La meitat d’Espanya ha patit augments de temperatura de més de 1,5 ºC en 60 anys

El 70% de la població d’Espanya ha patit increments de temperatures superiors a 1,5 ºC en els darrers 60 anys. Això s’ha traduït que el 50% del territori i un 51% dels municipis han depassat aquest llindar. La meta de l’1,5 ºC és l’objectiu mundial global d’augment de temperatura acordat per Paris contra el canvi climàtic.

Tot això són conclusions del darrer informe d’Observatori de Sostenibilitat on es creuen per primer cop les dades de la població i els municipis amb les temperatures comparant el període 1961-1970 amb el període 2009-2018. Les temperatures han pujat a Espanya en 1,7 ºC des de l’època preindustrial, i 1,3 ºC en els darrers 60 anys, segons dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

Les dades són difoses quan la meitat sud d’Espanya i la zona mediterrània s’enfronten al fort risc de sequera meteorològica, hidrològica i agrícola si no es produeixen precipitacions als mesos.

L’informe afegeix que al 38% de la superfície d’Espanya ha registrat temperatures d’entre 1,5 ºC i 1,99 ºC, i un 12% més ha tingut registres per sobre dels 2 ºC. Tot això ha tingut “la seva incidència sobre els ecosistemes, el nivell d´evapotranspiració, l´aigua circulant o l´increment vegetal”, explica Fernando Prieto, director de l´Observatori de la Sostenibilitat

El mapa mostra que els territoris que han experimentat més increment de temperatures se situen principalment en àrees elevades dels dos altiplans i en les àrees baixes de muntanyes litorals a la cornisa cantàbrica i Galícia. Les grans valls fluvials interiors semblen experimentar menors increments, tret de la vall de l’Ebre.

Les zones amb pujades per sobre de 1,5ºC corresponen sobretot al centre de la península sobretot la zona de Madrid, vall de l’Ebre, zona de Sevilla, Cadis, zones de Catalunya, i algunes zones del litoral de Galícia, així com a Balears, nord de Tenerife i Lanzarote i l’illa d’El Hierro.

Distribució desigual

“Els 8.198 municipis i territoris considerats al mapa mostren un increment mitjà de la temperatura anual en el període considerat de 1,48 ºC de mitjana”, assenyala segons Raúl Estévez, de l’Observatori de Sostenibilitat. A l’estudi no es registra un descens de temperatura a cap terme municipal.

“L’escalfament no es distribueix igual per tot el territori, no és igual ni a Espanya ni a tot el planeta, i per això és molt important determinar quins són els punts on més ha augmentat a la temperatura per iniciar activitats d’adaptació” afirma Fernando Prieto de l’Observatori de Sostenibilitat

Pirineu català

El màxim increment es dóna a Llívia (3,26 ºC), a l’Alt Empordà, al vessant nord dels Pirineus, explica Raúl Estévez. A nou municipis s’ha observat un augment de 3 ºC i sis es donen al Pirineu català (Llívia, Alp, Das, Fontanals de Cerdanya, Riu de Cerdanya i Castellar de n’Hug), segons els models utilitzats.

“En tota la serralada pirinenca s’alternen àrees amb forts i baixos increments tèrmics, cosa que probablement ve determinats per l’orografia de la muntanya que conformen situacions i microclimàtiques molt particulars”, assenyala Fernando Prieto.

La província de Madrid ha incrementat la seva temperatura molt (2,65 ºC de mitjana) excepte als municipis de la cornisa nord de la Serra. A més dels aspectes climàtics, la intensa urbanització del territori a tota la província ha contribuït a potenciar amb tota seguretat l’alça tèrmica. També s’ha produït un increment molt fort a Mallorca i Menorca (2,16ºC), no així a les Pitiüses.

Fernando Prieto assenyala que “cal emprendre plans detallats, dotar de pressupostos i dur a terme una vegada els plans d’adaptació al canvi climàtic a escala estatal, per comunitats autònomes i de cada ajuntament, per encarar el canvi climàtic que, com demostren aquests mapes, ja és aquí”.

Per elaborar aquest estudi s’han creuat les dades de la població espanyola per municipis amb les dades del programa Copernicus i del Centre Europeu de Predicció Meteorològica a Medi Termini (ECMWF). Les dades proporcionen valors estimats de temperatura a dos metres del terra i cobreixen una malla amb cel·les de 5,5 x 5,5 km de mida i després s’han projectat sobre els termes municipals. S’han comparat posteriorment les dades entre les temperatures mitjanes de les dues dècades considerades (1961-1970 i 2009-2018), per calcular el valor de la variació de temperatura ocorreguda. Cada municipi europeu es va associar a una de les cel·les, tenint en compte la densitat urbana.

Font: La Vanguardia