Un any més, les concentracions de gasos amb efecte d’hivernacle van tornar a batre tots els rècords

Ginebra, 25 d’octubre del 2021 (OMM) — L’abundància de gasos d’efecte hivernacle que retenen la calor a l’atmosfera va tornar a assolir un nou rècord l’any passat, i la taxa d’augment anual registrada va ser superior a la mitjana del període 2011 -2020. Aquesta tendència s’ha mantingut el 2021, segons s’apunta al Butlletí de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) sobre els gasos d’efecte hivernacle.

La concentració de diòxid de carboni (CO ₂ ), el més abundant dels gasos d’efecte hivernacle, va assolir el 2020 les 413,2 parts per milió (ppm) i se situa al 149 % dels nivells preindustrials. Quant al metà (CH ₄ ) ia l’òxid nitrós (N ₂ O), les seves concentracions van equivaldre, respectivament, al 262 % i al 123 % dels nivells del 1750, l’any triat per representar el moment en què l’activitat humana va començar a alterar lequilibri natural de la Terra. L’alentiment econòmic causat per la COVID-19 no va tenir cap efecte evident en els nivells atmosfèrics dels gasos d’efecte hivernacle ni en les taxes d’augment, encara que sí que es va produir un descens transitori de les noves emissions.

Si no s’aturen les emissions, la temperatura mundial continuarà pujant. El CO ₂ és un gas caracteritzat per la seva llarga vida i, per tant, el nivell de temperatura observat actualment persistirà durant diverses dècades, encara que les emissions es redueixin ràpidament fins a assolir el nivell de zero net. Si això se suma a l’escalfament del planeta, el resultat serà la proliferació de fenòmens meteorològics extrems (com episodis de calor intensa, pluges fortes, fosa de les masses de gel, pujada del nivell del mar i acidificació dels oceans), que comportaran repercussions socioeconòmiques de gran abast.

Aproximadament la meitat del CO ₂ emès actualment arran de les activitats humanes roman a l’atmosfera, mentre que oceans i ecosistemes terrestres absorbeixen l’altra meitat. Al butlletí s’alerta sobre la possibilitat que, en el futur, oceans i ecosistemes terrestres perdin eficàcia en tant que “embornals”, i això minva la seva capacitat per absorbir CO ₂ i exercir en qualitat de reguladors que evitin augments de la temperatura encara més grans.

Al butlletí es posa de manifest que, entre el 1990 i el 2020, el forçament radiatiu exercit pels gasos d’efecte hivernacle de llarga vida (un efecte que escalfa el nostre clima) va augmentar en un 47 %, i prop del 80 % d’aquest increment va deure al CO ₂ . Aquests percentatges s’han pogut calcular gràcies a la monitorització realitzada per la xarxa del Programa de Vigilància de l’Atmosfera Global (VAG) de l’OMM.

“El Butlletí de l’OMM sobre els gasos d’efecte hivernacle mana un missatge científic contundent als negociadors en matèria de canvi climàtic que participaran en el 26è període de sessions de la Conferència de les Parts (CP26) a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) Si es manté l’actual ritme d’augment de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle, l’increment de la temperatura a finals d’aquest segle superarà de lluny l’objectiu establert en virtut de l’Acord de París de limitar escalfament global a 1,5 o 2 °C per sobre dels nivells preindustrials”, va afirmar el secretari general de l’OMM, el professor Petteri Taalas. “Estem molt lluny del camí marcat”.

“La quantitat de CO ₂ a l’atmosfera va superar la fita de les 400 ppm el 2015. I només cinc anys després, depassem les 413 ppm. Això no és una simple fórmula química i unes quantes xifres en un gràfic. Comporta repercussions negatives de primer ordre per a la nostra vida quotidiana i el nostre benestar, per a l’estat del nostre planeta i per al futur dels nostres fills i néts”, va afirmar el professor Taalas.

“El diòxid de carboni roman a l’atmosfera durant segles i encara més temps als oceans. L’últim cop que es va registrar a la Terra una concentració de CO ₂ comparable va ser fa entre tres i cinc milions d’anys. En aquesta època la temperatura era de 2 a 3 °C més càlida, i el nivell del mar, entre 10 i 20 metres superior a l’actual, però aleshores no hi havia 7 800 milions de persones al planeta”, va explicar el professor Taalas.

“Molts països estan fixant objectius per assolir la neutralitat en emissions de carboni i s’espera que a la CP26 es produeixi un augment espectacular dels compromisos assumits en aquest sentit. Però hem de cristal·litzar aquestes ambicions en accions que obrin canvis pel que fa als gasos que impulsen el canvi climàtic. Hem de transformar els nostres sistemes industrials, energètics i de transport i tot el nostre estil de vida. Els canvis necessaris són assequibles des del punt de vista econòmic i viables en el pla tècnic. No hi ha temps per perdre”, va assegurar el professor Taalas.

Aspectes més destacats del Butlletí sobre els gasos d’efecte hivernacle

Buneres de carboni

Aproximadament la meitat del CO ₂ emès actualment arran de les activitats humanes roman a l’atmosfera, mentre que oceans i ecosistemes terrestres absorbeixen l’altra meitat. La part del CO ₂ que roman a l’atmosfera és un indicador important de l’equilibri entre fonts i embornals. La seva concentració canvia cada any a causa de la variabilitat natural.

