Xile recorre a Espanya per salvar la Cimera del Clima després de dos dies de bloqueig

Després de més de dos dies d’absolut bloqueig de les negociacions, Carolina Schmidt, la presidenta de la Cimera del Clima de Madrid, va passar anit les regnes del gruix de les converses a la ministra espanyola de Transició Ecològica, Teresa Ribera. En un emotiu discurs pronunciat davant d’un ple informal la xilena va reafirmar el desig del seu país que la cita acabi amb un gran avenç en la lluita contra el canvi climàtic i va demanar disculpes per la prologació de la conferència, que a les sis de la matinada d’aquest diumenge ha batut tots els rècord de prolongació.

“Anem a estar aquí amb tot el compromís com a presidència, amb les seves dones els seus homes i els seus nens. Si no podem anunciar una decisió ambiciosa, fallem la gent. Necessitem ambició”, va advertir els delegats uns segons abans d’anunciar que li passava el testimoni a Ribera en tot el paquet pendent d’aprovació excepte en el tema dels mercats de carboni que seguirà sota la seva responsabilitat tot i que ja es dona gairebé per descartat que es pugui aprovar. La ministra espanyola haurà de tancar tot el relacionat amb l’ambició (l’ampliació dels objectius de reducció de _CO2), el finançament i els pagaments dels països rics als afectats pel canvi climàtic, segons va assenyalar Schmidt.

Declaració ferma

La Unió Europea (UE) havia mostrat el seu empenyiment durant tota la jornada en què la Cimera del Clima de Madrid acabés amb una crida «ferma» al·leguen que els països redoblen els seus esforços en la reducció d’emissions de _CO2 a partir del 2020. No s’anava a conformar amb menys. Així ho van expressar al matí els negociadors europeus en públic i així ho van reiterar en les reunions mantingudes durant tota la jornada sense aconseguir un sol avanç.

Europa considera que ha fet els deures amb el seu Pacte Verd que preveu ampliar la reducció d’emissions fins al 50% o el 55% el 2030 i amb l’aposta per la neutralitat el 2050 de tots els seus membres, llevat de Polònia. També creu que no es pot desoïr a la ciència i a la veu del carrer que tan fort ha ressonat a Madrid. Qualsevol resolució descafeïnada seria, sota el seu punt de vista, un fracàs.

Tot i que és veritat que l’oposició de la Xina, l’Índia, el Brasil i Austràlia també havia estat ferma, algunes fonts europees van començar a culpar més la presidència xilena de la cimera per no saber manejar les negociacions. La COP25 portava ja camí de convertir-se en la més llarga de la història. La clausura d’aquest tipus de cites mai havia passat fins ara de la matinada de diumenge i sempre perquè els temes que s’havien tractat eren de calat. Ara, només es tractava d’adoptar una declaració i deixar si més no encarrilat l’últim floc pendent dels Acords de París, la creació dels mercats de carboni.

Dos esborranys rebutjats

A primera hora del matí la presidència xilena va difondre dos esborranys d’acords que van ser rebutjats i la resta del dia no va ser capaç d’armar cap altre malgrat haver-ho anunciat reiteradament. L’esborrany de declaració final es limitava a animar els països a «aprofitar l’oportunitat el 2020 per reflectir la major ambició possible en resposta a la urgència d’abordar el canvi climàtic i amb mires a assolir els objectius a llarg termini establerts» a París. És a dir per aconseguir que la temperatura no assoleixi els 2ºC i, si és possible, l’1,5ºC.

La UE i els seus aliats van considerar el text «insuficient», al no recollir que la major ambició en les retallades de _CO2 s’ha de concretar en els plans que els països han de presentar l’any vinent. Krista Mikkonen, ministra finlandesa de Medi Ambient, va advertir, parlant en nom de la UE, que «no es posarà fi» a les converses si no s’adopta un «missatge ferm». «Tenim la ciència. Tenim la voluntat col·lectiva consagrada en l’acord de París. I ara és el moment d’intensificar l’acció», va declarar Ola Elvestuen, titular de Medi Ambient de Noruega. «Un estímul feble no serà entès pel món. Enviarà un missatge que no estem escoltant la ciència», va afegir.

Les organitzacions ecologistes van qualificar la proposta de «decepcionant» i «completament inacceptable». Adoptar la declaració proposada «seria una traïció per a totes les persones a tot el món que pateixen els impactes climàtics i per a aquells que criden a l’acció», va advertir Jennifer Morgan, directora de Greenpeace Internacional.

El negociador de la presidència xilena, Andrés Landerretche, es va comprometre a presentar un nou esborrany de declaració final que no va ser capaç d’assassinar en tot el dia.

Països marginats

També s’acusava la presidència xilena d’haver marginat a gran part dels països. Li ho va dir directament la representant de Papúa Nova Guinea en l’única intervenció dels països en el ple de la nit. “El 90% dels països han estat apartats de la negociació”, va criticar, després del que va reclamar una sonora salva d’aplaudiments.

Més endaixat encara estava el debat sobre la creació dels mercats de carboni. El seu esborrany, difós poc després de les 9 del matí, va cosir dures crítiques per contenir fins i tot elements contradictoris. El mercat de carboni permetria als països que no assolissin els seus objectius de reducció d’emissions comprar drets als que els sobressin. El problema és que el model que exigeixen alguns països obre la porta a l’existència d’una doble comptabilitat. És a dir que una reducció d’emissions la comptés un país per complir amb els objectius marcats i serviés també a un altre per incomplir-los. Europa prefereix deixar la qüestió per a la següent cimera si no s’assoleix un acord adequat.

Font: El Periódico