Les companyies aèries de la UE paguen menys d’un terç de les emissions de CO ₂ que generen

Les aerolínies de la Unió Europea paguen menys d’un terç de les emissions de ^CO2 que generen anualment. Són dades de l’any 2019. ¿I per què ocorre això? El 70% de les emissions de _CO2 equivalent de les aerolínies de la Unió Europea es produeixen fora de l’espai aeri comunitari, de manera que menys del 30% estan subjectes a la regulació (que és exclusivament europea). Resultat: això permet a les companyies emetre sense pagar per més de dos terços de les seves emissions. Així ho assenyala un informe de Transport & Environment i Carbon Market Watch

Aquestes organitzacions han desvetllat les dades totals d’emissions de les aerolínies de la UE el 2019. Es tracta de la primera vegada que aquestes dades surten a la llum, ja que fins ara només es disposava de les emissions incloses dins del règim de comerç de drets d’emissió de la UE (RCDE), és a dir, les dels vols dins de l’espai econòmic europeu: vols que “neixen i moren” a la UE. La conclusió és demolidora: menys d’ un terç de les emissions totals són objecte de regulació.

El gruix de l’activitat de les principals companyies de la UE el constitueixen rutes de llarg, lliures d’aquesta regulació europea. L’informe exposa que les operacions fora de la UE suposen el 77% per a Lufthansa; el 83% per a Air Europa i el 86% en el cas de British Airways. En aquests vols, les aerolínies europees van emetre el 2019 65,9 milions de tones, per les quals “no van pagar un cèntim”.

Respecte a les aerolínies espanyoles, l’informe afirma que Iberia va llançar el 2019 un total de 5,67 milions de tones de CO2 a l’atmosfera, de les quals el 83% es “van beneficiar del net legal” per la falta d’un marc regulatori.

En concret, afegeix que la companyia del grup IAG va ser la sisena aerolínia de la UE amb major volum d’emissions i la tercera en proporció d’emissions no regulades.

Respecte a Air Europa, les dades de l’estudi indiquen que va emetre 2,34 milions de tones de CO2, que “tan sols” el 28,6% es van sotmetre a algun tipus de regulació. Per la seva banda, Vueling, amb una xifra total d’emissions molt similar (2,33 milions de tones de CO2), va registrar un alt percentatge d’emissions regulades (93,9 %), com a conseqüència del caràcter eminentment intraeuropeu de les seves operacions.

Segons Andrew Murphy, director d’aviació de T&E, després d’un any sencer d’ajudes en rescats d’aerolínies, “els governs s’han de plantejar un canvi de rumb i concentrar-se a fer que el sector sigui més ecològic. S’hauria d’obligar les aerolínies a pagar per les emissions de tots els seus vols, i exigir-los que utilitzin combustibles més nets”.

En l’actualitat, segons la normativa comunitària, les aerolínies tan sols paguen per les emissions dels vols que tenen lloc dins de l’Espai Econòmic Europeu. El 2008, la UE va intentar incloure l’aviació de llarga distància en el règim de comerç dels drets d’emissió (RCDE), però el sector va pressionar fins a aconseguir que els vols entre països de la UE i de fora de la UE quedessin exclosos de la normativa reguladora. L’argument era que s’anava a promoure permetre la creació d’un sistema internacional de regulació de les emissions de CO2 auspiciat per Nacions Unides que reunís al conjunt de les aerolínies a nivell global.

Aquest sistema de regulació, promogut per l’Organització d’Aviació Civil Internacional (OACI) i conegut com a Corsia, té com a objectiu mantenir les emissions del sector en nivells de 2020. El problema és aquest sistema només serà obligatori pels Estats només a partir del 2027 i basat fonamentalment en la figura de les compensacions d’emissions, Corsia ha generat importants crítiques per la seva falta d’ambició i les seves capacitats reals de reduir les emissions del sector.

Segons un estudi encarregat per la Comissió Europea publicat la setmana passada, el sistema Corsia podria en realitat socavar els esforços climàtics europeus. Segons l’anàlisi, realitzada el setembre del 2020 i fins ara no publicat, és probable que el sistema promogut per l’OACI no aconsegueixi alterar materialment l’impacte climàtic del transport aeri, a causa del seu disseny i falta de transparència i aplicabilitat.

En paraules de Gilles Dufrasne, responsable de polítiques a Carbon Market Watch, Corsia no és més que una “excusa barata” de la qual se serveix el sector de l’aviació per seguir actuant com fins ara. “En lloc de defensar-lo, la UE s’hauria d’oposar a les veus del sector que reclamen el desmantellament de l’RCDE europeu”, assenyala. Hem de posar fi a les exempcions de les quals es beneficien actualment les aerolínies, inclosa la lliure distribució de permisos de contaminació. Substituir les polítiques actuals pel sistema Corsia tindria l’efecte contrari”.

En aquests moments, la Comissió Europea es troba en un procés de revisió del seu règim de comerç de drets d’emissió (RCDE), amb l’objectiu de determinar si els vols que entren o surten de l’Espai Econòmic Europeu n’han de formar part, així com de decidir una fórmula per articular-lo amb el sistema Corsia. Segons un estudi de Transport & Environment, la substitució de l’RCDE pel sistema Corsia a la UE suposaria un augment de les emissions d’aproximadament 683 milions de tones en el període 2021-2030.

Pablo Muñoz, coordinador de la campanya d’Aviació d’Ecologistes en Acció: “La UE ha de mostrar molta més ambició en les seves polítiques de descarbonització del sector de l’aviació. Per a això, no només ha de reforçar l’RCDE, sinó també establir mesures fiscals com l’impost al querosè, cancel·lar tot finançament d’augment d’infraestructures aeroportuàries i promoure la utilització de biocombustibles avançats amb estrictes criteris de sostenibilitat”.

Font: La Vanguardia