Cimera del Clima Egipte 2022

La COP27 arrenca a Egipte amb la promesa d’aconseguir “una acció multilateral col·lectiva” malgrat les tensions

• Egipte acull entre el 6 i el 18 de novembre una Cimera del Clima en la qual es preveu l’assistència de més de 40.000 persones
• L’esdeveniment està marcat per la polèmica sobre els drets humans i els presoners polítics empresonats al país

La COP27 de Sharm el Sheij, Egipte, ha arrencat aquest diumenge amb la promesa d’aconseguir “una acció multilateral col·lectiva” malgrat les tensions polítiques i energètiques. Així ho ha expressat el president d’aquesta Cimera Climàtica, el ministre d’Exteriors egipci, Sameh Shoukri, que ha donat el tret de sortida a aquesta gran trobada ambiental, celebrada des del 1995 i impulsat per les Nacions Unides.

En la seva intervenció, realitzada davant de més de 190 entitats, Shoukri també ha fet una crida a l'”acció urgent internacional”, a no “desviar els esforços globals” i a “proveir del necessari finançament als països en desenvolupament” per abordar la seva transició ecològica, una petició amb un marcat caràcter simbòlic en celebrar-se de nou al continent africà després de sis anys.

Per la seva banda, el president sortint de la COP26, el britànic Alok Sharma ha assenyalat que des de la reunió de Glasgow hi ha hagut molts “avenços”, però “hi ha molt per fer en aquesta dècada”. En aquesta línia també ha desenvolupat el seu discurs el president de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), António Guterres, que ha remarcat que “el nostre planeta està enviant un senyal de socors” i que “el canvi està passant amb una catastròfica velocitat”.

Assistents i grans absències

S’espera que aquesta trobada, que se celebrarà fins al 18 de novembre a Sharm el Sheij, ciutat egípcia al sud de la península del Sinaí blindada per a aquesta ocasió, rebi més de 40.000 assistents i es converteixi en la cimera climàtica amb més participants en la història, segons la Presidència egípcia de la COP27.

Hi acudiran un centenar de líders internacionals entre els quals destaquen el president estatunidenc, Joe Biden, l’espanyol, Pedro Sánchez, el primer ministre britànic, Rishi Sunak i el president del Brasil, Inácio Lula da Silva. Entre les absències, destaquen la del mandatari rus, Vladimir Putin o el líder xinès Xi Jinping.

També la d’activistes mediambientals, com la popular Greta Thunberg, en considerar que el país egipci “viola drets humans bàsics” i que l’espai per a la societat civil serà “extremadament limitat”. A més, ha denunciat el greenwashing o rentat de cara verda que, segons assenyala la jove, fan els líders en aquesta cimera.

Pel que fa al format de l’espai també hi ha alguns canvis. En aquesta ocasió, estarà dividit per blocs temàtics, amb l’aigua com a novetat, un agent molt important en un any marcat per sequera en algunes parts del planeta i per fortes inundacions en altres com, per exemple, Índia i Pakistan.

Completar els deures de la Cimera de Glasgow

Un altre dels punts clau d’aquesta COP27 serà completar els deures de la cimera de Glasgow i tractar de les pèrdues i danys. Un gran nombre de països, sobretot del sud, van advocar per crear un fons de finançament dedicat a aquesta causa derivada del canvi climàtic, però algunes nacions desenvolupades, com Estats Units, van rebutjar aquesta mesura.

De fet, la falta d’avanç per retallar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle pot causar un augment en la temperatura de la Terra de 2,8 graus centígrads d’aquí a final de segle respecte a l’era preindustrial, llevat que es reforcin les actuals polítiques climàtiques, encara molt per sota dels objectius de l’Acord de París (2015), que busca limitar la pujada de la temperatura a menys de 2 graus i, idealment, a 1,5, segons va advertir l’ONU fa una setmana.

Aquest diumenge, a més, l’Organització Meteorològica Mundial ha alertat en un informe que els últims vuit anys van camí de ser els més càlids registrats, arran de l’augment de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle i l’acumulació de calor.

Polèmica pel tema dels drets humans

El tema dels drets humans també ha estat una de les principals crítiques sobre la celebració de la COP27 al país en ser acusat de tenir empresonats milers de presoners polítics i no permetre les protestes, una qüestió que ha fet replantejar la justícia climàtica en aquest tipus de conferències.

Amnistia Internacional (AI) ha denunciat l’arrest i interrogatori d’egipcis en relació amb una convocatòria de protestes antigovernamentals durant la cimera, una cosa que, segons l’organització, “exposa l’ombrívola realitat” de la crisi dels drets humans al país. En un comunicat, AI ha destacat que almenys 151 detinguts se sotmeten a interrogatoris i investigació davant la Fiscalia Suprema de la Seguretat de l’Estat, mentre que “cents més s’han enfrontat a detencions i interrogatoris més breus”.

Diverses fonts egípcies han informat de l’arrest d’almenys 300 persones en les últimes dues setmanes, inclosos dos periodistes, en relació amb una convocatòria de protestes programades per a l’11 de novembre per l’acuciant crisi econòmica que pateix el país.

Font: RTVE