Més de 50 mitjans espanyols es comprometen a informar amb rigor sobre el canvi climàtic

Un total de 53 mitjans de comunicació espanyols s’han adherit al ‘Decàleg de recomanacions per informar sobre el canvi climàtic’ pel qual es comprometen a informar amb rigor sobre l’escalfament global.

El decàleg ha estat desenvolupat per la Fundació Ecologia i Desenvolupament (ECODES) amb el suport de la European Climate Foundation i en col·laboració amb el ‘Grup de recerca MDCS: Mediació Dialèctica de la Comunicació Social’ de la Universitat Complutense de Madrid. A finals de 2018 investigadors i professionals de la comunicació es van reunir per elaborar aquest decàleg de compromisos.

El ‘Decàleg de recomanacions per informar sobre el canvi climàtic’ va ser presentat el passat 5 de març al Congrés Change the Change que es va celebrar a Sant Sebastià.

El canvi climàtic ocupa un lloc destacat entre les preocupacions dels científics; està provocant mobilitzacions dels joves en més de cent països, i obliga a revisar forçosament el model de desenvolupament, alhora que necessita de la millor informació per poder ser entès i abordat amb rigor.

El decàleg proposa que empreses i professionals es comprometin a promoure la freqüència i la continuïtat d’informació de qualitat sobre canvi climàtic. Per a això, cal establir seccions fixes en premsa escrita i digital, així com en les escaletes dels programes de ràdio i televisió, en les quals s’ abordin temes relacionats amb sostenibilitat i canvi climàtic, mitjançant diversos formats i fórmules de narració audiovisual existents més enllà de la clàssica peça informativa.

També promouran l’ elaboració de continguts transmedia que permetin arribar a tots els públics i contribueixin a explicar millor conceptes que, a priori, poden resultar complexos.

El decàleg proposa també incidir en les causes i solucions del canvi climàtic i no només en les conseqüències, sinó també que abordin les alternatives existents.

D’igual manera, les emocions negatives associades al problema poden tenir com a contrapès les ressonàncies positives fruit de presentar el canvi climàtic com un motor per al canvi social.

Un altre dels compromisos adquirits passa per propiciar un enfocament al problema des del punt de vista de la justícia climàtica. Per això, cal comunicar la dimensió humana dels impactes, informar i afavorir el debat des d’ una perspectiva ètica sobre els impactes del canvi climàtic en la salut, l’ economia, l’ accés a l’ aigua, la seguretat alimentària i els fluxos migratoris.

Els mitjans de comunicació signants es comprometen a connectar el fenomen amb realitats properes a l’ espai i temps i insistir que l’ escalfament global és un fenomen del present.

Entre les propostes, planteja vincular accions individuals, locals i quotidianes en relació al seu impacte en el canvi climàtic i cal fer-ho des d’una visió positiva, mostrant els beneficis de la reducció d’emissions en actes tan quotidians com la cistella de la compra o l’ús de formes més sostenibles de transport, per exemple, i personalitzar aquests relats amb històries de vida reals.

També es comprometen a difondre les iniciatives liderades pels ciutadans ja que consideren necessari que els mitjans facin visible i afavoreixin la difusió d’ iniciatives empreses o liderades de baix a dalt.

Un altre dels aspectes incorporats al Decàleg passa per defensar un periodisme compromès amb la veracitat, allunyat de continguts pagats per empreses contaminants que facin ‘rentat verd’.

També insta els mitjans a renunciar a la simetria perquè la majoria abrumadora amb què la comunitat científica internacional avala la gravetat, causes i conseqüències del canvi climàtic, eximeix els mitjans de buscar un fals equilibri.

Igualment anima a desvetllar el negacionisme en el discurs econòmic, el polític o el publicitari basant-se en la certesa científica existent al voltant de les causes, impactes i solucions al problema del canvi climàtic.

Quant a la publicitat, insta els mitjans a comprometre’ s a promoure una publicitat coherent amb les polítiques de responsabilitat social corporativa de les empreses i promoure el compliment amb el Codi de Bones Pràctiques per a l’ ús d’ arguments ambientals en les seves comunicacions.

Així mateix, el decàleg planteja la divulgació de la investigació científica al voltant del canvi climàtic, difonent els projectes, els descobriments i resultats o la robustesa dels Informes de l’IPCC, les seves metodologies d’avaluació i explicar amb claredat el contingut dels mateixos. De la mateixa manera, cal divulgar la notable recerca científica que s’ està generant en universitats i centres de recerca espanyols, motivant així també els investigadors a continuar la seva tasca.

Entre els aspectes clau a divulgar el Decàleg veu fonamental fer comprendre a la societat conceptes com efecte hivernacle, petjada de carboni, petjada ecològica, descarbonització, emissions GEI i emissions per capita, entre d’altres.

Igualment convida a evitar l’alarmisme i l’espectacle climàtic en els episodis meteorològics extrems i usar aquests esdeveniments com una oportunitat per explicar les diferències entre temps i clima o incidir en l’augment de la freqüència i virulència dels fenòmens extrems.** En línia amb aquests compromisos, els mitjans signants es comprometen a tenir redaccions especialitzades per assegurar el rigor i la qualitat de les informacions de canvi climàtic. Això, afegeixen que requereix mantenir un periodisme que permeti als professionals cobrir aquests assumptes de forma continuada.

Entre les propostes figura el reforç de les seccions de periodisme científic i ambiental a les redaccions amb periodistes especialitzats en contínua actualització, així com una formació transversal de tots els professionals, ja que el canvi climàtic mostra de forma cada vegada més clara el seu caràcter transversal.

Finalment, el decàleg conclou que l’ escalfament global és un assumpte complex per abastar múltiples disciplines i de vegades amb assumptes molt tècnics, de manera que la millor manera d’ assegurar un treball independent, rigorós i de qualitat és garantint una remuneració digna als professionals de la informació encarregats de desenvolupar-lo.

Font: La Vanguardia