Llei 7/2021: Quines novetats porta la Llei de canvi climàtic i transició energètica?

La Llei 7/2021, de 20 de maig, té per objecte a facilitar la descarbonització de l’economia espanyola i la seva transició a un model circular que garanteixi l’ús racional dels recursos, així com l’adaptació al canvi climàtic i la implantació d’un model de desenvolupament sostenible que generi ocupació decent i contribueixi a la reducció de les desigualtats

Demà entra en vigor la nova Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica (B.O.E. de 21 de maig de 2021) que té per objecte assegurar el compliment dels objectius de l’Acord de París de 2015,

Desenvolupament sostenible i ús racional dels recursos

Els objectius declarats de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica, són assegurar el compliment per part d’Espanya dels objectius de l’Acord de París, adoptat el 12 de desembre de 2015 i facilitar la descarbonització de l’economia espanyola i la seva transició a un model circular que garanteixi l’ús racional i solidari dels recursos, així com promoure l’ adaptació als impactes del canvi climàtic i la implantació d’ un model de desenvolupament sostenible que generi ocupació decent i contribueixi a la reducció de les desigualtats.

Reducció d’ emissions, ús d’ energies renovables i eficiència energètica

El text recull els objectius mínims nacionals de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, energies renovables i eficiència energètica de l’economia espanyola per als anys 2030 i 2050: les emissions del conjunt de l’economia espanyola l’any 2030 s’hauran de reduir en almenys un 23% respecte a l’any 1990 i s’haurà d’assolir la neutralitat climàtica com a molt tard l’any 2050.

A més, l’any 2030 s’haurà d’assolir una penetració d’energies d’origen renovable en el consum d’energia final de, almenys, un 42%, un sistema elèctric amb, almenys, un 74% de generació a partir d’energies d’origen renovable i millorar l’eficiència energètica disminuint el consum d’energia primària en, almenys, un 39,5% respecte a la línia de base conforme a normativa comunitària.

Pla Nacional Integrat d’ Energia i Clima i Estratègia de Descarbonització a 2050

La llei recull com a instruments de planificació per abordar la transició energètica el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) i l’Estratègia de Descarbonització a 2050 de l’Economia Espanyola. El primer ha de recollir els objectius sectorials i les polítiques i mesures per assolir-los dels sectors que participen en règim de comerç de drets d’emissió, les grans indústries i el sector elèctric i els sectors difusos (agrari, forestal, transport, residencial, institucional, comercial i de gasos fluorats).

Fonts d’ energia renovables i eficiència energètica

La llei estableix que l’ aprofitament del domini públic hidràulic no fluent per a la generació d’ energia elèctrica en les noves concessions que s’ atorguin tindrà com a prioritat el suport a la integració de les tecnologies renovables no gestionables en el sistema elèctric, promovent en particular les centrals hidroelèctriques reversibles.

El text tracta de combatre així mateix l’elevat endeutament d’activitats regulades com el transport, la distribució de gas natural i electricitat. Així, introdueix aquest principi de prudència financera en les metodologies de retribució d’ aquestes activitats regulades que l’ organisme competent per a la seva aprovació desenvoluparà.

Es modifica la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica, per establir que en les Lleis de Pressupostos Generals de l’Estat de cada any es destinarà a finançar els costos del sistema elèctric previstos en la Llei del Sector Elèctric, referits a foment d’energies renovables, un import equivalent a la suma de l’estimació de la recaptació anual derivada dels tributs inclosos en la Llei de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica.

També es modifica la disposició addicional novena de la Llei 3/2013, de 4 de juny, de creació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, relativa a la comunicació sobre presa de participacions de grups de societats designats com a gestor de la xarxa de transport d’electricitat i gas natural, pel seu possible impacte en la seguretat de subministrament dels sistemes gasista i elèctric.

Amb la finalitat d’aconseguir edificis més eficients, es fomenta l’ús de materials amb la menor petjada de carboni possible, millores en l’accessibilitat dels edificis, i incentius per a la introducció d’energies renovables en la rehabilitació d’habitatges, facilitant instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum en les comunitats de propietaris —o comunitats de propietat horitzontal—, com les anomena la nova llei— i sistemes de calefacció i refrigeració de zero emissions.

