Plàstic, el malvat de moda i com combatre’l. Pau Nachon, novembre de 2020

És difícil imaginar el món en què vivim sense el plàstic. Mirem al nostre voltant, als carrers, a les nostres oficines i a les nostres cases, i trobem milers d’objectes compostos d’aquest material. Però hem d’acceptar la realitat: avui dia, només el 14% del packaging de plàstic es recicla, i el 32% acaba filtrant-se en els ecosistemes.

Davant d’aquest repte, tant països com empreses estan reaccionant, buscant la manera de reduir el seu impacte d’ús de plàstic i agregar valor, recolzant alhora activitats que incrementin les taxes de recuperació i/o reciclatge de plàstic.

Per a les empreses, es tracta d’ una oportunitat d’ assolir un impacte real i permanent. La demanda de productes i serveis sostenibles és cada vegada més gran, especialment en sectors com la cosmètica, l’alimentació i altres béns de consum. En aquest context, les estratègies al voltant del plàstic formen una part cada vegada més important de la caixa d’ eines de les empreses. Igual que es marquen objectius de Net Zero o de neutralitat de carboni, empreses de diferents sectors, però sobretot del sector béns de consum, estan buscant ja la manera d’aconseguir la seva neutralitat de plàstic.

Però, ¿Què significa ser plastic neutral, i quines implicacions té això per a l’escalabilitat, la traçabilitat i l’estandardització de la infraestructura de reciclatge existent? Diferents experts apunten alg&;n que, si volem guanyar la batalla al pl&;stico, haurem de mobilitzar les capacitats dels mercats.

Fent un paral·lelisme amb la neutralitat de carboni i els mercats de carboni, ja que, tot i que tractant-se d’impactes diferents es pot aprendre molt de l’experiència guanyada en mercats voluntaris de carboni en les últimes dècades, aconseguir ser empresa plasticòloga, per a les empreses:

* Treballar per aconseguir una reducció significativa en la quantitat de plàstic utilitzat. Aquesta reducció vindrà associada probablement a grans canvis en les cadenes de subministrament, que hauran de desenvolupar la infraestructura per assolir aquests objectius.

* Després de reduir el màxim possible, utilitzar crèdits (òfsets) de plàstic per ajudar a compensar aquells usos de plàstic que no es puguin evitar, ja sigui per impossibilitat tecnològica o pel cost de la substitució.

En molts sentits, els crèdits de plàstic seran en el futur probablement similars als crèdits de carboni existents avui. L’empresa (el comprador) adquirirà un volum de crèdits de plàstic en quilograms, equivalent a la seva empremta de plàstic. Els diners invertits serviran per finançar projectes de recuperació o reciclatge d’un volum de plàstic equivalent a l’empremta de plàstic de l’empresa, ajudant-lo així a convertir-se en plastic neutral.

Igual que ocorre amb el carboni, serà important assegurar la robustesa del mecanisme, que no s’hauria d’utilitzar sense haver abans realitzat el màxim esforç per reduir la petjada internament.

Aquest esquema de neutralitat pot portar amb si co-beneficis importants per a les empreses, que donaran suport d’ aquesta manera al sector informal del reciclatge en diferents països, incrementant la prosperitat, la salut i l’ educació de les comunitats implicades, contribuint a la consecució de diferents Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Per fer d’això una realitat, hem de pensar en fórmules per assegurar l’addicionalitat, la traçabilitat, i la permanència d’aquests futurs crèdits de plàstic, així com garantir que no causen cap tipus de dany mediambiental, social o econòmic.

Ens trobem en un moment clau, ja que s’estan definint ara els pilars sobre els quals s’assentarà el sector a futur, amb treballs com el desenvolupament de les Guidelines for Leadership in Corporate Plastic Accounting.

Diferents organitzacions estan ja treballant per desenvolupar elements crítics del que podria ser un sistema d’òfsetting de plàstic efectiu i orientat a l’impacte, com són la generació de la infraestructura i inversió en noves tecnologies de reciclatge, el desenvolupament de partnerships amb associacions i treballadors del sector informal de reciclatge, la definició de metodologies i eines per calcular empremtes de plàstic, la creació d’ estàndards per a la generació de crèdits. Des de Vertis, estem treballant ja amb empreses que busquen ser pioneres en aquest àmbit i estem convençuts que al llarg del 2021 anem a veure com els esquemes i esforços al voltant de la neutralitat de plàstic es transformen de manera significativa.

Pau Nachon
Head of Climate Action
Vertis Environmental Finance

Empresa Membre de la Fundació Privada Empresa i Clima