Un bilió d’euros per evitar el “xoc climàtic”

Si aquesta Comissió Europea va néixer sota el color verd de la sostenibilitat, ahir va presentar la seva estratègia financera per aconseguir el gran objectiu, arribar a la neutralitat climàtica el 2050 per evitar el “xoc climàtic”. En concret, preveu mobilitzar fins a un milió d’euros en la pròxima dècada, això sí, a través de molta enginyeria financera. Una inversió de fons comunitaris relativament modesta, recolzada per diners dels estats membres, el Banc Europeu d’Inversions , que estimularà la iniciativa privada que permeti arribar a aquesta xifra gairebé màgica que la Comissió Europea s’ha fixat.

El pla preveu que 500.000 milions surtin del pressupost comunitari, als quals s’afegirien 114.000 milions addicionals aportats pels estats membres. A partir d’aquí, InvestEU, el mecanisme europeu per estimular les inversions, mobilitzarà uns 279.000 mi¬llons en suport a projectes ecoló¬gicos, la majoria del sector privat. D’altra banda, s’espera reunir 100.000 milions per al mecanisme de transició justa. Aquests són els càlculs que ahir va presentar oficialment Brussel·les per fixar el finançament del seu gran projecte, la transició energètica.

“Assegurar que ningú es quedi enrere” és el lema amb què Brussel·les va presentar la seva estratègia financera

A més de potenciar les inversions, una part important del pla va dedicat també a un punt clau, els ajuts a la transició per suavitzar l’ impacte en els sectors i els països que resultin més perjudicats pel canvi energètic. Un mecanisme que espera mobilitzar 100.000 milions d’euros durant el període 2021-2027, el de les pròximes perspectives financeres de la Unió Europea. Aquests fons són essencials per convèncer els més reticents, léase Hongria i República Txeca, per assumir el compromís d’arribar a un continent neutre climàticament el 2050. I sense oblidar a Polònia, el país més problemàtic, que es va deslligar del compromís.

En l’última cimera de la Unió Europea 28 països van assumir el gran objectiu, convertir Europa en el primer continent climàticament neutre el 2050, però amb una excepció: Polònia va acceptar que s’inclogués aquesta data en les conclusions de la reunió, però precisant que no es comprometia a complir-lo. L’estratègia de Varsòvia sembla clara, només se sumarà al projecte si se la compensa dels perjudicis que la transició suposaran per a la seva economia. En el seu cas seran certament elevats, atès que la seva energia depèn en gairebé un 80% del carbó.

Aquests fons són els que els han de convèncer, sense oblidar altres països –cas d’Espanya, per exemple–, que reclamaran que no se’n vagi tots els diners als menys col·laboradors, per moltes raons que tinguin, i que quedin perjudicats els entusiastes del canvi energètic.

Una de les peces essencials per “no deixar ningú enrere”, en frase encunyada per la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, és el fons de transició justa, que rebrà 7.500 milions d’euros dels nous pressupostos de la UE en el període 2021-2027. Aquest sí que és realment diners nous. A partir d’ aquí, es compta amb el cofinançament dels països. El fons concedirà principalment subvencions a les regions. Entre els exemples que se citen estan els ajuda als treballadors per adaptar-se al mercat laboral del futur, a més de donar suport a inversions a la transició cap a les energies netes. Està pensat en part per ajudar a prescindir del carbó.

“Hem de mostrar solidaritat amb les regions més afectades d’Europa, com les regions mineres i d’altres, per assegurar que el pacte verd aconsegueix el suport de tots i té l’oportunitat de convertir-se en realitat”, va dir el vicepresident de la comissió, Frans Timmermans.

Aquest fons de transició justa es complementa també amb les inversions privades que ha de mobilitzar l’InvestEU, i el suport del Banc Europeu d’Inversions . Cada país haurà de realitzar els seus plans de transició, que hauran de ser aprovats per Brussel·les per tenir accés a aquests fons.

Font: La Vanguardia