La COP27 mesurarà la voluntat de lluitar contra el canvi climàtic en el context de guerra i inflació

La nova cimera internacional de les Nacions Unides sobre el clima, que comença la pròxima setmana a Egipte, posarà a prova la determinació dels països per combatre l’escalfament global, en un moment en què molts dels principals actors mundials estan distrets d’aquesta tasca per altres crisis, com la guerra a Europa i la inflació galopant.

Més de 30.000 delegats, entre els quals hi ha representants d’uns 200 països, es reuniran del 6 al 18 de novembre a la ciutat balneari de Sharm el-Sheikh per discutir els detalls sobre com frenar el canvi climàtic i ajudar els que ja estan sentint els seus efectes.

No obstant això, mentre els països s’enfronten a les conseqüències de la invasió russa d’Ucraïna, a la pujada dels preus dels aliments i els combustibles i a un creixement econòmic vacil·lant, cal preguntar-se si actuaran amb la suficient rapidesa i ambició per evitar els pitjors efectes del canvi climàtic.

El refredament de les relacions aquest any entre els principals emissors de gasos d’efecte hivernacle del món, la Xina i els Estats Units, no augura res de bo, segons els experts.

Un informe de les Nacions Unides publicat la setmana passada va mostrar que la majoria dels països s’estan quedant enrere en els seus compromisos de reducció de les emissions de carboni, i que les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle van camí d’augmentar un 10,6% per al 2030 en comparació amb els nivells del 2010.

Els científics afirmen que les emissions han de disminuir un 43% per a aquesta data per limitar l’escalfament global a 1,5 graus centígrads (2,7 graus Fahrenheit) per sobre de les temperatures preindustrials, un llindar per sobre del qual el canvi climàtic corre el risc de quedar fora de control.

Només 24 dels gairebé 200 països que assisteixen a la COP27 han presentat plans nous o actualitzats de reducció d’emissions des de la conferència de l’ONU sobre el clima celebrada l’any passat a l’escocesa Glasgow, tot i que tots s’havien compromès a fer-ho, segons l’agència climàtica de l’ONU.

S’espera que alguns països, com Xile, Mèxic i Turquia, donin a conèixer nous plans durant la conferència d’Egipte, però no està clar si alguna de les principals economies, com la Xina i l’Índia, estarà entre elles.

“Les possibilitats que la Xina doni un altre pas important abans de la COP27 són escasses”, va afirmar Li Shuo, expert en clima de la Xina de l’organització ecologista Greenpeace, que coneix la postura del Govern xinès.

Alden Meyer, expert en política climàtica internacional d’E3G, va dir que el desgast dels llaços diplomàtics entre Washington i Pequín per qüestions com Taiwan i la guerra a Ucraïna suposen un vent en contra per al progrés climàtic mundial, assenyalant que la col·laboració passada entre tots dos havia ajudat a impulsar les converses sobre el clima.

“És possible avançar sense que Estats Units i la Xina col·laborin? Sí, ho és, però no és més fàcil”, va dir.

Per la seva banda, el Govern dels Estats Units ha instat els perforadors de petroli i gas estatunidencs i internacionals a augmentar la producció per fer front a l’escassetat dels mercats mundials, reduir els preus al consumidor i compensar les interrupcions del subministrament relacionades amb la guerra de Rússia contra Ucraïna, cosa que demostra que la crisi energètica ha canviat les prioritats polítiques de Joe Biden, un president que va fer campanya amb la promesa de posar fi ràpidament a l’era dels combustibles fòssils.

És probable que la delegació dels Estats Units en la conferència de l’ONU pregoni les victòries legislatives de Biden en matèria de canvi climàtic, inclosa l’aprovació de la Llei per a la Reducció de la Inflació, que inclou milers de milions de dòlars en subvencions per a l’energia eòlica i solar i els vehicles elèctrics.

PÈRDUES I DANYS

La cimera de l’ONU a Egipte, de dues setmanes de durada, se celebra després d’un any de greus alteracions meteorològiques a tot el món i nombroses víctimes de l’escalfament global, des de les devastadores inundacions al Pakistan, Sud-àfrica i Nigèria, fins a les onades de calor a l’Àrtic i a tot Europa, i les sequeres sense precedents a l’oest dels Estats Units i a França.

És probable que en les converses s’abordi com aquestes i altres nacions afectades pel canvi climàtic podrien ser compensades pels països rics que es creu que l’han causat. Altres temes seran la reforma de les institucions financeres internacionals, com el Banc Mundial, per accelerar la transició cap a l’abandonament dels combustibles fòssils.

La qüestió de la mobilització de nous fons per compensar la destrucció causada pel clima és polèmica, ja que els països rics, inclosos Estats Units i els membres de la Unió Europea, s’han oposat a les propostes anteriors d’un fons de “pèrdues i danys” per temor a les seves responsabilitats.

L’enviat especial dels Estats Units per al canvi climàtic, John Kerry, va declarar la setmana passada que Estats Units dona suport a un diàleg seriós sobre el tema a la COP27, però va dir que la qüestió és delicada a causa de les pròximes eleccions al Congrés estatunidenc, que podrien inclinar el cos legislatiu cap al control de l’opositor Partit Republicà.

També va assenyalar que Estats Units és el major donant d’ajuda humanitària mundial i que se centrarà a augmentar la despesa en l’adaptació al clima.

Aquest missatge sona a forat per a alguns.

“No vull escoltar la retòrica política sobre pèrdues i danys. No vull escoltar el que els països ja estan fent en termes d’ajuda per a desastres, perquè no és suficient”, va dir Aminath Shauna, ministra per al Clima de les Maldives, una cadena d’illes baixes de l’oceà Índic que s’enfronta a futures inundacions per l’augment del nivell del mar.

Les deliberacions van rebre un impuls amb l’elecció diumenge al Brasil del líder esquerranès Luiz Inácio Lula da Silva, l’equip del qual ha denunciat la desforestació de l’Amazònia i ha demanat una cimera internacional sobre el destí de la gegantina jungla americana.

Les converses també podrien fer esment al gas natural, atesa la seva importància per al continent amfitrió. Els països africans rics en petroli argumenten que tenen dret a desenvolupar els seus recursos, especialment quan Europa s’esforça per trobar nous proveïdors que substitueixin Rússia.

“Les nacions africanes van a denunciar la hipocresia que Europa s’asseguri acords sobre el gas en nom de la seguretat energètica, mentre els diu a les nacions africanes que no desenvolupin els seus recursos per a l’energia de base”, va dir Lily Odarno, directora del programa climàtic per a l’Àfrica del Clean Air Task Force.

El principal negociador egipci sobre el clima, Mohamed Nasr, ha dit que l’èxit de la cimera es mesurarà en funció de si els països aconsegueixen un paquet d’acords que mantingui viu l’objectiu de limitar l’escalfament global a 1,5 ºC, alhora que es garanteix que les nacions més pobres rebin un tracte just i el suport que els països rics han promès.

“El canvi climàtic no ens està donant espai per respirar”, va dir Nasr. “La ciència ens diu que no anem per bon camí en res”.

Font: EuroNews