La lluita contra el canvi climàtic arriba al punt d’inflexió: S’acaba el temps per evitar un escalfament catastròfic

L’històric informe United in Science 2021* afirma que “no hi ha senyals que tornem a ser més verds” ja que, després d’un bat temporal el 2020 a causa del COVID-19, les emissions de diòxid de carboni s’estan accelerant ràpidament, allunyant-se així dels objectius fixats per l’Acord de París, el gran tractat internacional per evitar l’escalfament global del planeta per sobre dels dos graus centígrads.

“Hem arribat a un punt d’inflexió sobre la necessitat de l’acció climàtica. L’alteració del nostre clima i el nostre planeta ja és pitjor del que pensàvem, i està avançant més ràpid del previst”, va subratllar el Secretari General de l’ONU en un missatge de vídeo.

“Aquest informe mostra el lluny que estem del camí”, va afegir António Guterres.

Un món en perill

Segons els científics, l’augment de les temperatures globals ja està provocant fenòmens meteorològics extrems devastadors a totes les regions del món, amb un impacte cada vegada més gran en les economies i les societats. Per exemple, s’han perdut milers de milions d’hores de feina a causa de la calor excessiva.

“Ara tenim cinc vegades més desastres meteorològics registrats que el 1970 i són set vegades més costosos. Fins i tot els països més desenvolupats s’han tornat vulnerables”, va dir el titular de l’ONU.

Guterres va citar com l’huracà Ida va tancar recentment el subministrament elèctric a més d’un milió de persones a Nova Orleans, i com la ciutat de Nova York va quedar paralitzada per unes pluges sense precedents que van matar almenys 50 persones a la regió.

“Aquests esdeveniments haurien estat impossibles sense el canvi climàtic provocat per l’home. Els costosos incendis, les inundacions i els fenòmens meteorològics extrems estan augmentant arreu. Aquests canvis són només el començament de quelcom pitjor”, va advertir.

Un futur ombríem

L’informe es fa ressò d’algunes de les dades i advertències dels experts en l’últim any: la temperatura mitjana mundial dels últims cinc anys ha estat una de les més altes de les quals es té constància, i cada vegada és més probable que, en els pròxims cinc anys, les temperatures superin temporalment el llindar d’una pujada per sobre dels 1,5 graus de l’era preindustrial.

El panorama que pinta United in Science és desolador: fins i tot si es prenen mesures ambicioses per frenar les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el nivell del mar seguirà pujant i amenaçarà les illes baixes i les poblacions costaneres de tot el món.

Tota aquesta qüestió serà l’assumpte central de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2021, també coneguda com a COP26, que se celebrarà a la ciutat de Glasgow (Escòcia) entre el 31 d’octubre i el 12 de novembre de 2021. S’espera que aquesta reunió fonamental marqui el rumb de l’acció climàtica per a la pròxima dècada.

“Realment se’ns ha acabat el temps. Hem d’actuar ara per evitar més danys irreversibles. La COP26 de novembre ha de marcar aquest punt d’inflexió. Per aleshores, necessitem que tots els països es comprometin a assolir les emissions netes zero per a mitjans d’aquest segle i que presentin estratègies clares i creïbles a llarg termini per aconseguir-ho”, va indicar Guterres.

També va subratllar que “hem d’aconseguir urgentment un avenç en matèria d’adaptació i resiliència, perquè les comunitats vulnerables puguin gestionar aquests riscos climàtics creixents (…) Espero que totes aquestes qüestions s’abordin i resolguin a la COP26. El nostre futur està en joc”.

Per la seua banda, el professor Petteri Talas, secretari general de l’Organització Meteorològica Mundial va afegir que “al llarg de la pandèmia hem escoltat que hem de “reconstruir millor” per a situar a la humanitat en una senda més sostenible, i evitar els pitjors impactes del canvi climàtic en la societat i les economies. Aquest informe mostra que, fins ara, el 2021, no anem en la direcció correcta”.

