Les solucions Basades en la Natura (SBN) podrien ser el seu següent avantatge comparatiu. Juliana Mutis, març 2025

Recentment el cafè va assolir el seu preu més alt en 50 anys, però, això no significa que hi hagi una bonança en el sector, la falta de mà d’obra, les condicions climàtiques, irrompen en l’estabilitat de la cadena d’aprovisionament donada la poca rendibilitat i bones condicions en la producció primària. L’ escassetat d’ aigua en sistemes productius dirigits a la indústria d’ ingredients limita la producció i per tant el desenvolupament de nous mercats. No és possible aprovisionar-se de productes silvestres, com l’ orenga silvestre, que té un alt valor diferencial desinfectant atès el seu alt contingut de carvacol i timol vs l’ orenga de cultiu, per desenvolupar productes innovadors i mercats a escala, si no hi ha un maneig integral de l’ espai forestal que permeti l’ aprofitament constant i en volum. Una empresa amb infraestructura que impacti en l’ espai natural, difícilment podrà mantenir el seu negoci en el temps i quan li correspongui portar un model de conservació autosostenible si no realitza una intervenció integral amb enfocament de paisatge.

Totes aquestes situacions i altres més que les empreses no sempre consideren i que afecten directament i indirectament l’acompliment, competitivitat del negoci, estan dins dels desafiaments que la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN) considera que es poden resoldre amb SBN. Aquests són: la mitigació i adaptació al canvi climàtic, reducció de risc de desastres, desenvolupament econòmic i social, salut humana, seguretat alimentària, seguretat de l’ aigua, i degradació ambiental i pèrdua de biodiversitat.

Avançar en accions cap a la cadena d’aprovisionament, no és només un compromís dins de les estratègies de descarbonització, és una necessitat imperant per mantenir-se en el mercat atesa la volatilitat climàtica, perduda de biodiversitat en què ens trobem. Per tant, les accions per a mitigació de canvi climàtic, adaptació i gestió de la biodiversitat, a més d’ adoptar-se com a estratègies de sostenibilitat del propi negoci, s’ han d’ entendre d’ una manera sistèmica. Sota aquesta perspectiva, l’ empresa amb la seva palanca de mercat és un articulador de SBN on intervenen mecanismes de finançament mixt, les organitzacions de productors, gremis i altres actors públics i privats. I d’ aquesta manera per assegurar la conservació del paisatge que li permet dur a terme la seva operació, la cadena d’ aprovisionament que li garanteix els volums per atendre demandes creixent i les matèries primeres que li donen un valor diferencial, entén bé quins són els desafiaments climàtics i de biodiversitat que afecten o potencien el seu negoci i a partir d’ aquí esdevé un catalitzador d’ accions que de manera solitària no podria dur a terme, però que donat el seu rol està en major capacitat de potenciar.

Prenent els exemples inicials i sense limitar-nos, però utilitzant només algunes SBN, els sistemes agroforestals poden reduir els costos en fertilitzants, incrementen la productivitat a llarg termini i fan la producció més resilient, la introducció de micorritzants per incrementar la retenció d’ aigua en produccions altament afectades per la sequera, permet incrementar la productivitat, potenciar la presència d’ un polinitzador pot tenir efectes positius en la qualitat. Però les SBN no s’ han d’ entendre només en la producció primària, també passen per la introducció de processos de transformació, que permetin agregar valor localment per generar majors incentius al model de producció que considera la regeneració.

Puc entendre l’aparent dificultat perquè una empresa, que no sigui la mateixa productora de la matèria primera, se senti pròxima a aquest tipus d’estratègies. Cadascun de nosaltres, i la seva empresa també, som part d’un sistema connectat als ritmes de la natura i només entenent-ho així podrà entendre per què hauríem de cuidar els polinitzadors ja que són font de beneficis per a la medicina, les persones, assegurar-nos menjar, entre molts beneficis més.

Juliana Mutis Marín
CEO i Fundadora minkadev

minkadev és membre de la Fundació Privada Empresa i Clima