La resistència de la UE a deixar el carbó posa en risc l’Acord de París

La demora de molts dels països de la Unió Europea (UE) a l’hora de posar fi a la crema de carbó per generar electricitat posa en risc el compliment de l’Acord de París contra el canvi climàtic, segons alerta un informe presentat aquest dimecres. Aquest pacte climàtic busca limitar l’augment de la temperatura a través de la retallada de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que expulsen a l’atmosfera instal·lacions com les centrals acabades. Per complir amb París (i fer-ho de la forma més eficaç des del punt de vista econòmic) els membres de la UE (igual que els que formen part de l’OCDE) han de deixar d’usar el carbó per produir electricitat el 2030. Però la UE està molt lluny d’aquest objectiu, segons l’anàlisi elaborat per la Xarxa Europea d’Acció Climàtica (CAN per les seves sigles en anglès) i pel think tank Sandbag. Aquest informe insta els països a millorar els seus plans d’energia i ser més ambiciosos.

Vint-i-un dels 28 Estats de la UE (entre ells Espanya) encara empren el carbó, el combustible fòssil que més CO2 expulsa de tot el sector elèctric d’Europa. En aquests moments, la capacitat instal·lada de les centrals de carbó de tota la UE és de 143 gigavatios (GW). I, segons els plans energètics que els països han hagut de presentar a la Comissió Europea, el 2030 encara quedaran actius 60 gigavatios, és a dir, un 42% de la potència actual.

En concret, segons l’informe, 11 països encara seguiran produint electricitat amb carbó a finals de la pròxima dècada. En el costat oposat hi ha vuit Estats (entre els quals no es troba Espanya) que en els seus plans energètics fixen la fi d’aquest tipus de centrals contaminants. El 2018, aquestes plantes van emetre a l’atmosfera 625 milions de tones de CO2, la qual cosa suposa al voltant d’un 15% de tots els gasos d’efecte hivernacle que l’economia de la UE va expulsar el passat any.

Per això el tancament del carbó és fonamental en la lluita contra el canvi climàtic. “L’informe de CAN i Sandbag insisteix en la necessitat de plans ambiciosos de tancament per al carbó si volem descarbonitzar l’economia per al 2050”, apunta Guillermo Ramo, advocat de l’Institut Internacional de Dret i Medi Ambient (IIDMA), que forma part de la CAN.

El problema, per volum, se centra en sis països: Polònia, Alemanya, República Txeca, Bulgària, Romania i Grècia. Aquests Estats són els que compten amb major potència instal·lada ara i en els quals seguirà tenint el carbó un pes important encara el 2030. L’informe critica que la majoria (República Txeca, Grècia, Polònia i Romania) està rebent suport econòmic del fons específic de la UE per a la “transició justa” de la fi del carbó malgrat que “mostren poca o cap intenció de disminuir” l’ús d’aquest combustible per al 2030.

L’ambigüitat d’Espanya

L’informe no ubica Espanya entre els països més avançats de la UE, que són els que sí que tenen previstos calendaris concrets de tancament (França, Irlanda, Itàlia, Holanda, Finlàndia, Portugal, Dinamarca i Àustria). Guillermo Ramo explica que el d’Espanya és un “cas especial per la seva ambigüitat”. En el pla enviat fa uns mesos a Brussel·les pel Govern abans de les eleccions del 28 d’abril, s’afirma d’una banda que les condicions del mercat (caiguda de costos de renovables i els preus del CO2) fan “virtualment inevitable la desaparició de la generació elèctrica amb carbó per al 2030”. No obstant això, a continuació, en el pla s’afirma que “no és descartable que es mantingui part de la potència instal·lada allà on s’han escomès inversions per complir amb el marc comunitari” de lluita contra les emissions.

En qualsevol cas, Guillermo Ramo sosté que, tot i que el pla enviat a Brussel·les té “aspectes positius”, és una “oportunitat perduda” per no fixar una data de la fi del carbó. Aquest especialista sosté que Espanya té capacitat per deixar de produir electricitat amb aquest combustible fòssil el 2025, “una data factible al no suposar un perill per a la seguretat de subministrament”.

Plans encara no definitius

Com ocorre amb la resta de plans nacionals d’energia i clima dels Estats de la UE, CAN demana a Espanya que augmenti les seves metes i mesures per alinear-se amb el compliment de l’Acord de París. Perquè els Vint-i-vuit encara hi són a temps de millorar-los. La Comissió Europea està ara analitzant els plans de cada país, que són encara esborranys.

Junts els programes climàtics de tots els membres de la UE han de sumar perquè la UE compleixi amb els seus compromisos de reducció d’emissions. Està previst que a finals de juny la Comissió acabi la seva revisió i faci recomanacions als Governs.

Font: El País