L’AIE demana a Espanya que augmenti els impostos als combustibles fòssils

L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) considera que Espanya hauria d’augmentar els impostos que graven els combustibles fòssils perquè els consumidors finals paguin els costos reals de les emissions contaminants i d’aquesta manera les renovables i l’electrificació puguin ser més competitives.

En un informe sobre Espanya publicat aquest dimecres, l’AIE insisteix que Espanya ha de reforçar les seves interconnexions amb França i prestar atenció a les centrals elèctriques de cicle combinat, que s’alimenten de gas, perquè no tanquin, perquè van a ser fonamentals durant la transició mentre desapareix el carbó i les nuclears.

El seu director general, Fatih Birol, destaca que «Espanya té grans recursos d’energies renovables que poden dirigir la transformació del seu sistema energètic i ajudar a realitzar els seus objectius ambiciosos», en particular la neutralitat en les emissions de carboni per al 2050.

Birol posa l’accent en què les bases per a aquesta transformació s’han de seure aquesta dècada i en què els plans de recuperació econòmica, incloent-hi els fons europeus que ha de rebre, ofereixen «una important oportunitat» per a aquests tres pròxims anys.

Els autors de l’estudi constaten un «considerable progrés» en la descarbonització del sector elèctric, en el qual les renovables han incrementat la seva quota del 33 % el 2010 al 44 % el 2020.

També es feliciten que s’hagi resolt el problema que es venia arrossegant amb el dèficit de tarifa (que era un dels punts negres assenyalats en l’últim informe, el 2015), cosa que ha permès que les inversions tornessin a créixer el 2019.

FORTA DEPENDÈNCIA DELS COMBUSTIBLES FÒSSILS

Però el problema és que el sistema energètic espanyol segueix fortament dominat pels combustibles fòssils, en particular en el transport, la indústria i els edificis, on s’està lluny de les metes de renovables i de descarbonització.

Aquest domini dels combustibles fòssils té com a conseqüència afegida l’elevat grau de dependència energètica que té Espanya de l’exterior, un 73 % del total.

Perquè l’electricitat -on les renovables van a ser dominants- pugui ser més competitiva enfront dels combustibles fòssils i es pugui estendre el seu ús a nous sectors, l’agència aposta per canvis en la fiscalitat i per gravar les emissions de diòxid de carboni (CO2), el principal gas d’efecte hivernacle.

EVITAR QUE TANQUIN LES CENTRALS DE GAS

També posa l’accent, per paradògic que pugui semblar, en què cal evitar que tanquin les centrals de cicle combinat que cremen gas (combustible fòssil, tot i que menys contaminant que el carbó o el petroli), que suposen un terç, perquè tenen un caràcter «crucial» durant la transició.

La raó és que conforme desapareguin les centrals de carbó (que ja suposen menys del 5 %) i les nuclears (està previst que a finals de la pròxima dècada tanquin quatre de les set centrals, que el 2019 van aportar un 22 %), el gas serà un dels principals coixins de flexibilitat per lidiar amb la intermitència de les renovables, que haurien d’elevar la seva quota al 74 % el 2030.

Perquè aquestes centrals de cicle combinat segueixin en funcionament, les empreses propietàries volen un nivell de rendibilitat que no s’ assoleix sense un sistema de remuneració específic si el sistema elèctric no les utilitza un nombre suficient d’ hores.

UNES INTERCONNEXIONS INSUFICIENTS

Un altre instrument «crític» per garantir l’aprovisionament, que ofereix flexibilitat per afrontar la intermitència de les renovables, són les interconnexions elèctriques.

Els projectes de línies amb Portugal progressen, com recorda l’AIE, però no amb França, que són els que tenen més potencial, i que ja en el passat van patir forts retards (la línia Baixas-Santa Llogaia, per Catalunya) o fins i tot van ser abandonats (la línia per la vall de Gistaín, a Aragó).

Tot això va contribuir al fet que no s’arribés a assolir l’objectiu d’un 10 % de capacitat d’intercanvi amb França el 2020, fixat per la Unió Europea, i l’agència tampoc acaba de veure que es vagi a complir amb el 15 % per al 2030.

Per augmentar com s’ha programat la quota de renovables i desenvolupar l’emmagatzematge, els responsables de l’estudi avisen que és essencial un marc estable de remuneració. Al seu parer, els mecanismes de subhasta actualitzats «són un pas en la direcció correcta» i la disponibilitat d’inversions sembla encaminada.

Un pas que es podria completar amb la difusió oportuna en terminis raonables dels calendaris i els termes de les subhastes per oferir més claredat als inversors.

Font: El Periódico de l’Energia