Set centrals de carbó deixen avui de funcionar per criteris ambientals

Els criteris mediambientals i econòmics es van imposant en la política energètica. Set centrals de carbó de les 15 que segueixen funcionant deixen avui d’estar operatives. Es tracta de Compostilla II a Lleó i Andorra a Terol, ambdues propietat d’Endesa; Velilla a Palència d’Iberdrola; Narcea a Astúries, La Robla a Léon i Meirama a A Coruña de Naturgy; i Puente Nuevo a Còrdova de Viesgo. Iberdrola té a més sol·licitada el tancament de la central de Lada a Astúries, que també deixarà d’estar operativa, però podrà seguir disponible fins a comptar amb l’autorització de tancament del Govern, atès que compta amb les tècniques necessàries per poder operar complint amb els límits d’emissió de la normativa europea.

Aquestes set que es tanquen, les autoritzacions del qual estan sol·licitades al Govern tot i que aquest no ha remès els informes definitius, sumen 5,1 gigavatios.

La major part d’elles van començar a operar amb carbó autòcton i a poc a poc han anat depenent de les importacions

La resta es tancaran entre els anys 2021 i 2025, tret de les d’EDP, companyia que ha fixat el calendari topall per enfilar el turmell a les seves centrals de carbó l’any 2030. Les plantes que quedarien per tancar a partir del pròxim any són As Ponte a A Coruña, els grups 3 i 4 d’Alcudia a Mallorca i Litoral a Almeria, les tres d’Endesa, Los Barrios a Cadis de Viesgo, així com Aboño i Soto de Ribera, ambdues a Astúries i pertanyents a EDP. També es comptabilitza la Pereda a Astúries, pertanyent a EDP, però a penes usa carbó, sinó que opera amb biomassa. Aquestes set que segueixen funcionant amb carbó sumen 4,7 gigavatios.

“Aquests tancaments responen al que conclou el període de vigència del Pla Nacional Transitori (PNT), un mecanisme d’excepció recollit en la Directiva d’Emissions Industrials de la Unió Europea”, explica Carlota Ruiz Bautista, advocada ambiental de l’Institut Internacional de Dret i Medi Ambient (Iidma).

Aquesta experta diu que “és molt difícil calcular quanta gent treballa en les set que passen a estar indisponibles fins que arribi l’autorització definitiva de l’Executiu de Pedro Sánchez perquè moltes compten amb personal externalitzat”. Altres fonts parlen que podrien sumar uns 1.100 llocs de treball.

La major part d’elles van començar a operar amb carbó autòcton i a poc a poc han anat depenent de les importacions.

La normativa europea recollia que perquè seguissin operant s’havien de fer certes inversions perquè contaminessin menys i al final les empreses han optat pel desmantellament. A més d’ aquests criteris econòmics, les grans empreses estan apostant per les energies netes i el carbó és de la matèria primera que més contamina. A això cal sumar-hi els preus del mercat energètic (el CO2està molt alt i els preus de gas molt baixos); així com les pròpies decisions empresarials que han de manar senyals que ja no els interessa invertir en plantes que contaminen. I, per últim, el reclam social en la lluita contra el canvi climàtic és un altre factor que cada vegada està prenent més força.

Fonts oficials del Ministeri de Transició Ecològica, que capitaneja Teresa Ribera, expliquen que “les resolucions de tancament definitiu estan a punt de caure, però es tracta d’expedients amplis els processos dels quals de validar són llargs”. Aquestes resolucions no han de rebre el vistiplau del Consell de Ministres, sinó que en ser informes molt tècnics aniran directament al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Els desmantellaments poden portar entre 3,5 i 6 anys. A poc a poc, s’aniran signant els convenis de transició justa per veure què es fa a les zones afectades i reactivar l’ocupació.

Font: La Vanguardia