La qualitat de l’aire disminueix a mesura que s’accelera el canvi climàtic

Així ho posa de manifest l’últim Butlletí de l’OMM sobre la qualitat de l’aire i el clima

L’ augment previst de la freqüència, la intensitat i la durada de les onades de calor i l’ increment connex del nombre d’ incendis forestals en aquest segle probablement empitjorin la qualitat de l’ aire, la qual cosa perjudicarà la salut humana i els ecosistemes. La interacció entre la contaminació i el canvi climàtic imposarà una “sanció climàtica” addicional a cents de milions de persones, segons es desprèn d’un nou informe de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).

Al Butlletí de l’OMM sobre la qualitat de l’aire i el clima, que es publica de forma anual, es dona a conèixer l’estat de la qualitat de l’aire i els seus estrets vincles amb el canvi climàtic. En el butlletí s’ analitza un conjunt de possibles resultats de la qualitat de l’ aire en el marc d’ escenaris d’ emissions de gasos amb efecte d’ hivernacle altes i baixes.

El Butlletí de l’OMM sobre la qualitat de l’aire i el clima del 2022 se centra especialment en les conseqüències del fum dels incendis forestals el 2021. Igual que el 2020, les altes temperatures i les condicions meteorològiques seques van exacerbar la propagació d’incendis forestals a la zona occidental d’Amèrica del Nord i Sibèria, la qual cosa es va traduir en un augment generalitzat dels nivells de partícules petites en suspensió (PM2,5), que constitueixen un perill per a la salut.

“A mesura que s’incrementa la temperatura del planeta, es preveu que els incendis forestals i la contaminació atmosfèrica connexa augmentaran, fins i tot en un escenari d’emissions baixes. A més de les conseqüències per a la salut humana, aquesta situació també afectarà els ecosistemes, atès que els contaminants de l’aire es dipositen des de l’atmosfera a la superfície de la Terra”, va explicar el professor Petteri Taalas, Secretari General de l’OMM.

“Això ha succeït en les onades de calor que es van produir a Europa i la Xina aquest any quan les condicions estables de l’atmosfera superior, la llum solar i la baixa velocitat del vent van donar lloc a alts nivells de contaminació”, va afirmar el professor Taalas.

“Això és una bestreta del futur, ja que es preveu un major augment de la freqüència, la intensitat i la durada de les onades de calor, la qual cosa podria empitjorar encara més la qualitat de l’aire, un fenomen que es denomina “sanció climàtica”, va afegir el professor.

La “sanció climàtica” es refereix específicament a l’efecte d’amplificació del canvi climàtic en la producció d’ozó al nivell del sòl, la qual cosa té un efecte negatiu en l’aire que respirem. Les regions amb la sanció climàtica prevista més forta, principalment a Àsia, alberguen, aproximadament, una quarta part de la població mundial. El canvi climàtic podria exacerbar els episodis de contaminació de l’ozó en superfície, cosa que generaria efectes perjudicials per a la salut de cents de milions de persones.

El Butlletí de l’OMM sobre la qualitat de l’aire i el clima, el segon d’una sèrie anual, i l’animació connexa sobre la deposició atmosfèrica es van publicar amb anterioritat al Dia Internacional de l’Aire Net per un cel blau, que se celebra el 7 de setembre. El tema d’enguany, encapçalat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, és L’aire que compartim, i se centra en el caràcter transfronterer de la contaminació atmosfèrica, alhora que subratlla la necessitat d’adoptar mesures col·lectives.

El butlletí es basa en les aportacions d’ experts de la xarxa de la Vigilància de l’ Atmosfera Global de l’ OMM, la qual realitza un seguiment de la qualitat de l’ aire i les concentracions de gasos amb efecte d’ hivernacle i, per tant, pot quantificar l’ eficàcia de les polítiques concebudes per limitar el canvi climàtic i millorar la qualitat de l’ aire.

La qualitat de l’ aire i el clima estan interconnectats perquè les espècies químiques que provoquen la degradació de la qualitat de l’ aire, en general, s’ emeten de forma conjunta amb els gasos amb efecte d’ hivernacle. Per tant, els canvis en un inevitablement produeixen canvis en l’altre. La crema de combustibles fòssils (una font important de diòxid de carboni (CO2)) també emet òxid de nitrogen (NO), que pot reaccionar amb la llum solar i donar lloc a la formació d’ozó i aerosols de nitrats.

La qualitat de l’ aire, al seu torn, afecta la salut dels ecosistemes mitjançant la deposició atmosfèrica, atès que els contaminants de l’ aire es dipositen des de l’ atmosfera a la superfície de la Terra. La deposició de nitrogen, sofre i ozó pot tenir un efecte negatiu en els serveis proveïts pels ecosistemes naturals, per exemple, l’ aigua neta, la biodiversitat i l’ emmagatzematge de carboni, així com incidir en el rendiment de les collites en els sistemes agrícoles.

Incendis forestals el 2021

El Servei de Vigilància Atmosfèrica de Copernicus de la Unió Europea mesura les concentracions mundials de partícules en suspensió. La inhalació de PM2,5 (és a dir, partícules amb un diàmetre de 2,5 micròmetres o menys) durant períodes prolongats constitueix un greu perill per a la salut. Entre les fonts d’ aquestes partícules s’ inclouen les emissions provinents de la crema de combustibles fòssils, els incendis forestals i la pols del desert aixecat pel vent.

