El potencial sense explotar dels mercats mundials de carboni en cinc gràfics

Cal augmentar els preus i l’ambició perquè aquests mecanismes de mercat exerceixin un paper important en el canvi cap a un futur més verd.

Més països estan reconeixent el valor de posar un preu al carboni com un mitjà per aconseguir els seus objectius climàtics. Prop d’una cinquena part de les emissions globals ara estan cobertes per l’anomenat mercat de carboni basat en el compliment, enfront de només el 5% fa una dècada.

Però mentre creix el suport als mercats de carboni, l’adopció massiva encara està molt lluny, amb molts dels majors emissors del món romanent al marge. També cal augmentar els preus i l’ambició perquè aquests mecanismes de mercat exerceixin un paper important en el canvi cap a un futur més verd.

En el costat voluntari, les compensacions de carboni estan guanyant terreny a mesura que les corporacions busquen formes de neutralitzar les seves emissions, tot i que el mercat segueix obstaculitzat per l’excés d’oferta i els dubtes sobre la credibilitat. Tot i així, una regulació més estricta podria permetre que els mercats de carboni voluntaris enlairin en les pròximes dècades i abordin les emissions residuals que no poden reduir-se per altres mitjans.

Aquí hi ha cinc gràfics de BloombergNEF sobre el potencial sense explotar dels mercats globals de carboni.

1. Els mercats de compliment amplien els seus horitzons

El creixent reconeixement de la necessitat de posar un preu a la contaminació ha fet que els mercats de carboni s’ estableixin en més regions i s’ expandeixin en termes tant del volum d’ emissions cobert com del valor comercialitzat.

Ara hi ha 30 mercats de carboni de “compliment” que operen a tot el món, en els quals les entitats han de comprar o intercanviar drets d’emissió per les emissions que produeixen. Junts, aquests mercats van assolir un valor de més de 850.000 milions de dòlars el 2021 i cobreixen prop d’una cinquena part de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle.

La Unió Europea va ser un dels primers innovadors amb el debut del seu Sistema de Comerç d’Emissions el 2005, i l’impuls es va accelerar quan la Xina es va unir a la festa l’any passat amb el llançament del seu mercat nacional. Però més països hauran de fer un pas endavant si el món vol fer una miques seriosa en les seves emissions.

“Algunes jurisdiccions clau encara han d’entrar a la refrega, com Índia i EUA”, diu Emma Coker, líder de l’equip de carboni europeu a BNEF. “Si bé EUA té alguns esquemes a nivell estatal, que van cobrir el 8% de les seves emissions el 2021, continua sent poc probable un esquema nacional d’EUA Índia ha discutit més recentment la implementació d’un mercat de carboni de compliment, però a curt termini ha decidit centrar-se en esquemes voluntaris”.

2. Es necessita més ambició per aconseguir un impacte real

A més de la necessitat de nous mercats, els programes existents de fixació de preus del carboni han d’ augmentar significativament la seva mida i ambició si volen exercir un paper important en la descarbonització de l’ economia global.

“Si bé alguns mercats de carboni de compliment estan realitzant reformes radicals, encara queda feina per fer perquè passin de xapotejar en una piscina poc profunda a nedar a les grans lligues”, diu Bo Qin, analista principal de l’equip de carboni de BNEF.

BNEF considera que un mercat de carboni que funcioni bé, anomenat “nivell olímpic”, és tan ampli com profund. Això significa que ha de tenir objectius ambiciosos de reducció d’emissions i un ampli abast per permetre la major descarbonització. Cap dels principals mercats de carboni del món ha assolit encara el nivell olímpic.

“La UE podria aconseguir tal fúria si les reformes sota el seu paquet Fit for 55 s’aproven sense diluir-se”, segons Qin. “Mentrestant, els gustos de la Xina podrien avançar augmentant la seva ambició i creant un senyal de preus més alts per donar suport a la reducció”.

3. Es necessiten preus més alts

Si bé la proliferació de mercats de carboni és sens dubte una bona notícia, els preus són, en general, massa baixos per tenir un impacte climàtic material. Això és particularment cert per als sectors fora de la generació d’energia on canviar a alternatives baixes en carboni continua sent una proposta costosa.

