La Llei de Canvi Climàtic que el PSOE va prometre de “màxim consens” provoca 758 esmenes de tots els partits

El projecte de Llei de Canvi Climàtic, que la vicepresidenta Teresa Ribera va remetre al Parlament el passat maig per a un teòric passeig militar per la coincidència general en què és necessària la transició ecològica, s’ha topat amb una cada vegada més difícil tramitació. No es discuteix l’objectiu final que el 2050 Espanya no emeti gasos d’efecte hivernacle, però sí la manera d’aconseguir-ho i el dany que pot fer pel camí a la indústria i a l’ocupació.

Tot i que el PSOE va prometre en la seva campanya electoral que només presentaria una llei amb «màxim consens social i polític», el text de Ribera ha acabat rebent 758 esmenes, segons les quals ha pogut revisar aquest diari després del tancament aquesta setmana del termini de presentació. Tots els partits han posat objeccions, des de PP, Ciutadans i Vox, als independentistes o fins i tot socis habituals del Govern com el PNV, Nova Canàries, Més País o Terol existeix. «Sóc portaveu del PP en la comissió parlamentària i ningú m’ha trucat encara per a cap consens. La llei és necessària, però millorable. Li falta ambició i visió d’innovació d’una banda i ha provocat preocupació en tots els sectors en un moment de crisi, des de grans indústries a petites explotacions ramaderes», resumeix el diputat popular Diego Gago.

Quan Ribera va remetre la llei al Congrés, va recalcar que el text ja havia estat «enriquit» en la seva etapa anterior d’avantprojecte «amb les aportacions de diferents agents socials i econòmics, de les comunitats autònomes i dels ens locals», però no ha estat suficient.

Fins i tot PSOE i Podem han aprofitat la tramitació per introduir 25 esmenes, entre elles la que obliga tots els edificis no residencials a habilitar abans de 2023 punts de recàrrega de cotxes elèctrics als seus aparcaments o la prohibició de fabricar urani a Espanya. L’empresa Berkeley va pujar ahir un 17% en Borsa després dels dubtes que produeix que PSOE i Podem aconsegueixin treure endavant l’esmena en l’atacada tramitació de la llei.

El termini de presentació d’esmenes al projecte ha estat ampliat fins a deu vegades des del passat maig malgrat que és l’instrument de l’anomenada «emergència climàtica» del país. Són particularment cridaneres les 20 esmenes presentades pel PNV, un soci parlamentari clau del Govern de Pedro Sánchez, perquè diverses d’elles són de calat al temer dogmatisme que danya encara més la indústria després de la crisi de la pandèmia.

Un exemple és que el PNV exigeix que, entre els principis rectors de la norma a l’article 2, s’afegeixi el de «neutralitat tecnològica». «En un procés de transició d’almenys 30 anys sembla prematur tancar la porta a certes tecnologies. Marxem quan hi ha una gran incertesa associada a l’evolució tecnològica i que segurament caldrà comptar amb un mix de tecnologies i energies per satisfer les diferents necessitats energètiques», justifica el seu portaveu Aitor Esteban.

També aboca aigua sobre una de les mesures estrella de la norma: la prohibició el 2040 de vehicles nous que emetin diòxid de carboni perquè siguin tots elèctrics. El PNV, com altres grups parlamentaris inclòs PP i Ciutadans i empreses del sector d’automoció, defensa la prohibició però per a vehicles amb «zero emissions netes», que és més laxa i permet encara sobreviure a altres energies

En general, el PNV defensa que Ribera no legisli sense tenir més en compte a la indústria i demana «lligar la transició ecològica a la política industrial i a l’R+D». Fins i tot reclama que s’obligui el Ministeri d’Indústria a pronunciar-se «amb caràcter previ» a qualsevol futur pla que llanci el Govern a l’empara de la nova llei per si generen risc de deslocalització industrial.

«En el projecte de Llei no es parla d’hidrogen, de transport ferroviari, d’energia eòlica marina, per posar exemples de falta d’innovació», ressalta Gago, promotor de cent esmenes. Ciutadans n’ha presentat més de 50 i, Esquerra, 70 criticant per la seva banda invasió de competències, en el que coincideix amb el PNV. El consens pretès es complica.

Font: El Món