COTITZACIÓ CO2 Tancament del 22-10-2026 85,18 €/T

Energia nuclear, per què interessa tant que sigui una inversió verda?

Governs de tot el món van reforçar el seu compromís amb el mediambient amb la signatura de l’Acord de París el 2016. L’evidència científica, cada vegada més palpable, ha empès les autoritats a passar del paper als fets. Un àmbit en el qual s’ha donat passos cap endavant és la normativa europea sobre inversions verdes.

“Ja no hi ha debat sobre el fet que la transició energètica està en marxa i res va a aturar-la” destaca a Finect Alban Préaubert, soci i gestor de fons a Sycomore Asset Management. Gran part de la inversió dels fons de recuperació europea es destinarà a projectes directament relacionats amb l’ eficiència energètica i l’ ecologia. O que, almenys, guarden relació amb aquest àmbit.

“UBS va estimar que per finançar els esforços necessaris per assolir la neutralitat del carboni el 2050 la necessitat d’inversió global anual seria de 5 banals el 2030, el 4,5% del PIB mundial”, apunta Préaubert.

La manera d’ assolir aquests desemborsaments al continent europeu ha creat discrepàncies entre els països membres de la Unió Europea. La taxonomia verda, la nova forma de classificar inversions verdes dins del bloc comunitari, manté enfrontats a governs defensors que l’energia nuclear tingui l’etiqueta ecològica amb altres nacions contràries a aquesta designació, com és el cas d’Espanya.

La nova taxonomia verda és un sistema de classificació de les activitats econòmiques que contribueixen al compliment dels objectius mediambientals de la Unió Europea. Aquesta classificació pretén determinar si una activitat és sostenible o no ho és. L’objectiu final és ajudar les empreses i els inversors en la presa de decisions d’inversió identificant les activitats que contribueixen a mitigar el canvi climàtic.

Aquest nou marc serviria per augmentar la confiança en les inversions verdes, aquelles que compleixin amb uns criteris alineats amb el Pacte Verd Europeu. Es tracta també d’evitar l’anomenat greenwashing, és a dir, que s’intentin promocionar com a verdes inversions que en realitat són perjudicials per al planeta.

La idea és ajudar les empreses a finançar la seva pròpia transició per aconseguir la neutralitat climàtica el 2050. Les companyies han de comunicar quina part de la seva xifra de negocis compleix amb la taxonomia europea. D’ altra banda, les entitats financeres han d’ informar de quin és el percentatge de préstecs dedicat a activitats sostenibles.

La nuclear, ¿per què és verda per a la UE?

Brussel·les va decidir a començaments de febrer incloure l’energia nuclear i el gas com energies verdes dins de la nova taxonomia. Això, a falta que l’esborrany passi els filtres del Parlament Europeu i del Consell. Però el pla europeu no les situa estrictament en un pla d’igualtat amb altres fonts energètiques, sinó en un punt intermedi entre opcions contaminants i les 100% renovables.

La nova normativa suposaria que les centrals nuclears constituïdes abans del 2045 obtinguin l’etiqueta verda. El Pacte Verd Europeu exigeix als països a invertir en reformes ecològiques almenys el 37% del finançament que reben del Mecanisme de Recuperació i Resiliència. Complir aquesta exigència resulta més accessible amb la inclusió en el llistat de fonts netes una font addicional com la nuclear. La meta, guiar els inversors cap a vies d’inversió sostenible.

La proposta de Brussel·les s’alinea amb les pretensions de França, país molt dependent de l’energia nuclear i que té plans de construcció de noves centrals. L’anterior Executiu alemany de la CDU, partit de l’excanceller Angela Merkel, també era procliu a recolzar en aquest cas el gas com a energia neta, una altra de les fonts que més controvèrsia han generat.

El bloc de països oposats esgrimeixen que la nuclear i l’energia procedent del gas es posen al mateix nivell que les renovables. La primera no emet gasos d’efecte hivernacle, però genera residus radioactius d’alta activitat. Les plantes de gas, d’ altra banda, emeten diòxid de carboni, però en menor quantitat que les centrals tèrmiques de carbó a les quals pretenen substituir.

“Un aspecte positiu d’aquesta controvertida proposta és que obre el debat sobre el difícil i delicat període de transició actual fins que les renovables (sense gas ni nuclear) puguin cobrir les necessitats d’energia”, destaca Matthias Fawe, analista ESG i d’avaluació d’impacte de Vontobel. Aquesta gestora francesa considera que els plans de la Comissió Europea no canviaran la percepció dels principals inversors que busquen productes sostenibles: “Aquest tipus d’inversors coincideix en considerar l’energia nuclear com un criteri d’exclusió, igual que ocorre amb el carbó o el petroli”, afegeix Fawer.

Des de Federated Hermes reflexionen sobre un altre argument favorable a la nuclear. “La idea principal de la taxonomia europea per a les inversions verdes és crear un cost de finançament diferenciat per a les diferents activitats en funció del grau en què es considerin ‘verds'”, valora Ingrid Kukuljan, responsable d’inversió sostenible i d’impacte de la gestora estatunidenca. “En el cas de l’energia nuclear, aquest punt és especialment important. Atesos els elevats costos de capital i les llargues durades, una reducció de l’1% en el cost mitjà ponderat del capital (del 7% al 6%) es traduiria en una reducció del 10% de mitjana en el LCOE (cost anivellat de l’electricitat) produït per les noves centrals”.

Oportunitat per invertir en nuclear

La inclusió de l’ energia nuclear com a inversió verda en la taxonomia europea pot suposar un abans i un després en l’ interès inversor per aquesta font energètica. Michael Alsalem, responsable de l’oficina londinenca d’AZvalor Asset Management, indica que aquesta energia és “la més barata i neta de produir” i per costos és “extremadament competitiva pel que fa a les renovables”.

Aquesta boutique d’inversió compta amb un fons amb exposició a l’urani, element que s’usa com a combustible a les centrals nuclears. L’Azvalor Internacional, un vehicle de renda variable, té petites participacions d’empreses del sector a la seva cartera: Sprott Uranium Trust i la canadenca Cameco Corporation.

Precisament aquesta última firma és un dels valors analitzats per l’àrea de renda variable de Singular Bank, juntament amb Exelon Corporation i EDF. Tots ells cotitzades per als inversors que prefereixen seleccionar en el mercat actius concrets per invertir en energia nuclear.

Si no, sempre hi ha l’opció d’acudir a productes financers amb una garantia 100% verda. L’aparador d’inversió socialment responsable de Finect recull una selecció de vehicles de gestores nacionals i internacionals. Entre ells, el Sycomore Fund Eco Solutions.

Font: L’Economista