El reporter també cita les dues conclusions de l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès):

• l’escala dels canvis recents en el sistema climàtic no té precedents en molts milers d’anys

• és inequívoc que la influència humana ha escalfat l’atmosfera, l’oceà i la terra

Resultats notables

Les concentracions dels principals gasos d’efecte hivernacle, com el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4) i l’òxid nitrós (N2O), van seguir augmentant el 2020 i el primer semestre de 2021.

Segons l’Organització Meteorològica Mundial, la reducció del metà atmosfèric a curt termini podria ajudar a complir les promeses a les quals 193 Estats es van comprometre en l’Acord de París. Aquesta mesura no substitueix en canvi la necessitat d’una reducció forta, ràpida i sostinguda del _CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle.

Mentrestant, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient adverteix que cinc anys després de l’adopció de l’Acord de París, la bretxa d’emissions (la diferència entre les emissions reals i les que segons la ciència haurien de ser el 2030) és més gran que mai.

Tot i que el creixent nombre de països que es comprometen amb objectius d’emissions netes és alentidor, perquè segueixin sent factibles i creïbles, aquests objectius s’han de reflectir urgentment en les polítiques a curt termini i en accions significativament més ambicioses, destaca l’agència de l’ONU.

Un futur més càlid

L’informe explica que és probable que la temperatura mitjana anual del planeta sigui almenys 1 grau centígrad més càlida que els nivells preindustrials (definits com la mitjana entre els anys 1850-1900) en cadascun dels propers cinc anys i és molt probable que se situï en el rang de 0,9 a 1,8 graus.

També hi ha un 40% de possibilitats que la temperatura mitjana en un dels pròxims cinc anys sigui almenys 1,5 graus més gran que els nivells preindustrials. Tanmateix, és molt poc probable que la temperatura mitjana quinquennal de 2021-2025 superi aquest llindar.

L’informe també adverteix que les regions d’alta latitud i l’àrea del Sahel probablement seran més humides en els pròxims cinc anys.

L’augment del nivell del mar és inevitable

El nivell del mar al món va augmentar 20 centímetres entre 1900 i 2018, i a un ritme accelerat entre 2006 i 2018.

Fins i tot si es redueixen les emissions per limitar l’escalfament a bastant menys de 2 graus centígrads, el nivell mitjà del mar a nivell mundial probablement augmentarà entre 0,3 i 0,6 m per a 2100 i podria pujar entre 0,3 i 3,1 m per a 2300.

L’adaptació a aquesta pujada serà essencial, especialment a les costes baixes, les illes petites, els deltas i les ciutats costaneres, explica l’Organització Meteorològica Mundial.

La salut del món també està en perill

L’Organització Mundial de la Salut adverteix per la seva banda que l’augment de les temperatures està relacionat amb un increment de la mortalitat relacionada amb la calor i el deteriorament del treball, amb un excés de 103.000 milions d’hores de treball perdudes a tot el món el 2019 en comparació amb les pèrdues el 2000.

A més, les infeccions COVID-19 i els riscos climàtics com les onades de calor, els incendis forestals i la mala qualitat de l’aire, es combinen per amenaçar la salut humana a tot el món, posant en especial risc les poblacions vulnerables.

Segons l’agència sanitària de l’ONU, els esforços de recuperació del COVID-19 s’han d’alinear amb les estratègies nacionals sobre el canvi climàtic i la qualitat de l’aire per reduir els riscos dels perills climàtics en cascada i obtenir co-beneficis per a la salut.

L’informe United in Science 2021 està coordinat per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), amb aportacions del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), el Projecte Mundial del Carboni (GCP), el Programa Mundial d’Investigacions Climàtiques (PMIC) i l’Oficina Meteorològica (Regne Unit). Presenta les dades i conclusions científiques més recents relacionades amb el canvi climàtic per informar la política i l’ acció mundial.

Font: ONU