ON SOM
Oficina Barcelona
C. Roger de Llúria, 113 4t
08037 Barcelona
93 004 75 17
info@empresaclima.org
COL·LABOREN
Situació actual del mercat
El 2022 estarà marcat en la història com l’any que es va iniciar la guerra d’Ucraïna, una terrible catàstrofe humanitària en territori europeu que malauradament ja compleix un any. L’inici del conflicte d’aquesta guerra ha suposat també un fort impacte econòmic a tot el món, però especialment a Europa. La guerra d’Ucraïna va augmentar el risc de fragmentació dels estats membres i a nivell internacional s’han creat més tensions entre la Xina i els Estats Units, cosa que ha repercutit en la competitivitat industrial d’Europa i els Estats Units, ja que depenem directament dels materials subministrats per la Xina.
La repercussió de la guerra a Europa ha estat especialment notable en el seu sector energètic, un dels que s’ha mostrat més vulnerables a causa de la seva alta dependència del gas rus i que ha provocat un augment inaudit del preu de l’energia que ha marcat rècords històrics a tot Europa, també al nostre país, fins i tot quan la nostra dependència del gas rus és menor que la de països del nostre entorn.
Per poder frenar l’ascens exponencial del preu de l’energia s’han pres mesures excepcionals, com són la rebaixa de l’IVA de l’electricitat i del gas o la implementació de l’Excepció Ibèrica, fixant un topall al preu del gas mitjançant la intervenció del mercat. Aquestes mesures de xoc han servit per contenir els preus de l’energia en aquest moment puntual, però es mostren ineficaços per aconseguir l’estabilitat del mercat en el llarg termini i aconseguir reduir la dependència del gas rus dels països que conformen la Unió Europea.
En aquest sentit les conclusions dels experts que van participar en el Fòrum Espanyol d’Energia Neta organitzat per oliveraENERGY i que va tenir lloc el passat 27 de gener a Màlaga van ser clares: és el moment d’avaluar la necessitat d’una reforma del mercat elèctric comú.
Recentment la Comissió Europea ha obert un procés de consulta pública i debat sobre el disseny regulatori del mercat elèctric. Una consulta fonamental per orientar les decisions de les institucions europees i del conjunt dels Estats membres en relació amb la reforma de la regulació d’ aquest mercat a la Unió Europea. El pròxim 14 de març, una vegada revisat els inputs rebuts a aquesta consulta, la Unió Europea publicarà la proposta europea que sens dubte estarà entre els principals assumptes a abordar durant el torn de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea en el segon semestre de l’any.
L’statu quo i cap a on ens hem de dirigir
La crisi ha posat de manifest la necessitat d’accelerar la transició energètica i per això és imperativa la reforma del mercat elèctric comú. El disseny del mercat està sobre la taula, només cal treballar-lo i polir-lo, coneixent els reptes i prenent les decisions oportunes, treballant els peatges i la fiscalitat energètica.
Els objectius sota actualització del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) són clars i s’esperen que incrementin al juny 2023: aconseguir una reducció d’un 40% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) respecte al 1990 el 2030. És factible aquesta descarbonització? Sí, és factible, però no podem invertir només en renovables, sinó que hem de dissenyar un pla d’acció que avanci al mateix ritme que les inversions i en el qual entrin altres tecnologies i accions com ara electrificar el sistema, augmentar la demanda, desenvolupar l’emmagatzematge i donar entrada a l’hidrogen, un recurs imprescindible que serà objecte de discussió en aquest any i per al qual s’espera un banc d’hidrogen a nivell europeu.
Perquè aquests objectius estiguin alineats amb Europa, esperem una reforma de mercat en què s’inclogui la flexibilitat, la gestió de la demanda i en la qual hi hagi competitivitat sempre de la mà de la digitalització de les xarxes. L’objectiu és desacoblar-nos del preu del gas, però sense perdre el focus a aconseguir un mercat competitiu intentant evitar que es pugui manipular. Cal seguir incentivant el desplegament de renovables, sense oblidar la protecció i l’ apoderament ciutadà, clau en aquest procés.
