Continuem avançant en la lluita contra el Canvi Climàtic. Fundació Empresa i Clima, novembre 2020

La no celebració presencial de la 26 Conferència de les Parts (COP26), que havia d’arrencar a Glasgow aquest 9 de novembre, no significa que no s’hagi progressat aquest any de negociacions en la lluita contra el Canvi Climàtic. No podia ser d’una altra manera si considerem que l’entrada en vigor de l’Acord de París —substitut del Protocol de Kioto— està fixada per al pròxim 1 de gener de 2021.

No estan sent, per suposat, unes negociacions a l’ús. Les trobades presencials han estat molt reduïdes, però les plataformes virtuals han servit per continuar avançant en les negociacions i mostrant els progressos realitzats durant aquest any 2020. Avenços vinculats a aspectes com la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, l’adaptació i la mitigació als efectes del Canvi Climàtic, la ciència, les finances, la tecnologia, el foment de les capacitats, la transparència, el gènere, l’Acció per a l’Apoderament Climàtic (ACE), i la preparació i presentació de les Contribucions Determinades a Nivell Nacional (NDC per les seves sigles en anglès).

En aquest aspecte assenyalar els avenços realitzats enguany en un dels principals esculls en les negociacions, l’ article 6 de l’ Acord de París que regula els intercanvis d’ emissions entre països i empreses. Aquest article és un dels pilars sobre els quals se sustentarà l’Acord, una mala redacció i interpretació, podria suposar un pas enrere. Les noves versions del seu text, que s’haurà d’aprovar, defineixen amb claredat el paper dels mercats d’emissions dins del nou marc acordat a París el 2015

De forma paral·lela l’ONU ha preparat uns Diàlegs Sobre el Clima. Uns esdeveniments virtuals que brindaran a les Parts en la Convenció Marc, i a altres interessats, l’oportunitat de seguir intercanviant opinions i informació per avançar en la labor i mantenir l’impuls del procés intergovernamental sobre el Canvi Climàtic.

En aquests diàlegs, tal com assenyala la mateixa ONU, no es preveu que es “duguin a terme negociacions, ni s’adaptin decisions oficials” però la seva organització és una resposta clara al ferm compromís dels governs, i altres parts interessades, quelcom que haurà de servir per “aplanar el camí de l’èxit a la COP26 de Glasgow”.

Els països també han continuat treballant internament en la seva lluita contra el Canvi Climàtic. L’anunci fa només unes setmanes que Xina, el principal emissor mundial, promet assolir el pic d’emissions de CO2 abans del 2030 i ser neutre en carboni el 2060 és una notícia més que positiva que transmet la vocació de lideratge en la lluita contra el Canvi Climàtic que vol assumir el gegant asiàtic. Recordem que si Xina aconsegués assolir el seu objectiu —la neutralitat de carboni abans de 2060—, les projeccions sobre l’escalfament global es retallarien entre 0,2 i 0,3 °C, sent aquesta la major reducció individual.

Al costat de l’impuls xinès, cal remarcar la situació d’EUA que abandonà formalment l’Acord de París el passat dia 4 de novembre, just un any després de notificar-ho a l’ONU. D’aquesta manera, qui ha estat el principal emissor de CO2 de la història s’alinea així amb Eritrea, Iran, Líbia, Sudan del Sud, Turquia i Yemen i se separa dels més de 190 països signants; quelcom inviable quan en l’ actualitat emet el 14% dels GEH del món. Trump ha estat un veritable negacionista sobre els efectes del Canvi Climàtic; ha derogat nombroses normes federals i ha situat persones afins i vinculades a la indústria dels combustibles fòssils al capdavant d’ agències públiques mediambientals.

El programa electoral del president electe Joe Biden ja assenyalava que, amb l’objectiu d’assolir les emissions netes zero per al 2050, sol·licitaria la tornada a l’Acord de París, retallaria emissions i invertiria 200.000 milions de dòlars en l’impuls de renovables i transició energètica. Faltarà veure de quina manera la majoria republicana al Senat pot alentir o modificar aquests objectius. A l’esforç de l’Administració Biden, cal afegir que als EUA hi ha una agenda climàtica paral·lela en la qual moltes ciutats, estats de la Unió, multinacionals i empresaris sí que estan treballant en mesures urgents i eficients en lluita contra el Canvi Climàtic. Es tracta d’un col·lectiu, ben estructurat i finançat i que cada vegada té més pes i rellevància a nivell intern i internacionalment, com hem observat en les COP més recents.

Pel que fa al nostre país, destacar el treball ferm que des de la seva Vicepresidència Quarta està realitzant Teresa Ribera, la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Exemple d’això són dues iniciatives recents. En primer lloc, l’aprovació de la “Estratègia a Llarg Termini per a una Economia Espanyola Moderna, Competitiva i Climàticament Neutra el 2050” (ELP 2050). Un document que respon als compromisos d’Espanya com a Estat membre de la Unió Europea i amb l’Acord de París, i marca la senda per assolir la neutralitat climàtica no més tard de 2050, identificant les oportunitats que ofereix aquesta transició en matèria econòmica i de generació d’ocupació.

Al costat d’ aquest, la també recent aprovació del Reial decret de subhastes per adjudicar una retribució regulada a les energies renovables, incentivant tant el consumidor domèstic com l’ industrial per aprofitar el potencial de les energies renovables com a alternativa en la reactivació econòmica. Ambdues iniciatives del Govern d’Espanya encaixen perfectament dins del Green Deal Europeu que busca convertir el nostre vell continent, abans de 2050, en el primer “totalment neutre” en carboni del planeta.

En definitiva, tal vegada per a molts escèptics la no celebració de la COP 26 de Glasgow podria semblar un paró, però tant les iniciatives de les Parts com dels països apunten algú que l’avenç es manté ferm, per tant ¡Seguim!

Fundació Empresa i Clima.

Novembre 2020