La COP27 entra en la fase de negociació política sense grans avenços

El debat se centra a concretar el grau de compliment dels compromisos actuals, que tot indica que quedarà pendent per a l’any que ve

La cimera del clima d’Egipte, COP27, ha arribat al seu equador sense que els països rics hagin envidat als països en desenvolupament un missatge clar sobre la seva posició entorn del debat de compensar-los per les pèrdues i danys causats al seu territori pels efectes del canvi climàtic.

L’anomenada fase “tècnica” va arrencar el 6 de novembre amb la inclusió, per primera vegada a l’agenda d’una cimera del clima de l’ONU, d’un punt per decidir com finançar la compensació als països més pobres pels danys soferts pels efectes d’un canvi climàtic causat majoritàriament per les emissions dels països més rics.

La principal divergència és decidir a través de quin instrument canalitzar aquestes compensacions: un específic de nova creació i vinculat a la Convenció Marc de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic (UNFCCC, per les seves sigles en anglès) o via mecanismes ja existents.

Els països en vies de desenvolupament pressionen per a la creació d’un fons específic per tal de tenir més garanties que hi haurà diners destinats específicament a pèrdues i danys, mentre que des de l’altre bàndol s’advoca per usar instruments ja existents, com el Fons Verd del Clima o el Fons d’Adaptació (tots dos sota el paraigua de la UNFCCC).

L’argument que defensen és guanyar en agilitat, ja que constituir un fons d’aquestes característiques porta anys.

Pèrdues i danys

Alguns estats defensen també que el debat sobre pèrdues i danys transcendeix a la UNFCCC perquè abasta altres aspectes com les migracions o l’ajuda humanitària, que afecten altres convencions marc de l’ONU.

Acceptar això obriria la porta al al·ludeixi al aleeumen que les compensacions recaiguessin en organismes com, per exemple, el Fons Monetari Internacional, que concedeix préstecs que generen deute, possibilitat que rebutgen els països del Sud Global, que reclamen ajudes directes.

Amb aquest debat obert, demà arrenca la part “ministerial” o “política” sense que, pel moment, hi hagi cap document tècnic relacionat amb pèrdues i danys sobre el qual les delegacions puguin començar a negociar els punts i comes del que serà l’acord final de la COP27, van explicar a EFE fonts coneixedores de la situació.

“Aquests dos grups de països estan a prop d’entendre’s els uns als altres, però han aturat el debat fins que arribin els polítics per veure quins ponts, quin tipus de proposicions es poden fer perquè ens acosti a una solució”, segons el cap de la delegació de la Unió Europea (UE) en les negociacions de la COP27, Jacob Werksman.

L’enviat especial dels Estats Units per al Clima, John Kerry, va assegurar que el seu país defensa que les compensacions pels danys produïts pels desastres es donin en el marc de vehicles de finançament ja existents i que treballen intensament per aconseguir un acord.

Les aportacions a fons auspiciats sota l’ONU són voluntàries i el pressupost per a pèrdues i danys es podria fer servir per finançar, per exemple, la reconstrucció de zones que es puguin veure devastades per desastres naturals associats al canvi climàtic, com inundacions, o la creació de sistemes d’alerta primerenca per prevenir-los.

Mitigació, finançament i adaptació

Pel que fa a la reducció d’emissions, el debat se centra a concretar el grau de compliment dels compromisos actuals, que tot indica que quedarà pendent per a l’any que ve, així com a decidir la durada del programa de revisió dels objectius que es fixen per períodes de deu anys.

En finançament, la discussió gira sobre el compromís de dotar el Fons Verd del Clima amb 100.000 milions de dòlars, objectiu que s’espera assolir el 2023, una dècada després del previst, i sobre en quant elevar l’objectiu a 2025 (es parla de 130.000 milions).

A més, les organitzacions ecologistes i els països més vulnerables pressionen perquè d’alguna manera es garanteixi que el 50 % d’aquest fons anirà a mitigació (descarbonització) i l’altre 50 % a adaptació (resiliència al canvi climàtic).

Les delegacions també han de dissenyar el full de ruta per complir la decisió de Glasgow (COP26) que fa una crida als països desenvolupats a duplicar les aportacions al Fons d’Adaptació el 2025 respecte al 2019.

Font: El Periódico de l’Energia