Barcelona destinarà 563 milions a reduir les emissions de CO ₂ en dos milions de tones

Barcelona ha declarat oficialment aquest dimecres l’emergència climàtica amb un paquet de 103 actuacions que tenen com a objectiu reduir les emissions d’efecte hivernacle a la meitat el 2030 (prenent com a referència el 1992, el primer any del qual la ciutat té registres, tal com demanaven els moviments pel clima). En total, la reducció assolirà els dos milions de tones de CO2, dels quals una quarta part es vol aconseguir limitant dràsticament l’ús del cotxe, tot i que no quantifica quants vehicles deixaran de circular. Per a tot el pla, la ciutat invertirà 563 milions d’euros extraordinaris fins al 2025.

Entre les principals actuacions previstes figuren des de la Zona de Baixes Emissions (ZBE, ja en marxa) per vetar els cotxes més contaminants, fins a multiplicar per cinc (fins a 15 quilòmetres quadrats) els espais de trànsit restringit, limitar la circulació en més de la meitat de carrers a 30 quilòmetres per hora, o crear places davant les escoles de la ciutat i 10 nous parcs o “eixos verds”.

“Volíem que no fos una declaració retòrica, sinó un document de mesures que marquin un abans i un després”, ha defensat l’alcaldessa Ada Colau, durant l’acte de declaració de l’emergència, al solemne Saló de Cent de l’Ajuntament i davant de representants de les entitats participants. La regidora ha recordat les paraules de Greta Thunberg: “Això no és un simulacre, la casa està en flames”, una expressió que empra la campanya comunicativa amb la qual es difondrà la declaració. Colau també ha recordat que les ciutats són les principals fonts d’emissions i ha manifestat que “defensar la justícia climàtica és defensar la democràcia”. “Se’ns acaba el temps i no hi ha dreceres”, ha afegit.

“Guanyar espai al cotxe”, ha defensat com a objectiu la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, que també ha anunciat que s’estudiarà la creació de zones d’ultradreta emissions (en entorns molt contaminats o sensibles), o d’un peatge urbà. La declaració també contempla multiplicar per 20 la generació d’energia solar en terrats d’equipaments, edificis d’habitatges o fins i tot fàbriques; i rehabilitar energèticament 10.000 habitatges a l’any.

Amb aquest document, que s’ha treballat amb 200 entitats de la ciutat durant l’últim semestre, Barcelona es converteix en la primera gran ciutat espanyola que acompanya de mesures concretes el seu compromís per lluitar contra el canvi climàtic. Del centenar de mesures, més de la meitat (53) depenen en exclusiva de l’Ajuntament; la resta, de l’ Ajuntament i de l’ Àrea Metropolitana, la Generalitat o també l’ Estat. I en alguns casos, també de particulars o empreses privades.

La declaració compta també amb un gran paquet de demandes i exigències en matèria d’infraestructures que no depenen només de la ciutat. Demana més carrils bus o d’alta ocupació als accessos per carretera, inversions per a Rodalies, acabar la L9 del metro (una infraestructura de la Generalitat a la qual li falta el tram central) o enllaçar les dues xarxes de tramvia per l’avinguda de la Diagonal. I reclama al port i l’aeroport que redueixin les seves emissions i revisin els seus plans de creixement, una qüestió sobre la qual l’Ajuntament no té competències. En el cas del port, depèn de l’Estat i de la Generalitat, i l’aeroport el gestiona AENA.

El document tracta altres qüestions en relació amb el model econòmic de la ciutat, el model de consum, alimentació o la salut dels ciutadans. Per exemple, sobre la distribució de mercaderies, proposa crear un impost per a la distribució de paqueteria de les plataformes tecnològiques. També regular l’aparcament al carrer a tota la ciutat, analitzar l’impacte del turisme en la sostenibilitat, que la recollida d’escombraries sigui individualitzada (per premiar els que més reciclin) o encaminar-se a l’eliminació dels plàstics d’un sol ús.

I també hi ha actuacions en matèria de salut o alimentació. Suggereix introduir dietes més sanes, amb productes de proximitat, ecològics i menys carn a les escoles; estudiar la regulació d’establiments de menjar ràpid i ultra processat a prop dels col·legis o crear 100 “refugis climàtics” en equipaments municipals on poder acudir si hi ha una onada de calor.

Per part de les entitats, al final de l’acte de la declaració hi ha intervingut Gemma Barricarte, de Fridays for Future. L’activista ha qüestionat “les deficiències” del procés participatiu del qual ha sorgit la declaració i ha avisat: “Les entitats estarem vigilants, no podem permetre maniobres dilatòries per interessos econòmics o electorals, estem fartes d’una política i una economia que han desnonat una part de la vida”. Barricarte ha reivindicat també el paper de la societat civil i la comunitat científica en pressionar en la lluita contra el canvi climàtic: “Ni aquesta declaració ni les altres haurien estat possibles sense les demandes de la societat articulada i conscient i una comunitat científica independent”.

Font: El País