Els embornals terrestres i oceànics de CO ₂ han augmentat proporcionalment a l’increment de les emissions registrat en els darrers 60 anys. Aquests processos de captació, però, són sensibles a l’evolució del clima i als canvis en l’ús del sòl. La pèrdua d’eficàcia dels embornals de carboni comportaria greus implicacions per a l’assoliment dels objectius de l’Acord de París de 2015 i requeriria l’aplicació d’ajustaments a la magnitud de les reduccions d’emissions determinades i al calendari previst per al seu compliment.

El canvi climàtic en curs i les retroalimentacions connexes, com l’augment de la freqüència de les sequeres i el consegüent increment en la quantitat d’incendis forestals i la seva intensitat, podrien reduir la capacitat dels ecosistemes terrestres per absorbir CO ₂ . Aquests canvis ja s’estan produint, i al butlletí s’evidencia la transició d’una part de l’Amazònia d’embornal a font de carboni. L’absorció oceànica també es podria reduir a causa de l’augment de la temperatura de la superfície del mar, la disminució del pH causada per la captació de CO ₂ i l’alentiment de la circulació oceànica meridional conseqüència de l’increment de la fusió del gel marí.

Per preveure futures alteracions en l’equilibri entre fonts i embornals és imprescindible comptar amb informació oportuna i exacta sobre aquest tipus de canvis, per la qual cosa són objecte de monitorització per part de les xarxes de la VAG.

El diòxid de carboni (CO ₂ ) és el gas d’efecte hivernacle més abundant a l’atmosfera, i contribueix en aproximadament un 66 % a l’efecte d’escalfament del clima, principalment a causa de la crema de combustibles fòssils i la producció de ciment.

Les concentracions mitjanes mundials de CO ₂ van assolir un nou màxim de 413,2 ppm el 2020. L’augment en la concentració de CO ₂ del 2019 al 2020 va ser lleugerament inferior a l’observat entre el 2018 i el 2019, però superior a la taxa d’augment mitjà anual de l’últim decenni. I això es va produir malgrat que el 2020 les restriccions imposades arran de la COVID-19 van causar una disminució d’aproximadament un 5,6% a les emissions de CO ₂ procedents de la crema de combustibles fòssils.

Les dades de les estacions de monitorització mostren clarament que els nivells de CO ₂ van continuar augmentant el 2021.

Al juliol de 2021, les concentracions de CO₂ observades a Mauna Loa (a l’illa nord-americana de Hawaii) i al caporal Grim (a l’illa australiana de Tasmània) van assolir, respectivament, 416,96 ppm i 412,1 ppm, en comparació amb les 414,62 ppm i les 410,03 ppm registrades al juliol de 2020.

l metà (CH4) és un potent gas d’efecte hivernacle que roman a l’atmosfera durant aproximadament una dècada.

És el causant d’aproximadament el 16% de l’efecte d’escalfament provocat pels gasos d’efecte hivernacle de llarga vida, segons l’Oficina Nacional d’Administració Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels Estats Units. Al voltant del 40 % del CH ₄ que s’emet a l’atmosfera procedeix de fonts naturals (per exemple, aiguamolls i tèrmits), mentre que prop del 60 % prové de fonts antropògenes (per exemple, ramaderia de remugants, cultiu d’arròs, explotació de combustibles fòssils, abocadors i crema de biomassa).

L’augment en la concentració d’aquest gas del 2019 al 2020 va ser superior a l’observat entre el 2018 i el 2019, i també va ser més gran a la taxa d’augment mitjà anual de l’últim decenni.

La reducció a curt termini del CH4 atmosfèric podria ajudar a assolir els objectius de l’Acord de París i podria contribuir a assolir molts Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) perquè la mitigació de les emissions de metà comportaria múltiples beneficis indirectes. Això no obstant, això no resta importància a la necessitat de reduir de forma dràstica, ràpida i sostinguda les emissions de CO ₂ .

L’òxid nitrós (N ₂ O) és un potent gas d’efecte hivernacle i alhora una substància química que esgota la capa d’ozó. És el causant d’aproximadament el 7% del forçament radiatiu provocat pels gasos d’efecte hivernacle de llarga vida.

Les emissions de N ₂ O a l’atmosfera provenen de fonts naturals (prop del 60 %) i de fonts antropògenes (aproximadament el 40 %), per exemple, els oceans, els sòls, la crema de biomassa, l’ús de fertilitzants i diversos processos industrials.

El 2020, la mitjana mundial de la fracció molar d’aquest gas va assolir les 333,2 parts per mil milions (ppmm), fet que suposa un augment d’1,2 ppmm respecte del 2019. L’augment anual del 2019 al 2020 va ser superior al registrat entre el 2018 i el 2019, i també va ser més gran a la taxa d’augment mitjà dels últims deu anys (0,99 ppmm a l’any).

Les emissions mundials de N ₂ O fruit d’activitats humanes, entre les quals predomina la fertilització de les terres de cultiu amb nitrogen, han augmentat un 30 % en els darrers quatre decennis. Així, doncs, l’agricultura és la causant del 70 % de totes les emissions antropògenes d’aquest gas a causa de l’ús de fertilitzants nitrogenats i fems. Aquest augment va ser la causa principal de l’increment de la càrrega atmosfèrica de N ₂ O.

Font: OMM