Els forts incendis forestals van generar concentracions excepcionalment elevades de PM2,5 a Sibèria, Canadà i l’oest dels Estats Units el juliol i l’agost del 2021. Les concentracions de PM2,5 a la zona oriental de Sibèria van assolir nivells mai observats, i van ser impulsades principalment per l’ augment de les temperatures altes i les condicions seques del sòl.

El total estimat d’emissions anuals a la zona occidental d’Amèrica del Nord es va situar entre els primers cinc anys del període comprès entre el 2003 i el 2021, amb concentracions de PM2,5 que van superar àmpliament els límits recomanats per l’Organització Mundial de la Salut.

A escala mundial, les observacions de la superfície incendiada total anual mostren una tendència descendent durant les dues últimes dècades, com a resultat del menor nombre d’incendis als llençules i els pastius (Butlletí de l’OMM sobre els aerosols de 2021). No obstant això, a escala continental, s’han observat tendències ascendents en algunes regions, per exemple, algunes parts de la zona occidental d’Amèrica del Nord, l’Amazones i Austràlia.

Escenaris futurs

El Sisè Informe d’Avaluació del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) inclou escenaris sobre l’evolució de la qualitat de l’aire a mesura que la temperatura augmenta al segle XXI. En aquest informe s’ha avaluat que la probabilitat que es produeixin incendis forestals catastròfics, com els observats a la regió central de Xile el 2017, a Austràlia el 2019 o a l’oest dels Estats Units el 2020 i el 2021, augmentarà entre un 40 % i un 60 % a finals d’aquest segle en un escenari d’emissions altes, i entre un 30 % i un 50 % en un escenari d’emissions baixes.

Si les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle continuen sent elevades, i les temperatures mundials augmenten 3 °C respecte als nivells preindustrials en la segona meitat del segle XXI, es preveu que s’incrementaran les concentracions d’ozó en superfície a les zones greument contaminades, especialment a Àsia. Això abasta un increment del 20 % al Pakistan, el nord de l’Índia i Bangladesh, i del 10 % a l’est de la Xina. La major part de l’augment de l’ozó obeirà a un increment de les emissions provinents de la crema de combustibles fòssils; no obstant això, al voltant d’una cinquena part d’aquest augment es deurà al canvi climàtic, la qual cosa molt probablement es materialitzarà a través del major nombre d’onades de calor, que intensificaran els episodis de contaminació atmosfèrica. Per tant, és probable que les onades de calor, cada vegada més comunes a causa del canvi climàtic, continuïn provocant la degradació de la qualitat de l’aire.

Un escenari mundial de neutralitat quant a emissions de carboni limitaria els fenòmens extrems futurs de contaminació de l’aire per ozó. Això es deu altri que les mesures per mitigar el canvi climàtic mitjançant l’eliminació de la crema de combustibles fòssils (basats en carboni) també eliminaran la majoria de les emissions causades per l’ésser humà de gasos precursors de l’ozó (en particular, els òxids de nitrogen (NOx), els compostos orgànics volàtils i el metà).

Les partícules en suspensió, denominades comunament aerosols, presenten característiques complexes, que poden exercir un efecte de refredament o d’ escalfament de l’ atmosfera. Les quantitats elevades d’ aerosols, i la consegüent mala qualitat de l’ aire, poden provocar el refredament de l’ atmosfera en reflectir la llum solar de tornada a l’ espai, o en absorbir la llum solar a l’ atmosfera, de tal manera que mai arriba a terra.

L’IPCC assenyala que l’escenari amb baixes emissions de carboni estarà associat a un escalfament menor a curt termini, abans que la temperatura disminueixi. Això obeeix al fet que primer se sentiran els efectes de la reducció de les partícules d’aerosol (és a dir, una menor quantitat de llum solar reflectida a l’espai), mentre que l’estabilització de la temperatura en resposta a les reduccions de les emissions de diòxid de carboni portarà més temps. No obstant això, les emissions d’aerosols naturals (per exemple, la pols i el fum dels incendis forestals) probablement augmentaran en un entorn més càlid i sec a causa de la desertificació i les sequeres, i podrien anul·lar alguns dels efectes de les reduccions dels aerosols relacionats amb les activitats humanes.

Un món futur en un escenari amb baixes emissions de carboni també es beneficiaria de la menor deposició de compostos de nitrogen i sofre des de l’atmosfera a la superfície de la Terra, on poden perjudicar els ecosistemes. La resposta de la qualitat de l’ aire i la salut dels ecosistemes a les reduccions de les emissions futures proposades serà supervisada per les estacions de l’ OMM arreu del món, les quals poden quantificar l’ eficàcia de les polítiques destinades a limitar el canvi climàtic i millorar la qualitat de l’ aire. Per tant, l’OMM continuarà col·laborant amb un ampli ventall d’associats, entre els quals s’inclouen l’Organització Mundial de la Salut i el Servei de Vigilància Atmosfèrica de Copernicus de la Unió Europea, per tal de vigilar i mitigar els impactes.

Font: Compromís RSE