El Banc Mundial estima que es requereix un preu de carboni de 50-100 dòlars per tona de diòxid de carboni per a 2030 per complir amb els objectius de temperatura de l’Acord de París: limitar l’escalfament global a menys de 2 graus centígrads per sobre dels nivells preindustrials.

No obstant això, només la UE, el Regne Unit i Nova Zelanda tenen actualment preus dins o per sobre d’aquest rang, i altres mercats importants es queden molt curts. Els preus a la Xina, el mercat més gran del món en termes d’emissions cobertes, llanguien per sota dels 10 dòlars per tona de CO₂. Els llaurats requeriran reformes en els seus dissenys de mercat per assolir el nivell de preus necessari.

“Per a molts, això implicarà abordar l’excés d’oferta de drets d’emissió, tant en termes d’excedents de drets d’emissió acumulats en el passat (per a plans que permeten aquesta pràctica) com en la reducció d’assignacions futures per fomentar l’escassetat futura”, diu Qin.

Però també assenyala que l’èxit dels mercats de carboni no es tracta només d’assolir un preu determinat. “Al costat dels nivells de preus, la prominència d’un preu del carboni també és clau, per la qual cosa és més probable que els preus altament visibles resultin en un canvi de comportament”.

4. Els mercats voluntaris cobren impuls

L’altra cara de la moneda de carboni són els mercats voluntaris, mitjançant els quals les entitats compren compensacions de projectes que eliminen o eviten emissions per ajudar a neutralitzar la seva pròpia empremta ambiental.

La demanda de compensacions s’està accelerant. Es van retirar més de 144 milions de compensacions el 2021, cadascuna corresponent a una tona de CO2 equivalent, un 50% més que l’any anterior.

“Malgrat la creixent demanda corporativa de compensacions a mesura que s’estableixen nous objectius de zero net, el mercat segueix estant sobreabastit amb compensacions de generació d’energia i desforestació evitada, moltes de les quals són de baixa qualitat”, diu Kyle Harrison, cap d’investigació de sostenibilitat en BNEF. “Aquests dos factors han mantingut els preus al mercat extremadament baixos, deixant les corporacions amb pocs incentius per prioritzar altres estratègies de descarbonització”.

L’equilibri entre l’oferta i la demanda podria canviar ràpidament, ja que grups com la iniciativa Science Based Targets (SBTi) impulsen l’ús de compensacions d’eliminació únicament per aconseguir emissions netes zero. Mentrestant, països com Indonèsia, Papúa Nova Guinea i Índia estan aturant l’exportació de crèdits de carboni per ajudar a complir els seus propis objectius climàtics nacionals.

5. Serà el carboni el pròxim gran mercat de matèries primeres?

Malgrat l’exageració dels mercats de carboni voluntaris, encara són molt petits en comparació amb els mercats de compliment, valorats al voltant de 1.000 a 2.000 milions de dòlars el 2021. Però el seu potencial és enorme, particularment perquè les empreses probablement buscaran compensar les emissions residuals en les pròximes dècades, després d’esgotar totes les altres opcions de reducció.

En un escenari en el qual només es permeten compensacions d’eliminació, BNEF estima que la demanda de compensacions podria multiplicar-se per 40 entre ara i 2050, a 5.200 milions de tones de CO₂ equivalent, la qual cosa equival al 10 % de les emissions globals actuals. Els preus podrien assolir els 120 dòlars per tona el 2050.

“Una regulació més estricta al voltant de l’oferta i la demanda podria convertir el mercat de compensacions del molest germà petit del món del carboni en el pròxim gran mercat de productes bàsics, valorat en més de mig bilió de dòlars”, diu Harrison. “Per tant, el treball de diversos registres, iniciatives independents i proveïdors de tecnologia serà clau en el desenvolupament del mercat”.

També hi ha la possibilitat que els mercats de carboni voluntaris i de compliment s’acostin, amb set importants mercats de carboni de compliment que ara permeten l’ús de compensacions d’alguna manera i la cimera COP27 sent les bases perquè el comerç mundial de carboni es converteixi en una realitat.

Font: El Periódico de l’Energia