COTITZACIÓ CO2 Tancament del 10-02-2025 80,96 €/T

L’ONU és urgent canviar el sistema alimentari per salvar el planeta

Canviar la forma en què la població mundial s’alimenta, amb més llegums, fruites, verdures i fruits secs i amb menys carn, podria evitar per al 2050 una ingent quantitat d’emissions d’efecte hivernacle. En concret, vuit vegades les que genera el transport de tota la Unió Europea a l’any (o el que és el mateix, fins a 8 gigatonelades de CO2). I aquesta és només una de les contribucions que pot aconseguir el sistema alimentari perquè el planeta no superi els 2ºC d’escalfament fixats en l’Acord de París, la barrera a partir de la qual es mostra la pitjor cara del canvi climàtic.

El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l’ONU va publicar aquest dijous un informe especial amb recomanacions sobre l’ús del sòl. En ell, els autors fan una crida a augmentar la massa forestal, reduir l’ús de terra per a cultius i ramaderia, aplicar millores tècniques en la seva gestió, així com avançar cap a dietes baixes en emissions i reduir el malbaratament alimentari. Perquè, diu el text, mantenir l’escalfament global per sota dels 2 graus només es pot aconseguir reduint les emissions de gasos d’efecte hivernacle de tots els sectors, inclòs l’ús de la terra i el sistema alimentari.

El creixement de la població mundial i els canvis en el consum d’aliments, pinsos, fusta i energia han causat «taxes sense precedents» d’explotació de la terra i aigua dolça, diu l’informe. Avui 500 milions de persones viuen en llocs que s’han convertit en deserts i la taxa de pèrdua de sòl és entre 10 i 100 vegades més ràpida de la taxa de regeneració. Però l’adopció de mesures climàtiques juntament amb un model més sostenible d’explotació de la terra podria reduir el risc «per a milions de persones» d’esdeveniments climàtics extrems, desertificació, degradació de la terra i inseguretat alimentària, segons els autors.

Agricultura: cultius diversos i resistents

L’ agricultura, la silvicultura i altres tipus d’ ús de la terra representen el 23% de les emissions humanes de gasos amb efecte d’ hivernacle. Si s’inclouen en aquest compte els gasos generats durant la resta del procés productiu (com el transport necessari en la seva distribució), la xifra arriba al 37%. Amb una població creixent a la qual alimentar, la previsió és que les emissions segueixin augmentant. A més, només l’agricultura aglutina el 70% de l’ús mundial d’aigua dolça. Per això, l’IPCC destaca el potencial que tenen mesures com una millor gestió dels fertilitzants i dels cultius (amb la introducció de varietats amb millores genètiques per resistir la calor i la sequera, per exemple, o recórrer a la diversificació de cultius) per lluitar contra el canvi climàtic i els seus efectes.

Ramaderia: races amb millores genètiques

Per a la ramaderia, les propostes de l’IPCC inclouen una millor gestió de les terres de pasturatge, una millor gestió dels fems, una alimentació de major qualitat i l’ús de races amb millores genètiques. «El potencial tècnic total de mitigació de les activitats agrícoles i ramaderes, i l’agrosilvicultura s’estima en 2,3-9,6 gigatonelades de CO2 per a 2050», recull l’informe. Segons l’ONU Medi Ambient, el 2017 es van emetre a tot el món 53,5 gegantins de diòxid de carboni, i l’objectiu és reduir-la a unes 42 per al 2030.

Consumir menys carn

Des dels anys 60, el consum d’olis vegetals i carn s’ha més que duplicat i l’aportació de calories en la dieta ha augmentat en aproximadament un terç. Per això, els científics de l’IPCC apunten al fet que canviar la forma en què la població mundial s’alimenta, amb més llegums, fruites, verdures i fruits secs i menys carn, és un pilar important en la lluita contra el canvi climàtic. No es tracta de ser vegan o vegetarià, sinó que la carn que es consumeixi sigui menor en quantitat i hagi estat produïda de forma sostenible. «Algunes opcions detètiques requereixen més terra i aigua, i causen més emissions de gasos que atrapen la calor que d’altres», explicà Debra Roberts, copresidenta del Grup de treball II de l’IPCC. En portar una dieta basada en vegetals, es podrien alliberar «milions de quilòmetres quadrats» que avui estan destinats a la ramaderia intensiva i així evitar emetre per al 2050 entre 0,7 i 8 gigatonelades de CO2.

Evitar el malbaratament

Entre un 25 i un 30% dels aliments produïts es perd o acaba a les escombraries. Un malbaratament que és responsable d’entre el 8% i el 10% de totes les emissions d’efecte hivernacle, segons les estimacions de l’IPCC. Per això, els experts criden a ajustar el nivell de producció, aplicar mesures educatives, o millorar les tècniques d’emmagatzematge, transport i empaquetat. D’aquesta forma, estimen que es podrien «alliberar» milions de quilòmetres quadrats que podrien destinar-se, per exemple, a la reforestació.

Seguretat alimentària

L’informe destaca que el canvi climàtic està afectant ja els quatre pilars de la seguretat alimentària. I segons augmenti la temperatura del planeta (i per tant la magnitud i la freqüència dels fenòmens meteorològics extrems), la seguretat alimentària anirà disminuint: caurà el rendiment de la terra, especialment en els tròpics, augmentaran els preus dels aliments, es reduirà la qualitat dels nodrits que aporten i seran més probables les interrupcions de la cadena de subministrament. En un escenari amb un creixement mitjà de la població, amb l’ aplicació de certs avenços tecnològics i un consum en la línia de la tendència actual, els models econòmics i de cultius mundials projecten un augment mitjà del 7,6% en els preus dels cereals el 2050 a causa del canvi climàtic, la qual cosa incrementaria el preu d’ altres aliments i portaria un major risc d’ inseguretat alimentària.

Boscos: frenar la desforestació

Mentre els boscos poden absorbir els gasos d’ efecte hivernacle, la desertificació i la desforestació poden amplificar l’ escalfament com a conseqüència de la pèrdua de la coberta vegetal i l’ erosió del sòl. Per això, reduir la desforestació i la degradació forestal podria assolir la reducció d’entre 0,4 i 5,8 gigatonelades de CO2.

Actuar aviat

L’informe conclou que adoptar mesures de forma immediata, reduint les emissions i aplicant una gestió sostenible de la terra, podria evitar que «milions de persones» estiguin exposades en el futur a esdeveniments climàtics extrems, desertificació, degradació de la terra i inseguretat alimentària. Dilatar-ho podria, en canvi, tenir «impactes irreversibles» en els ecosistemes i accelerar l’escalfament global.

Font: ABC