Transició energètica i combustibles

Disposa el text que no s’ atorgaran noves autoritzacions d’ exploració, permisos d’ investigació i concessions d’ explotació d’ hidrocarburs a tot el territori nacional, incloent-hi el mar territorial, la zona econòmica exclusiva i la plataforma continental. D’ aquesta mesura queden excloses les sol.licituds de concessió d’ explotació associades a un permís d’ investigació vigent que es trobin en tramitació abans de l’ entrada en vigor d’ aquesta llei, que es regiran per la normativa aplicable al temps d’ atorgar-se el permís d’ investigació, a excepció de la possibilitat de pròrroga, que s’ exclou expressament.

A causa dels seus prejudicis i al seu cost tampoc s’atorgaran nous permisos d’exploració, d’investigació o concessions d’explotació de minerals radioactius, ni s’admetran noves sol·licituds d’autorització d’instal·lacions radioactives.

D’ altra banda, s’ estableix que l’ aplicació de nous beneficis fiscals a productes energètics d’ origen fòssil haurà d’ estar degudament justificada per motius d’ interès social, econòmic o atenent la inexistència d’ alternatives tecnològiques.

S’ introdueixen així mateix disposicions que fomenten els gasos renovables, incloent-hi el biogàs, el biometà, l’ hidrogen i altres combustibles alternatius. També es preveu la reducció d’ emissions específiques en el sector del transport aeri, marítim i transport pesat per carretera a través de la integració d’ energies renovables i de l’ establiment d’ objectius de subministrament de biocarburants i altres combustibles renovables d’ origen no biològic.

Mobilitat sense emissions i transport

En matèria de mobilitat sense emissions, s’estableix que s’adoptaran mesures per assolir el 2050 un parc de turismes i vehicles comercials lleugers sense emissions directes de _CO2. Els municipis de més de 50.000 habitants i els territoris insulars adoptaran plans de mobilitat urbana sostenible coherents amb els plans de qualitat de l’aire. Les Comunitats Autònomes insulars, més vulnerables al canvi climàtic, podran instar l’Estat a establir mesures de promoció de mobilitat neta, mitjançant restriccions de la circulació de turismes i furgonetes.

Per garantir l’existència d’infraestructura de recàrrega elèctrica suficient, la llei introdueix obligacions d’instal·lació d’infraestructures de recàrrega elèctrica a les estacions de servei les vendes anuals de gasolina i gasoil de les quals superin els 5 milions de litres, assolit el 10% de la xarxa. Aquesta infraestructura de recàrrega haurà de tenir una potència igual o superior a 150 kW o a 50 kW depenent del volum de vendes. En el cas de concessions en xarxes estatals de carreteres, les obligacions assenyalades seran satisfetes pels concessionaris.

Així mateix es preveu que el Codi Tècnic de l’ Edificació estableixi obligacions relatives a la instal.lació de punts de recàrrega de vehicle elèctric en edificis de nova construcció i en intervencions en edificis existents. Aquestes mesures s’ acompanyaran amb ajuts públics.

També recull el text la necessitat d’ adoptar mesures per a la reducció de les emissions generades pel consum de combustibles fòssils en el transport marítim i en els ports, de manera que els ports de competència de l’ Estat l’ any 2050 siguin de zero emissions directes.

Adaptació al canvi climàtic

La llei estableix que el Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC) és l’instrument de planificació per promoure l’acció coordinada enfront dels efectes del canvi climàtic. S’ establiran en el marc del PNACC objectius estratègics i la definició d’ un sistema d’ indicadors d’ impactes i adaptació al canvi climàtic, així com l’ elaboració d’ informes de risc.

La llei contempla la integració dels riscos derivats del canvi climàtic en la planificació i gestió de polítiques sectorials, com la hidrològica, la de costa, la territorial i urbanística, la de desenvolupament urbà, la d’ edificació i infraestructures del transport, la de seguretat i dieta alimentàries, així com la de salut pública.

El text també preveu mesures per a la protecció de la biodiversitat i els seus hàbitats enfront del canvi climàtic i l’elaboració de directrius bàsiques per a l’adaptació al canvi climàtic dels ecosistemes naturals i de les espècies silvestres espanyoles. Així mateix estableix que el Govern incorpori mesures per reduir la vulnerabilitat al canvi climàtic dels sòls agrícoles, de les forests i dels sòls forestals, entre elles, l’ elaboració d’ un mapa de vulnerabilitat.

