La major part de glaceres del Caucas, Europa i oest del Canadà i els EUA. desapareixeran a la segona meitat del segle

La major part del volum dels glaceres actuals del Càucaso, Europea Central, latituds baixes, oest del Canadà i Estats Units desapareixerien en la segona meitat del segle. Així ho indica un informe capitanejat per la Universitat de Zúrich, publicat a Nature. Els glaceres de tot el món han provocat una pujada del nivell de les aigües oceàniques de 27 mil·límetres des de 1961: és a dir, una mitjana de 0,5 mil·límetres a l’any. El desgel dels glaceres aporta entre un 25% i un 30% a la pujada total observada del nivell del mar. Globalment, l’ascens de les aigües oceàniques s’acosta als 3 mil·límetres a l’any segons les dades més recents.

El procés de maldat dels glaceres a causa de l’escalfament del planeta ha provocat la pèrdua d’una massa gelada de més de 9,6 billons de tones de gel entre 1961 i 2016.

L’estudi de Nature analitza la contribució a aquest fenomen de 19 regions amb glaceres incloent-hi els de les zones perifèriques de Groenlàndia i l’Antàrtida (però excloent les seves plataformes o capes gelades interiors).

El resultat d’ aquests processos d’ ensopegat ha estat un enorme abocament d’ aigua sobre els oceans. En aquests 55 anys l’ascens de les aigües s’acosta els 0,5 mil·límetres a l’any, però s’ha anat accelerant i en l’etapa més recent, des de l’any 2006, de manera que en l’últim quinquenni analitzat se situa en un mil·límetre a l’any.

Augments

En els 55 anys, l’ascens de les aigües s’acosta els 0,5 mil·límetres a l’any, però des del 2006 se situa en un mil·límetre a l’any

Les àrees glaceres que han provocat una major contribució, en termes absoluts, a la pujada del nivell del mar entre el 1961 i el 2016 van ser Alaska (amb gairebé un terç del total), seguida del Sud dels Andes/Patagonia, la perifèria de Groenlàndia, la zona àrtica de Rússia, les àrees àrtiques del Canadà, les illes Svalbard/Jan Maiden, i l’oest del Canadà i Estats Units, per aquest ordre.

Amb més de 3.000 gigatonelades, els glaceres a Alaska van ser els que més van contribuir a l’augment de nivells del mar (un terç).

Per contra, els glaceres del sud-oest d’Àsia van ser els únics que van augmentar en massa.

Els glaceres dels Alps europeus, el Càucaso i Nova Zelanda també van patir pèrdues significatives de gel; “però, en jugar un paper menor pel que fa a l’augment del nivell mundial del mar”, ens explica per correu electrònic Michael Zemp, glaciòleg de la Universitat de Zúrich, autor del treball.

Aquest expert ens explica que les majors contribucions a la pujada del nivell del mar “provenen de les regions on els glaceres han patit més el canvi climàtic i on tenim gran quantitat de gel glaciar, per exemple, Alaska, els camps de gel de Patagonia i les regions àrtiques”, reitera Zemp.

Pujada accelerada

La pujada del nivell del mar que van provocar els glaceres s’ha xifrat entre 0,2 i 0,4 mil·límetres a l’any fins al decenni del 1980, però després es va incrementar fins a situar-se en un mil·límetre a l’any entre el 2011 i el 2016.

Els canvis en aquestes masses gelades han estat negatius en totes les regions segons les últimes observacions (des del 2006 fins a l’any 2016). Tanmateix, la taxa o ritme de desgel és desigual.

Rànquing en 55 anys

Els que hi han contribuït més han estat els glaceres d’Alaska, sud dels Andes/Patagonia, Groenlàndia i les zones àrtiques de Rússia i Canada

Així, els que van registrar una taxa de retrocés més intens aquests últims anys van ser els del sud d’Amèrica (on se superen la pèrdua d’un metre d’aigua equivalent a l’any), seguits dels glaceres del Càucaso, Europea Central, Alaska i ostatge del Canadà i Estats Units (amb retrocessos de 0,8 metres d’aigua equivalent a l’any).

Font: La Vanguardia