COTITZACIÓ CO2 Tancament del 12-02-2025 78,92 €/T

La renovació de les autoritzacions ambientals integrades en el marc de la modificació de la Llei 16/2002. Isabel Elias Valverde Maig 2015

Des que el 3 de juliol de 2002 entrés en vigor la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, moltes han estat les modificacions que s’han anat incorporant a l’esmentat text legal. Tanmateix, i a causa de la seva especial importància i transcendia pràctica, creiem oportú dedicar unes línies a comentar un dels canvis més significatius introduïts en aquesta norma, arran de la transposició a l’ordenament jurídic espanyol, de la Directiva 2010/75/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre de 2010, sobre les emissions industrials (en endavant DEI), en concret la renovació de les Autoritzacions Ambientals Integrades.

Breument i per centrar la qüestió, recordar que la DEI aglutina la Directiva 2008/1/CE (anomenada «Directiva IPPC») i altres sis directives relacionades amb les activitats productives i les seves emissions industrials.

La DEI s’aplica a les activitats industrials amb major potencial de contaminació, definides en el seu annex I (sectors d’activitats energètiques, producció i transformació de metalls, indústria mineral, indústria química, gestió de residus, cria d’animals, etc.). Qualsevol instal·lació industrial que dugui a terme les activitats citades a l’annex I de la Directiva haurà de respectar certes obligacions fonamentals, com per exemple adoptar mesures de prevenció de la contaminació; aplicar les millors tècniques disponibles (MTD); no produir cap contaminació important; limitar, reciclar o eliminar els residus de la forma menys contaminant possible; maximitzar l’eficiència energètica; prevenir accidents i limitar el seu impacte o deixar el lloc de l’ explotació en un estat satisfactori al terme de les activitats.

Les modificacions previstes en les DEI, s’han incorporat a l’ordenament jurídic espanyol a través de la modificació de la Llei 16/2002, d’1 de juliol. Aquesta modificació s’ha dut a terme mitjançant la Llei 5/2013, d’11 de juny.

En tot aquest procés, la voluntat dels legisladors tant comunitari com estatal ha estat la de simplificar, en la mesura del possible, la càrrega administrativa associada als procediments d’ autorització de les activitats productives, sense disminuir en cap cas, el grau d’ exigència en el compliment de les obligacions ambientals als titulars d’ aquestes instal.lacions.

I precisament, el major exponent del caràcter simplificador de la Llei 16/2002, en la seva redacció donada per la Llei 5/2013, és la supressió del deure de renovació de l’Autorització Ambiental Integrada (en endavant AAI). Recordem que fins a la transposició de la DEI, el titular tenia l’obligació de sol·licitar la renovació del títol administratiu que habilitava la seva activitat, transcorreguts vuit anys des de l’atorgament de l’AAI, amb una antelació mínima de deu mesos abans del venciment d’aquest termini.

Doncs bé, de conformitat amb l’article 25 de la Llei 16/2002 -renumerat i redactat de nou per l’apartat vint de l’article primer de la Llei 5/2013 i vigent des del dia 13 juny 2013-, les AAI ja no s’hauran de renovar cada 8 anys a instància del titular de l’activitat, sinó que la seva renovació es durà a terme a instància de l’òrgan ambiental competent en cada Comunitat Autònoma, en el termini dels quatre anys següents a la publicació de les conclusions relatives a les MTD aplicables a l’ activitat principal de la instal.lació en qüestió.

Així mateix, significar que Llei 5/2013 també modifica el termini per resoldre les AAI que passa dels 10 als 9 mesos (article 15 de la Llei 15/2013 que modifica l’article 21 de la Llei 16/2002). Per tant, el termini per presentar una sol·licitud de renovació és, des del 13 de juny de 2013, de 9 mesos abans del termini d’expiració de l’Autorització vigent.

No obstant això, algunes Comunitats Autònomes han estat exigint la renovació de les AAI malgrat no haver-se publicat les conclusions relatives a les MTD corresponents, contravenint d’aquesta forma la normativa bàsica estatal (Llei 16/2002 segons la redacció donada per la Llei 5/2013). En aquest sentit, apuntar que la DEI estableix un canvi de criteri legal respecte a la renovació de les AAI, per la qual cosa les Comunitats Autònomes no poden escudar-se en què aquest requeriment constitueix una mesura addicional de protecció del medi ambient dictat a l’ empara de l’ apartat 23 de l’ article 149 de la Constitució Espanyola.

Per tal de corregir aquesta situació completament anòmala i irregular, i per posar un exemple certament recent, Catalunya ha introduït mitjançant la Llei 3/2015, d’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives, una modificació de la Llei autonòmica 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, eliminant l’obligació de renovació de les AAI cada 8 anys. Tanmateix aquesta modificació arriba una mica tard per a totes aquelles empreses radicades a Catalunya que han iniciat, a requeriment de la mateixa Administració catalana, la renovació dels seus AAI sense estar legalment obligades a això des del passat 13 de juny de 2013. Aquest mateix escenari s’està reproduint en diverses Comunitats Autònomes, com per exemple Madrid.

Jurídicament, entenem que els titulars de les instal·lacions industrials, el funcionament de les quals quedi legitimat per una AAI atorgada a l’empara de la Llei reguladora de la intervenció administrativa de les activitats corresponent, i que hagin estat requerits per renovar el seu títol administratiu, sense estar legalment obligats a això de conformitat amb la Llei 5/2013, estan plenament facultats per presentar davant l’òrgan ambiental competent, la renúncia a l’ expedient administratiu en curs i mantenir vigent el seu AAI fins que es publiquin les MDT corresponents i es compleixin els terminis legalment establerts a l’ efecte.

Isabel Elias Valverde
Advocada Ambientalista
Col·laboradora de la Fundació Empresa i Clima