L’autonomia en minerals crítics, una cursa costa amunt per a la Unió Europea

El Vell Continent està intentant reduir la seva dependència de la Xina quant a la importació de minerals clau per a la indústria. Tanmateix, les seves iniciatives s’ enfronten a la manca d’ inversió, la fragmentació nacional i la dificultat per implementar projectes miners dins del territori comunitari.

La Unió Europea enfronta el 2026 el repte de superar la seva addicció a les importacions de minerals estratègics. Segons fonts comunitàries, l’alta dependència de la Xina, que domina tant la producció com el refinament de molts d’aquests elements, implica una vulnerabilitat comparable a la que suposava el gas rus en dècades passades; específicament pel seu rol essencial en la transició energètica de les pròximes dècades. En aquest context, els experts alerten que l’actual conjuntura geopolítica demanda que el Vell Continent es blindi davant de possibles turbulències o imprevistos, però la seva estratègia sembla no estar complint amb les grans expectatives. L’aplicació de dos paquets de restriccions a l’exportació de terres rares per part de la Xina a l’abril i octubre de 2025 fa evident la necessitat de diversificar proveïdors. Tot i que Pequín ha suspès temporalment aquestes mesures, el possible ús d’aquesta carta com a forma de pressió política ha posat en alerta els Vint-i-set. En resposta, la UE ha llançat iniciatives com la Llei de Matèries Crítiques (CRMA, per les seves sigles en anglès) i ha establert 15 aliances crucials en matèria de minerals estratègics amb països com Sud-àfrica, Namíbia, Argentina, Xile i Canadà. “Si el petroli va impulsar l’auge del segle XX, el segle XXI està cada vegada més definit pels materials estratègics. Metalls i minerals com el coure, el liti, el níquel i les terres rares han passat de ser meres notes tècniques per convertir-se en una prioritat. Són elements clau per a la transició verda, juntament amb la ràpida urbanització, l’ acceleració de la digitalització i les creixents necessitats d’ infraestructures. La seva rellevància no és nova; el que ha canviat és la magnitud i la demanda prevista, que en conjunt apunten a un canvi estructural de fons”, sentencia els experts de J. Safra Sarasin Sustainable AM.

Seguir llegint notícia a Cinc Dies