COTITZACIÓ CO2 Tancament del 30-09-2026 84,59 €/T

La COP27 arrenca a Egipte amb la difícil tasca de rellançar el combat climàtic

Prop de 200 països inauguren aquest diumenge la COP27, la cita anual de l’ONU que es proposa rellançar el combat contra el canvi climàtic en un món angoixat per la guerra a Ucraïna i la crisi energètica.

L’ONU pretén que aquesta nova COP sigui la d'”implementació” d’acords ja assolits.

L’any passat els països membres es van comprometre per exemple a augmentar les seves quotes de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i revisar aquestes fites a Sharm el Sheij.

Però només una vintena han anunciat fins ara compromisos més exigents.

La COP27 també rellançarà el debat sobre els 100.000 milions de dòlars que els països en desenvolupament haurien de rebre anualment dels països rics, mitjançant préstecs o donacions, per lluitar contra el canvi climàtic.

Un projecte només parcialment realitzat i que porta dos anys de retard.

L’any 2022 ha estat prolífic en catàstrofes naturals, que els científics atribueixen en gran mesura a la influència humana en el canvi climàtic.

El combat pel clima és “una qüestió de vida o mort”, va destacar recentment el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres.

Per això la cita de Sharm el Sheij, que es prolongarà fins al 18 de novembre, “ha d’establir les bases d’una acció climàtica més ràpida i valenta”, va afegir.

L’equilibri xinès

Les emissions de CO2 haurien de baixar en un 45% d’aquí al 2030 per mantenir una mínima esperança que l’escalfament del planeta es limiti a +1, 5è C, que era l’objectiu més ambiciós que la COP15 de París va fixar fa set anys.

Però al ritme actual el món s’encamina com a mínim a un augment de la temperatura mitjana de 2,4ºC, fins i tot del 2, 8è, segons els models més alarmistes.

L’any va estar marcat, entre altres catàstrofes, per les inundacions devastadores al Pakistan o les destruccions causades a Cuba i el sud-est dels Estats Units per l’huracà Ian.

I per emissions rècord d’efecte hivernacle, a causa de la necessitat de gas i petroli per pal·liar la reducció de les exportacions d’hidrocarburs provocada per la invasió russa d’Ucraïna.

Les COP anteriors s’havien compromès a reduir la dependència dels combustibles fòssils.

Però el club dels països exportadors de petroli (OPEP) va calcular aquesta setmana que la demanda de cru creixerà fins al 2035, particularment als països en vies de desenvolupament.

La Xina, major emissor de gasos d’efecte hivernacle, té la intenció de mantenir un “equilibri” de les seves fonts d’energia, entre renovables i d’origen fòssil, va anunciar recentment el president de la potència asiàtica, Xi Jinping.

Un diàleg sobre danys i pèrdues

Els països rics i en desenvolupament han de signar un “pacte històric” per enfrontar el problema climàtic, va demanar Guterres.

Però la COP27 no només arrossega pactes incomplerts, sinó que enfronta debats nous i complicats, com el dels perjudicis causats per dos segles d’ús massiu de combustibles d’origen fòssil.

Els països rics van acceptar l’any passat a Glasgow (Escòcia) obrir el capítol de “danys i pèrdues” provocats pel canvi climàtic, però només en forma de “diàleg”.

Els països en desenvolupament, agrupats en l’anomenat G77, van aconseguir incloure aquest tema en l’agenda de la COP27, que ha de ser aprovada per consens aquest diumenge en els primers compassos de la conferència.

I, tot i així, aquest assumpte, que podria representar demandes per bilions de dòlars, en principi només s’ha de tancar el 2024.

Després de l’obertura formal de la conferència, més de 120 caps d’Estat i de govern tenen previst assistir a una cimera dilluns i dimarts.

Xi faltarà a la cita. El president estatunidenc, Joe Biden, ha promès desplaçar-se a Sharm el Sheij, però breument, l’11 de novembre.

També s’espera la presència més endavant del president electe del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, convidat inesperadament per Egipte.

El líder d’esquerra ja va afirmar que la preservació de l’Amazònia serà una de les seves majors prioritats, després de la gestió de l’ultradretà Jair Bolsonaro, qui va afavorir les activitats fusteres i mineres en la major selva tropical del planeta.

Aparador de bones intencions, la COP acostuma a ser també l’escenari de grans anuncis de fundacions privades i de governs, en forma d’inversions o aliances.

Font: France24