COTITZACIÓ CO2 Tancament del Cierre del 01-03-2024 54,08 €/T

La gran indústria vol una llei de canvi climàtic que li doni viabilitat

Les empreses amb gran consum d’energia volen que la Llei de canvi climàtic “doni viabilitat a la indústria”, apostant per una transició justa “més positiva”, que, a més de tancaments i de reconversions, aposti per la transformació tecnològica per aprofitar l’oportunitat de desenvolupament que representa. Entre els elements concrets que demanda destaca la “fixació per llei” d’una compensació del 25% dels costos del CO2 repercutits en l’electricitat; “a setembre de 2020 tenim sis milions”.

Així ho ha manifestat Teresa Rasero, presidenta de l’Associació d’Empreses de Gran Consum d’Energia (AEGE), durant la seva intervenció aquest matí a la Comissió de Transició Ecològica i Repte Demogràfic del Congrés dels Diputats per exposar la visió de l’entitat sobre el Projecte de llei de canvi climàtic i transició energètica, en procés de tramitació.

Rasero ha recordat la importància de la indústria bàsica representada per AEGE -la integren 38 grups empresarials amb 80 plantes a tot el territori, empra unes 180.000 persones i factura uns 20.000 milions a l’any-, a l’hora de produir béns bàsics per a tot el teixit productiu, com s’està demostrant durant la pandèmia i la necessitat d’accedir a productes sanitaris indispensables.

Igualment, ha subratllat el greu problema de les empreses de l’Associació amb el cost de l’energia, que arriba a ser fins al 50% del total: “ha baixat l’electricitat en els últims mesos, però en el diferencial de 20 a 25 euros per MWh en relació als nostres competidors europeus”, ha asseverat, quantificant aquesta diferència en una mitjana de 5 milions a l’any i en 50 milions durant la vida útil de les fàbriques. “Hi ha risc que la transició no se superi per aquest diferencial de preus”, ha assegurat.

El 25% dels costos de CO2 per Llei

Rasero ha denunciat que la Llei “no parla de subministrament competitiu” i ha reclamat que contempli diverses mesures de suport autoritzades per la legislació comunitària, com destinar part de la recaptació obtinguda amb les subhastes de COE2 per compensar el sobrecost que els seus associats pateixen indirectament per la repercussió del CO2 en l’electricitat, que ha quantificat en 1.240 milions durant l’any passat.

En aquest sentit, ha recordat que la Comissió Europea autoritza que aquesta compensació ascendeixi al 25% i que la memòria d’impacte del Projecte de llei parla d’un 20%, “però ara tenim 6 milions”. Ha demanat que canviï aquesta situació i ha reclamat que el 25% s’inclogui en l’articulat de la futura norma

Rasero també ha apuntat la necessitat de reforçar l’Estatut dels consumidors electrointensius. Al seu judici, l’esborrany presentat al febrer és “insuficient” i “massa ampli”, ja que pot beneficiar a companyies els costos energètics de les quals són de l’1% o el 2% del total. Per tant, hauria de “anar més enllà” i centrar-se en les empreses realment electrointensives, reduir l’import dels peatges -en la part fixa del rebut- i eliminar el pagament pel desenvolupament de les renovables històriques, en línia amb el que succeeix en altres països.

La presidenta ha fet referència a l’extinta interrompibilitat i ha reclamat que es permeti a la indústria participar en els serveis d’ajust del sistema elèctric i en la reserva estratègica en tramitació.

També ha demanat que la futura Llei fomenti més l’hidrogen i els gasos renovables, que poden tenir importants aplicacions a la Indústria pesant, molt difícil de descarbonitzar, i ha reclamat que s’apliqui el principi de neutralitat tecnològica per minimitzar el cost del procés de transició.

Ha resumit la seva intervenció reclamant a les seves senyories “que regulin perquè les empreses tinguin viabilitat al país” i reclamant un text “més positiu” en el qual l’anomenada “transició justa”, a més d’atendre els tancaments de centrals i la reconversió de zones afectades, també parli de transformació tecnològica per materialitzar la “gran oportunitat” que representa tot el procés de transició ecològica.

Font: L’Economista