Moviment de Base. Elvira Carles, març 2019

Si els cito Greenbow Warrior i Greenpeace, ¿Què els ve a la memòria? Segur que el
record de llanxes pneumàtiques zigzaguejant entre vaixells i escaladors desplegant
pancartes reivindicatives a centenars de metres d’altura. Estàvem anys 80 i 90 del segle
passat, i un cop acabada la guerra freda, l’activisme social pacifista mutava en una
actitud bel·ligerant sobretot en temes de defensa de la terra. Es tractava d’un moviment
de base, grassroot, com es defineix en anglès.

Dos esdeveniments recents: el moviment estudiantil Fridays for Future i el Green New
Deal impulsat pels demòcrates més radicals del Congrés dels EUA, semblen prendre el
testimoni, dues dècades després, d’aquell moviment de base ambientalista. Dos fenòmens
que demanen una certa atenció en l’agenda global de la lluita contra el Canvi
I als quals cal afegir també altres iniciatives locals com la signatura a càrrec
de 50 mitjans de comunicació espanyols d’ un protocol sobré com explicar i comunicar
el Canvi Climàtic.

En Fridays for future, impulsat per l’adolescent sueca Greta Thurnberg, desenes de milers
joves de tot el món han canviat l’aula per la pancarta i s’han manifestat
exigint un canvi en assenyalar, amb raó, que estem arribant a un límit de punt sense
i ens exigeixen a tots que cal cooperar per compartir els recursos del planeta
de manera equilibrada. ¿Tindrà continuïtat aquesta iniciativa? ¿O serà un altre exemple de
tendència postmoderna subjecta als likes i als trending topics?

El segon exemple de tornada de l’ambientalisme als moviments de base és el Green New
Deal. Una clara evocació als plans rooseveltians d’estímul econòmic impulsats a
arrel de la Gran Depressió. El seu objectiu és ambiciós: assolir la reducció de l’ emissió de
gasos d’efecte hivernacle d’un 40% a un 60% el 2030, a més deixar en “zero” les
emissions globals cap al 2050 a tot EUA.

Aquest pla, la cara visible del qual és la jove congressista demòcrata Alexandria Ocasio-Cortez,
simbolitza un nou impuls progressista després de la victòria demòcrata a la Cambra de
Representants del passat novembre i recupera, en part, un actor tan important en la
lluita mundial contra el Canvi Climàtic com és EUA. Es tracta d’una esmena a la
totalitat de la política mediambiental de Donald Trump i pot actuar com a narrativa i horitzó transformador a curt termini, donant lloc a un nou paradigma econòmic i
polític.

¿Com hem d’interpretar ambdós moviments? ¿Quins codis ens envien a totes aquelles
organitzacions i empreses que en major o menor mesura estem col·laborant a aturar
l’escalfament global? ¿Es tracta d’un toc d’atenció davant la nostra lentitud o falta de
reacció davant els escenaris futurs? ¿Ens hem encertat en torres d’ivori i hem
deixat d’escoltar la gent corrent? Sí i no, si em permet la vaguetat de la resposta.
Sí, perquè sembla que els moviments socials no acaben de confiar en els qui piloten la
l’estratègia global contra el Canvi Climàtic, tal vegada com a mostra del desencant amb la
política i les institucions que està experimentant en, per exemple, la UE. I la
resposta també és No, perquè tots ells són conseqüència directa de l’aposta decidida
de molts països i entitats privades de fer front a l’ escalfament global i informar i
formar els seus ciutadans.

Com a mostra d’aquesta aposta dels països afrontar el Canvi Climàtic, alguns exemples.
A la UE, l’augment de l’ambició en la lluita contra el Canvi Climàtic pot ser gairebé
automàtica. Només cal valorar les dades els objectius que va acordar l’ encara Europa de
els 28 el juny del 2018 d’assolir una penetració d’energies renovables del 32% i un
augment de l’eficiència energètica del 32,5% (respecte a l’escenari tendencial) en
2030.

La UE podria augmentar la seva ambició climàtica, assolint una reducció de les emissions de
gasos d’efecte hivernacle de més del 45% el 2030, enfront de l’actual compromís de
deduir les nostres emissions en un 40% el 2030, pel que fa als nivells d’emissions de
1990. Al costat d’això, el percentatge del pròxim pressupost europeu dedicat a la lluita
contra el Canvi Climàtic augmentarà (almenys) del 20% actual al 25%. La proposta de
la Comissió Europea advocava per destinar el 25% del pressupost europeu a l’hora de
afrontar el Canvi Climàtic i el Parlament per un 30%, mentre que les associacions
ecologistes demanaven el 40%. Una dada més, per al 2030 la UE haurà de tenir almenys un 27%
de quota d’ energies renovables i el mateix percentatge de millora de l’ eficiència energètica.

I al nostre país, 2019 podria ser l’any de l’esperada Llei de Canvi Climàtic i
Transició Energètica. Una llei marc l’objectiu de la qual a 2030 previsiblement serà la reducció
d’ emissions de gasos d’ efecte hivernacle en un 20% respecte als nivells de 1990.
L’objectiu a 2050 serà assolir la neutralitat en carboni, és a dir, que les emissions de
gasos d’ efecte hivernacle es compensin amb absorcions d’ aquestes. Veurem què ens
deparen els resultats electorals del 28 d’abril.

El proper mes de desembre a Xile celebrarem la COP25 i serà allà on tindrem
una nova oportunitat per actuar ja, posar sobre la taula la urgència en l’alineament
de totes les parts i la importància de la col·laboració de tots els agents com a
instrument per combatre les desigualtats al planeta. L’única solució és transformar
model de desenvolupament d’ una manera transversal. Necessitem que siguin els inversors”,
tecnòlegs, actors urbans, els energètics, industrials o els desenvolupadors de
infraestructures, entre d’ altres, els que incorporin la variable climàtica a les seves decisions. Tots
hem de pensar ja en verd.

Les empreses i els estats han de ser capaços d’ establir una nova forma de
relacionar-se amb el nostre entorn, generant confiança, col·laborant en el desenvolupament sense
hipotecar el futur. Cal investigar per trobar solucions sostenibles. Aquest és un
exercici de responsabilitat que ens incumbeix a tots, fugint de les urgències i asseient
bases per preservar el patrimoni col·lectiu, millorar l’eficiència per protegir els
recursos, aportar solucions i planificar l’ esdevenir. Hem de crear un model de desenvolupament
sostenible. Els nostres fills i milions de ciutadans desencantats amb l’actitud de molts
dels seus governs, s’han convertit en un moviment de base, grassroot, en la lluita contra
el Canvi Climàtic i ens ho estan exigint.

Elvira Carles Brescolí
Directora de la Fundació Privada Empresa i Clima