Es recull la necessitat d’ incentivar la participació dels propietaris i gestors públics i privats en l’ augment de la capacitat de captació de _CO2 dels somnis de carboni terrestres i marins, especialment els del sector agrari i forestal.

Transició a una economia descarbonitzada

S’afirma en el text que la transició a una economia descarbonitzada requereix també de mesures que facilitin una transició justa per als col·lectius i àrees geogràfiques més vulnerables, entre elles, les zones rurals, i que aquesta transició cap a un model productiu més ecològic ha de ser motor de creació d’ocupació de qualitat.

Thank you for watching

La llei crea l’ Estratègia de Transició Justa, com a instrument d’ àmbit estatal adreçat a l’ optimització de les oportunitats en l’ activitat i l’ ocupació de la transició feia una economia baixa en emissions de gasos d’ efecte hivernacle, i regula els Convenis de Transició Justa com a instruments per tal de materialitzar les actuacions.

Es regula així mateix el cessament de la producció de carbó nacional. Així, el text disposa que l’atorgament d’autoritzacions d’explotació, permisos, concessions, pròrrogues o cessions dels recursos de carbó de les unitats de producció inscrites en el Pla de Tancament del Regne d’Espanya per a la Mineria del Carbó no Competitiva en el marc de la Decisió 2010/787/UE, quedarà supeditat a la devolució dels ajuts concedits a l’empara de l’esmentada norma i corresponents a tot el període cobert pel pla de tancament, la qual cosa serà aplicable a les sol·licituds d’autoritzacions d’explotació, permisos o concessions regulades per la legislació minera, així com a pròrrogues o cessions en tramitació en el moment d’entrada en vigor de la nova llei.

Mobilització de recursos, contractació pública i finances verdes

La llei disposa, amb les excepcions establertes en la mateixa, que almenys un percentatge dels Pressupostos Generals de l’Estat, equivalent a l’acordat en el marc Financer Plurianual de la Unió Europea, hauran de tenir impacte positiu en la lluita contra el canvi climàtic i que el Govern revisarà a l’alça, abans de l’any 2025, aquest percentatge. També defineix l’ ús dels ingressos procedents de les subhastes de drets d’ emissió de gasos amb efecte d’ hivernacle.

En matèria de contractació pública, preveu la inclusió en els plecs de contractació de criteris d’ adjudicació vinculats amb la lluita contra el canvi climàtic i de prescripcions tècniques particulars que estableixin la necessària reducció d’ emissions i de la petjada de carboni.

També estableix un marc per facilitar les inversions sostenibles. Es recullen les obligacions d’ informació del sector financer i les empreses. S’ introdueix l’ obligació de presentar un informe de caràcter anual en el qual es faci una avaluació de l’ impacte financer dels riscos associats al canvi climàtic generats per l’ exposició de la seva activitat. A partir de l’any 2023, les entitats de crèdit han de publicar objectius específics de descarbonització de la seva cartera de préstec i inversió.

S’inclou també l’obligació que l’operador del sistema elèctric, el Gestor Tècnic del sistema gasista i la Companyia Logística d’Hidrocarburs (CLH) remetin un informe en el qual es faci una avaluació dels riscos i oportunitats associats a un sistema energètic descarbonitzat sobre les activitats de l’entitat, la seva estratègia i la seva planificació financera.

Afirma el text que amb tot això es dóna resposta a l’ interès creixent del sector financer per les finances verdes.

Educació, recerca i innovació

La Llei aborda dues qüestions que considera d’ importància per a la implicació de la societat espanyola en les respostes enfront del canvi climàtic i la promoció de la transició energètica, com són l’ educació i la capacitació per al desenvolupament sostenible i la cura del clima, i el referent a la recerca, desenvolupament i innovació.

En aquest sentit, el Govern revisarà el tractament del canvi climàtic i la sostenibiIitat en el currículum bàsic dels ensenyaments del sistema educatiu de manera transversal; promourà que les universitats revisin el tractament del canvi climàtic en els seus plans d’ estudis i mantindrà permanentment actualitzat el Catàleg Nacional de les Qualificacions Professionals, així com el catàleg d’ ofertes formatives en l’ àmbit de la Formació Professional que capacitin en perfils professionals propis de la sostenibilitat mediambiental i del canvi climàtic i la transició energètica.

