Tots els sectors contribuiran a l’objectiu europeu de reduir emissions del 55%. Jose Maria García Barrendero i Bernadett Papp, juliol de 2021

El passat 14 de juliol, la Comissió Europea va adoptar un paquet de propostes per fer que les polítiques de clima, energia, ús del sòl, transport i impostos de la UE s’adeqüin a l’objectiu de reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle en, almenys, un 55% per a 2030 en comparació amb els nivells de 1990.

El Pacte Verd Europeu, presentat per la Comissió l’11 de desembre de 2019, estableix l’objectiu de convertir Europa en el primer continent neutre en emissions per al 2050. La Llei Europea del Clima, que entrarà en vigor aquest mes, consagra en una legislació vinculant aquest compromís i l’objectiu intermedi de reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle en almenys un 55% per a 2030, en comparació amb els nivells de 1990.

Assolir aquestes reduccions d’emissions en la pròxima dècada és crucial perquè Europa compleixi el seu objectiu per al 2050 i faci realitat el Pacte Verd Europeu.

Les propostes de l’anomenat paquet legislatiu Fit for 55 permetran la necessària acceleració de les reduccions d’emissions de gasos d’efecte hivernacle en la pròxima dècada. Combinen la introducció del comerç de drets d’ emissió a nous sectors i un enduriment de condicions per als sectors que ja hi són presents; així com major ús d’energia renovable, major eficiència energètica, un desplegament intens dels mètodes de transport amb baixos emissions i la infraestructura i els combustibles per recolzar-los, una alineació de les polítiques fiscals amb els objectius del Pacte Verd Europeu, mesures per prevenir fuites de carboni, i eines per preservar i fer créixer els nostres somnis de carboni naturals.

La majoria de les propostes de reforma afecten el Sistema Europeu de Comerç d’Emissions (EU ETS), com a pedra angular del procés de descarbonització de l’economia europea. Les regles actuals del sistema es defineixen per complir l’objectiu de reducció d’emissions del 40% a tota la UE per al 2030 amb el qual la Unió Europea es va comprometre en signar i ratificar l’Acord Climàtic de París el 2015. No obstant això, diferents avaluacions d’ impacte i estudis de viabilitat van demostrar que aquest objectiu de reducció d’ emissions dóna com a resultat en un augment superior a l’ acceptable en les temperatures mitjanes i que es podria assolir un objectiu més gran. Per aquesta raó, la UE va adoptar al desembre de 2020 un objectiu de reducció d’emissions d’almenys el 55% per a 2030. Atès que els diferents sectors de l’ economia també tenen diferents capacitats per descarbonitzar els seus processos, les empreses cobertes per l’ esquema ETS hauran de reduir les seves emissions en un 61% segons les diferents propostes.

El límit d’emissions permès pel sistema de comerç de drets d’emissió disminuirà més a mesura que el factor de reducció lineal (actualment en 2,2%) augmenta a 4,2% a partir de l’any posterior a l’entrada en vigor de les modificacions. El nombre de drets d’emissió disponibles en el sistema es reduirà encara més mitjançant una reducció única (recalcle del límit total d’emissions) en un nombre que la Comissió va calcular en 117 milions de drets d’emissió.

També seran més estrictes les regles d’assignació gratuïta de drets d’emissió a aquelles instal·lacions que tinguin dret a rebre’ls. Els índexs de referència de productes que són la base dels càlculs d’assignació gratuïta es revisaran i podran reduir-se en una taxa màxima del 2,5% a partir de 2026 en lloc de l’1,6% actual si la Comissió considera viables reduccions d’emissions addicionals basades en les tecnologies disponibles.

A més, les assignacions gratuïtes per als sectors afectats pel mecanisme d’ajust en frontera del carboni (CBAM) s’eliminaran gradualment en deu anys a partir del 2026. Les companyies d’ aviació també s’ han de preparar per a la reducció de la seva assignació gratuïta. (A partir de 2021, les empreses d’aviació poden usar el mateix tipus de dret d’emissió per al compliment que les empreses d’energia i les indústries).

Tot l’ anterior es traduirà en menor disponibilitat de drets d’ emissió en les subhastes i en el mercat secundari i, molt probablement, també en majors preus dels EUA.

Des de desembre de 2020, el contracte de carboni de referència va guanyar un 78,48% quan va assolir un màxim històric de 58,4 euros el 5 de juliol. Els analistes coincideixen que el preu dels drets d’emissió de carboni europeus podria augmentar encara més una vegada que s’implementin les reformes de l’esquema EU ETS. El consens del mercat mostra que el preu del dret de 1tn d’emissió (EUA) podria arribar a gairebé 100 euros a finals de la dècada, la qual cosa suposa una càrrega important per als productors d’electricitat que no reben cap assignació gratuïta, i que per tant han de comprar tots els seus drets al mercat o invertir en tecnologies renovables. Les elèctriques poden cobrir aquests costos transferint-los als seus consumidors, cosa que després es tradueix en majors preus de l’electricitat.

Totes les propostes (també les que afecten l’ús d’energies renovables o l’eficiència energètica) necessiten ara l’aprovació dels diferents grups polítics al Parlament Europeu i la dels Estats membres en el Consell. Les negociacions podrien durar diversos mesos, ja que existeix el risc que els ciutadans que ja es troben en situació de pobresa energètica paguin la major part dels costos de descarbonització. La forma final de les noves normes pot ser diferent a la proposta de la Comissió, però si la UE pretén assolir la meta de reducció d’emissions del 55%, tots els actors econòmics hauran de contribuir a l’ansiat objectiu.

Jose Maria García Barrendero – Country Manager – Vertis Environmental Finance
Bernadett Papp- Senior Market Analyst – Vertis Environmental Finance

Empresa Membre de la Fundació Privada Empresa i Clima