L’era dels automòbils propulsats per combustibles fòssils al punt de mira de la COP26

Un món on tots els vehicles siguin elèctrics i assequibles, on els vaixells de transport marítim utilitzin només combustibles sostenibles i els avions funcionin amb hidrogen ecològic pot sonar a ciència ficció, però a la COP26 molts governs i empreses diuen que ho faran realitat ; alhora que en altres sales es discuteix el possible acord final de la Conferència sobre Canvi Climàtic.

Dimecres va ser un altre dia de nous anuncis, declaracions i creació de coalicions, centrat en el sector del transport, responsable d’aproximadament una quarta part de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle, segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC).

Les emissions del sector s’han duplicat amb escreix des del 1970, i al voltant del 80% de l’augment es deu als vehicles de carretera. El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) calcula que el sector del transport mundial depèn gairebé del tot dels combustibles fòssils.

Però això podria canviar en els propers decennis.

A la Conferència sobre Canvi Climàtic, la COP26, més de cent governs nacionals, ciutats, estats i grans empreses han signat la Declaració de Glasgow sobre automòbils i furgonetes amb zero emissions per posar fi a la venda de motors de combustió interna el 2035 i en els principals mercats del món el 2040. Almenys tretze països també s’han compromès a acabar amb la venda de vehicles pesants que utilitzen combustibles fòssils per al 2040.

Des de moltes ciutats, les iniciatives ja estan en marxa, com a les ciutats llatinoamericanes de Bogotà, Conca i Salvador, que tenen per objectiu aconseguir flotes de transport públic d’emissions zero per al 2035.

“El missatge per als responsables de la presa de decisions és: Hem d’assegurar-nos que comencem a normalitzar que, per al 2035, hem de deixar de vendre cotxes de gasolina i dièsel. Per als autobusos, serà abans, 2030; el transport pesat, pot trigar una mica més, 2040. La qüestió és acostumar-se a la idea de tenir un calendari per poder passar a opcions de zero emissions a totes les àrees, això no és només per als mercats avançats dels països en desenvolupament, sinó també per a les economies a vies de desenvolupament, perquè sabem que la pitjor contaminació hi és”, va dir Mónica Araya, de la iniciativa mundial Drive Electric Campaign.

Araya ho ha deixat molt clar: durant la transició, els països en desenvolupament no es poden convertir en l’abocador de la vella tecnologia dels més rics, sinó que han de ser vistos com a impulsors del gran canvi.

“Vaig créixer a Costa Rica. Recordo que anava a l’escola en un autobús de tercera mà importat dels Estats Units. Aquesta experiència ha marcat gran part del meu pensament al voltant d’aquesta transició. Sé que, per una banda, ens hem d’assegurar de transformar els grans mercats que produeixen camions, autobusos, cotxes, (però també) hem d’activar els canvis en aquests mercats perquè hi hagi un efecte dòmino”, va explicar.

Una indústria del transport marítim ecològica

El sector del transport marítim també ha pres mesures avui, amb 200 empreses de tota la cadena de valor del transport marítim que s’han compromès a ampliar i comercialitzar vaixells i combustibles d’emissions zero per al 2030. També han demanat als governs que estableixin les regulacions i la infraestructura adequades per afavorir una transició justa per al 2050.

Alhora, 19 països han signat la Declaració de Clydebank per donar suport a l’establiment de rutes de navegació sense emissions. Això suposa la creació d’almenys sis corredors marítims d’emissions zero per a mitjan aquesta dècada, i s’aspira a veure’n molts més en funcionament per al 2030.

“Hi ha uns 50.000 vaixells mercants al món, així que la tasca és gran, i crec que els diferents sectors del transport marítim avançaran a ritmes diferents. Per això, el compromís de la Declaració de Clydebank amb els corredors verds permet als primers en provar la tecnologia, reduir els costos, crear la política, habilitar els ecosistemes necessaris i que d’altres en puguin aprendre i seguir-los”, va explicar a UN News Katharine Palmer, defensora d’alt nivell del canvi climàtic de l’ONU.

