Xina redobla els seus compromisos contra el canvi climàtic

Xina tampoc aspira a ser un salvavides per als combustibles fòssils. El seu president, Xi Jinping, va anunciar per sorpresa el dimarts que augmentarà els seus compromisos climàtics i la Xina assolirà la neutralitat de carboni abans del 2060, la qual cosa implica que les emissions no superaran el _CO2 que absorbeixen els somnis (per exemple, els boscos). El país asiàtic posa així en el punt de mira els combustibles fòssils que emeten els gasos que sobreescalden el planeta. Tot i que encara falta una concreció i hi ha incertesa sobre la forma en què es desenganxarà d’aquests combustibles, l’anunci es considera vital perquè és la primera vegada que el país fixa una data per descarbonitzar-se i perquè és el primer emissor global (és responsable d’al voltant d’un quart de tots els gasos d’efecte hivernacle del món).

2060 és la meta a llarg termini. En el curt, Xi Jinping va anunciar que s’augmentarà el pla de retallada d’emissions que havia presentat a l’ONU quan es va tancar l’Acord de París el 2015. Llavors Xina es va comprometre que les seves emissions de diòxid de carboni assolissin el seu sostre el 2030 i a partir d’aquí caurien. S’espera que aquesta meta es pugui avançar; Xi Jinping va sostenir que el nou objectiu és aconseguir aquest pic “abans de 2030”, encara que no va concretar més.

L’Acord de París va sortir endavant fa cinc anys gràcies en gran mesura al consens entre la Xina, els EUA i Europa. Però l’arribada de Donald Trump el 2016 a la Casa Blanca va deixar coixa aquella aliança. Brussel·les ha intentat seguir impulsant la lluita contra l’escalfament. Ha promès que assolirà la neutralitat climàtica el 2050 i la seva intenció és presentar davant l’ONU un pla més ambiciós en els pròxims mesos, que obligarà la UE a retallar els seus gasos en un 55% el 2030, 15 punts més del que es va fixar fa cinc anys.

L’objectiu de l’Acord de París és que l’augment de la temperatura no superi els dos graus respecte als nivells preindustrials i, en la mesura del possible, es quedi per sota de l’1,5. I per aconseguir-ho tots els països han de presentar plans de retallada d’emissions. El problema és que els presentats ja no són suficients per aconseguir la meta dels dos graus, per la qual cosa s’havien de revisar a l’alça aquest any.

“Fins a la data, només 14 països han posat sobre la taula la seva nova contribució nacional”, explica Manuel Pulgar-Vidal, exministre peruà de Medi Ambient i expert en negociacions climàtiques de WWF. “És bastant poc si es compara amb el que s’esperava”, afegeix. Però hi ha un altre grup d’Estats que han anunciat la seva intenció de presentar plans més durs. Són un centenar, representen al voltant del 40% de les emissions mundials i entre ells es troben ja la UE i la Xina”, detalla Ranping Song, especialista de l’organització World Resources Institute.

L’anunci de la Xina, combinat amb els objectius de la UE, “hauria d’augmentar la pressió sobre altres països perquè elevin els seus objectius a curt termini, per al 2030, i a llarg termini”, opina Wai-Shin Chan, cap del Centre de Canvi Climàtic del banc HSBC. “Confiem en aquesta competició positiva que s’està establint”, afegeix María Neira, responsable de Salut Pública i Medi Ambient a l’OMS. “És un senyal per a d’altres i esperem que el nivell d’ambició augmenti i la velocitat també”, afegeix aquesta representant de l’OMS. Tots miren ara als EUA, perquè l’arribada de Joe Biden a la Casa Blanca suposaria la tornada d’aquell país a la lluita internacional contra l’escalfament, com han promès els demòcrates.

Tots els experts consultats coincideixen que la clau de l’anunci de Xi Jinping estarà en els detalls. “Xina necessita ara traçar un camí creïble per arribar fins al seu objectiu”, assenyala Ranping Song. Per arribar a aquesta neutralitat el 2060 el país requerirà profundes reformes de la seva economia i el seu sistema energètic, encara molt dependent dels combustibles fòssils i, especialment del carbó, que representa encara un 57,5% del seu consum d’energia. “Cal veure com va a sortir gradualment del carbó”, apunta Pulgar-Vidal. Durant els últims mesos, i després del biaix econòmic causat per la covid, el Govern xinès ha autoritzat la construcció de noves plantes de carbó.

Les deliberacions sobre el 14 Pla Quinquennal, que dirigirà l’economia xinesa entre 2021 i 2025, seran determinants. Els dirigents del Partit Comunista tenen previst reunir-se, a porta tancada, el mes vinent per debatre les línies mestres d’aquest document que s’acabarà de tancar a la primavera.

“¿Veurem una major inversió en indústries de baix carboni com a part de la recuperació econòmica després de la covid? ¿Quan podrà Xina deixar enrere el carbó, i podrà el seu sector nacional de renovables mantenir el seu impuls?”, es pregunta la directora de Greenpeace a la Xina, Li Yan. “Es requereix una transició de baix carboni en tota l’economia, inclòs el transport, la manufactura, l’agricultura i el consum”, adverteix Li Yan. En definitiva, “una revolució verda” com la que va dir Xi Jinping el dimarts que necessita la humanitat.

LA IMPORTÀNCIA DE LES PARAULES I ELS DETALLS

La promesa llançada per Xi Jinping a l’ONU va ser aconseguir la “neutralitat de carboni abans de 2060”. Per neutralitat de carboni s’ entén el balanç zero entre el diòxid de carboni que s’ emet a l’ atmosfera i l’ absorbit a través dels anomenats somnis, com els boscos o les tècniques de captura i emmagatzematge de _CO2. El diòxid de carboni és el principal gas d’efecte hivernacle, però no l’únic. “Els termes s’han d’aclarir encara més per comprendre plenament la intenció de Xina”, afirma Ranping Song, del World Resources Institute. L’altre terme que s’usa normalment és el de “neutralitat climàtica”, que inclou la resta de gasos d’efecte hivernacle, com el metà. Per això, explica Song, Xina ha d’aclarir les seves metes i objectius i si es refereix només al diòxid de carboni o a tots els gasos d’efecte hivernacle. “Xina també ha de millorar els seus mecanismes de transparència i reportatge”, afegeix Manuel Pulgar-Vidal, de WWF, perquè la comunitat internacional pugui verificar les seves promeses i avenços.

Font: El País