Governança i participació pública

El text regula la governança del canvi climàtic i transició energètica a Espanya. Així, crea el Comitè de Persones Expertes de Canvi Climàtic i Transició Energètica com a òrgan responsable d’avaluar i fer recomanacions sobre les polítiques i mesures d’energia i canvi climàtic, incloses les normatives. Amb aquesta finalitat, elaborarà anualment un informe que serà remès i sotmès a debat al Congrés dels Diputats, amb la participació del Govern.

Les Comunitats Autònomes hauran d’informar en la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic dels plans d’energia i clima a partir del 31 de desembre de 2021. Els plans, programes, estratègies, instruments i disposicions de caràcter general que s’ adoptin en la lluita contra el canvi climàtic i la transició energètica cap a una economia baixa en carboni es duran a terme sota fórmules obertes que garanteixin la participació dels agents socials i econòmics interessats i del públic.

També es contempla un article relatiu a les polítiques, mesures, inventaris i projeccions de gasos d’ efecte hivernacle, de manera que es reforci la coordinació a l’ hora de respondre a les obligacions d’ informació assumides a la normativa nacional, comunitària i internacional.

Fiscalitat verda

Disposa el text que en el termini de sis mesos des de la seva aprovació com a llei, el Govern constituirà un grup d’experts per avaluar una reforma fiscal que valorarà també la fiscalitat verda. En tot cas, les modificacions que s’ introdueixin en aquest àmbit aniran acompassades amb la situació econòmica.

Transposició de dret comunitari

La Llei transposa la Directiva 2018/844, de 30 de maig de 2018, per la qual es modifica la Directiva 2010/31/UE relativa a l’eficiència energètica dels edificis i la Directiva 2012/27/UE relativa a l’eficiència energètica. Aquesta transposició es realitza a través de l’article 15 de la llei, que disposa que abans de l’1 de gener de 2023, tots els edificis d’ús diferent al residencial privat que comptin amb una zona d’ús aparcament amb més de vint places, ja sigui a l’interior o en un espai exterior adscrit, hauran de complir l’exigència relativa a les dotacions mínimes per a la infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics establerta al Codi Tècnic de l’ Edificació.

Modificacions legislatives i desenvolupament normatiu

En relació amb el nivell d’ endeutament i retribució de les activitats regulades en els sectors elèctric i de gas natural es modifiquen les normes següents:

—Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs: s’afegeix un nou apartat 6 a l’article 62

—Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric: s’afegeix un nou apartat 8.bis a l’article 14 i es modifica l’article 20.9

—Llei 18/2014, de 15 d’octubre, d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència: es modifica l’apartat 1 de l’article 60

També es modifiquen:

—La disposició addicional segona de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica

—L’apartat 2 de la disposició addicional novena de la Llei 3/2013, de 4 de juny, de creació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, en relació amb la comunicació sobre presa de participacions de grups de societats designats com a gestor de la xarxa de transport d’electricitat i gas natural

—La lletra c) de l’article 20.1 del Text Refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre

—Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern: s’introdueix una nova lletra h) a l’article 26.3

—Llei 25/1964, de 29 d’abril, sobre Energia Nuclear: s’afegeix un nou paràgraf a l’apartat 1 de l’article 38 bis

El text preveu així mateix el desplegament de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Montes, en relació amb l’incentiu de les externalitats positives de les forests ordenades, així com la presentació a les Corts per part del Govern d’un projecte de llei de mobilitat sostenible i finançament del transport.

El Govern proposarà també la modificació de la Llei de Propietat Horitzontal per facilitar i flexibilitzar les instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum a les comunitats de propietat horitzontal en un termini màxim d’un any i, en aquest mateix termini, presentarà una proposta de reforma del marc normatiu en matèria d’energia.

Entrada en vigor

La Llei 7/2021, de 20 de maig, entra en vigor el 22 de maig de 2021, l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat. No obstant això, per als contractes de concessió en execució a l’entrada en vigor del text, l’apartat 11 de l’article 15 —relatiu a la instal·lació de punts de recàrrega elèctrica en el cas de concessions en xarxes estatals de carreteres— no entrarà en vigor fins al moment en què ho faci la disposició reglamentària que determini les obligacions en matèria d’instal·lació de punts de recàrrega elèctrica a l’efecte de garantir unes condicions suficients de subministrament al trànsit de vehicles elèctrics que circulin per les esmentades vies.

Font: Notícies Jurídiques