Aquests corredors verds suposarien que els vaixells que transporten mercaderies per tot el món viatjarien sense utilitzar combustibles d’hidrocarburs i, al seu lloc, utilitzarien combustibles derivats de l’hidrogen verd (hidrogen generat per energia renovable), electricitat renovable i altres opcions sostenibles.

“També inclou el compromís amb els productors d’energia perquè puguin produir suficient combustible (verd). Serà necessària una col·laboració publicoprivada amb els governs per posar en marxa les polítiques necessàries”, va afegir l’experta.

Entre altres bones notícies, nou grans marques, entre elles Amazon, IKEA, Michelin, Unilever i Patagonia, han anunciat que canviaran el 100% del transport marítim per vaixells amb combustible zero en carboni per al 2040.

El repte de l’aviació

Les empreses del sector de l’aviació i els grans clients corporatius també van anunciar una actualització de la seva “Coalició cels nets per al demà”, la missió de la qual és accelerar el desplegament de combustibles d’aviació sostenibles.

Vuitanta signataris s’han compromès, avui, a impulsar el combustible verd fins al 10% de la demanda mundial de combustible per a avions el 2030.

Aquests “combustibles verds” es produeixen a partir de matèries primeres sostenibles, com l’oli de cuina, l’oli de palmell dels animals o plantes, i els residus sòlids de llars i empreses, i són molt similars a la seva química al combustible fòssil tradicional per a avions.

Si s’aconsegueix, es reduiran 60 milions de tones d’emissions de diòxid de carboni a l’any i es crearien uns 300.000 llocs de treball verds.

Però què passa amb lenergia solar o elèctrica? Segons Lauren Uppink, responsable d’Aviació del Fòrum Econòmic Mundial, podria ser possible per a vols curts en el futur.

“Hi haurà una petita part de la demanda energètica que dependrà de noves tecnologies com l’hidrogen i la bateria elèctrica, però per als vols de llarga distància no són factibles per la física. Així que els combustibles sostenibles per a l’aviació són la nostra única solució per descarbonitzar i volar amb neutralitat de carboni”, va dir a Notícies ONU.

L’experta també va anunciar que els primers avions elèctrics i d’hidrogen possiblement començaran a enlairar-se el 2030, i que la transició de la indústria també podria generar milers de llocs de treball verds als països en desenvolupament.

Hi ha text del projecte dacord de la COP26

A més del transport, el gran tema “no oficial” de la conferència de dimecres va ser el projecte d’acord de la COP26 publicat per la presidència, un avenç del que serà el resultat final de la conferència aquest divendres.

El document insta els països a reforçar els seus compromisos nacionals ia presentar les seves estratègies per als seus plans de Zero emissions per al 2022, per mantenir l’objectiu dels 1,5 graus assolible.

També inclou, per primera vegada en un text final de la Conferència sobre Canvi Climàtic, una menció a les “pèrdues i danys” i una crida per acabar amb les subvencions als combustibles fòssils.

“Els ulls del món estan molt pendents de nosaltres. aquest divendres, perquè quedi clar!”, va dir Alok Sharma als negociadors durant un balanç informal a la sessió plenària que va provocar algunes rialles nervioses a la sala (les negociacions de la COP són conegudes per traspassar l’últim dia oficial).

Més tard, Sharma va explicar als periodistes que el text, redactat per la seva oficina, es modificarà i evolucionarà a mesura que els països comencin a ocupar-se dels detalls, però que el compromís d’accelerar les mesures d’actuació en aquesta dècada ha de ser “indestructible” “.

“Vull deixar clar que no pretenem reobrir l´Acord de París, l´Acord de París estableix clarament l´objectiu d´una temperatura molt per sota dels 2 graus i continuar esforçant-se per aconseguir els 1,5 graus”, va dir, afegint que la presidència pretén traçar un camí a través dels tres pilars principals de París: finançament, adaptació i mitigació.

Va qualificar l’esborrany final del text com una tasca “desafiant”, però va recordar que hi ha molt en joc si no s’assoleix un resultat realment ambiciós.

“Tothom ha d’arribar a un compromís. Tothom sap el que es juga en aquesta negociació. El que acordem a Glasgow marcarà el futur dels nostres fills i néts, i sabem que ningú els vol fallar”, va dir als periodistes.

Sharma va citar les paraules de la primera ministra de Barbados, Mia Motley, la setmana passada: “2 graus per al seu país i molts altres és una sentència de mort”.

“Estem lluitant amb dents i ungles perquè tinguem un resultat ambiciós, i he recordat als negociadors que els líders mundials van establir una cosa ambiciós la setmana passada i hem de complir amb això. (Si això no passa) els negociadors i els líders mundials van a haver de mirar als ulls els ciutadans dels seus països i d’altres països, i explicar-los per què no ho hem aconseguit”, va subratllar.

La societat civil: no n’hi ha prou amb crear il·lusions, cal mesures

Els membres de l’ONG Xarxa d’Acció pel Clima van dir que acollien amb satisfacció la primera menció a les “pèrdues i danys”, reconeixent que les comunitats que s’enfronten als reptes de la reconstrucció i la recuperació després dels desastres climàtics necessiten el suport del món per fer-ho, però van dir que les paraules del text eren només “parauleta”.

“A l’hora de la veritat, no suposaran cap diferència per a les comunitats, els petits agricultors, les dones i les nenes del Sud Global. Aquest text seguirà sense fer res pels més afectats per les mortals inundacions, els ciclons, les sequeres i la pujada del nivell del mar.Es tracta una vegada més de retòrica buida, establir que és una qüestió urgent no significa res si no hi ha compromís d’actuar, i si la COP26 no acompanya el reconeixement de la urgència amb unes mesures reals per abordar-la per satisfer les necessitats de les persones a primera línia de la crisi, llavors tot caurà en sac trencat. Un text que crea la il·lusió de mesures d’actuació és possiblement pitjor que no tenir cap text”, va dir Teresa Anderson, coordinadora de Política climàtica de Actionaid International.

Va dir que estaven “farts” d’aquest “simulacre” i que els líders mundials “es quedin asseguts” mentre la devastació segueix el curs.

“És realment significatiu que, per primera vegada, s’hagi fet referència a les subvencions als combustibles fòssils; encara que sigui de forma insuficient, és un pas important del que es pot partir. Han de tornar-ho a fer bé, fent referència a tots els combustibles fòssils, no només al carbó, i reconeixent l’equitat, exigint més als contaminants més grans, i vinculant la crida a l’acció amb el finançament per als països en desenvolupament”, ha afegit.

Finalment, va qualificar les promeses de “zero net” com un mite utilitzat pels contaminadors i els governs per “embaucar” la gent amb una falsa sensació de seguretat que s’està abordant la crisi climàtica.

“Si es rasca la superfície d’un objectiu net zero, és probable que es busqui en va la transformació sistèmica radical dels sistemes energètics, alimentaris, de transport i industrials que es necessiten tan urgentment per garantir un planeta habitable. Hem de triar entre els objectius nets zero il?objectiu dels 1,5 perquè no podem tenir tots dos. El text parla d?intensificar l?acció climàtica per assolir l?objectiu de l?1,5, però les matemàtiques d?aquest document no quadren”, va dir Anderson.

L’activista ha dit als periodistes que amb el document els líders “ens segueixen fallant” amb paraules buides que s’allunyen de l’escala de l'”enorme desafiament a què s’enfronta la humanitat”.

“On és el suport per ajudar les persones que es veuen obligades a recollir els trossos dels desastres climàtics? On són les mesures per fer front a tota aquesta urgència? i on són els compromisos per limitar l’escalfament global o per donar suport al finançament del clima?”, va concloure.

Font: Nacions Unides