Proposta de reforma del Govern espanyol
El Govern espanyol va voler avançar-se a la pròxima reforma del mercat elèctric comú, amb una proposta de canvi integral de les regles que avui són vigents, per les quals passaríem de l’actual mercat marginalista – en què el preu queda fixat en funció de la tecnologia més cara que entra en cada tram – a un en què el preu es fixaria tenint en compte el cost mitjà de cada tecnologia.
La proposta del Govern espanyol està basada en l’objectiu de fomentar els mercats a llarg termini i atreure inversió en energies renovables, per a la qual cosa proposa: contractes per diferència en les tecnologies inframarginals, corresponent aquesta denominació a aquelles amb baixos costos variable i contractes a termini de capacitat, per atreure inversió en capacitat ferma que doni suport a la generació renovable com són l’emmagatzematge i gestió de la demanda, a més de mantenir disponibles els cicles combinats.
Per la seva banda, la consulta europea no contenia una proposta amb mecanismes preestablerts i acceptats, sinó que més aviat preguntava sobre tots aquells mecanismes que s’haurien de tenir en compte a l’hora de valorar una reforma de mercat elèctric. En primer lloc, es descrivia l’oportunitat de deslligar les factures d’electricitat dels mercats a curt termini a través de mecanismes com els PPA, els contractes per diferència, els mercats a termini, el desenvolupament de les renovables i limitant els beneficis dels generadors inframarginals.
Com a alternatives al gas proposava un sistema elèctric equilibrat, incentivant el desenvolupament d’ actius de flexibilitat i millorant l’ eficiència dels mercats intradiaris, així com la millora de la integritat i la transparència del mercat energètic modificant i adaptant el REMIT a la naturalesa actual del mercat energètic. Propostes que no s’ obliden de millorar la protecció i l’ apoderament del consumidor, augmentant les possibilitats de l’ autoconsum i l’ ús compartit de l’ electricitat i adaptant el mesurament per facilitar la resposta a la demanda de recursos flexibles i millora de l’ elecció de contractes per als consumidors.
Quines implicacions poden tenir aquestes modificacions?
La reforma de mercat elèctric ha de respondre a les preguntes necessàries, ha d’ enfortir l’ harmonització real els mercats europeus i fomentar el desenvolupament competitiu industrial d’ Europa. És una oportunitat que té grans riscos ja que les implicacions dels mecanismes de mercat que es proposin són incertes i m’atreveixo a dir de vegades totalment imprevistes. Havent estat molt activa a analitzar aquest tema de gran impacte, des que Espanya va enviar la seva proposta a Europa el 10 de gener, fins a la taula de treball sobre la proposta per a la reforma del mercat elèctric europeu que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va celebrar el 22 de febrer on va tenir l’oportunitat de presentar la rellevància de la flexibilitat de la demanda en la reforma del mercat elèctric, m’atreveixo a proposar alguns elements que crec han de ser presents al mercat elèctric que Europa necessita per aconseguir gràcies a la transició energètica un sector energètic segur, net, competitiu, assequible i just.
La Unió Europea ja té un marc regulatori robust recollit al Paquet d’Energia Neta, els seus actes regulats i REPowerEU per a un mercat intern harmonitzat i que fomenta la transició energètica neta. Qualsevol reforma ha de sempre complir amb els principis de llibertat, no intervencionisme, eficiència, transparència, no discriminació i competència i la participació en els mercats ha de ser sempre voluntària, i en igualtat de condicions per a tots els recursos i que es permeti i faciliti la seva participació de forma agregada : generació, demanda i emmagatzematge.
La flexibilitat de la demanda ha de passar de ser la gran oblidada a la gran obligada ja que dóna suport al trinomi a resoldre:
a. Recolza la seguretat del subministrament elèctric
b. Recolza la inversió en energia renovable, que ha d’anar compassada pel creixement de demanda elèctrica que es converteix en el factor clau anti- abocament gràcies a la gestió de la demanda i l’emmagatzematge, a més de l’electrificació neta – amb el nostre sol, aigua i vent, de l’economia.
c. Fomenta els preus competitius, evitant abocaments de renovables normalment de baix cost que d’ una altra manera es desperten, a més d’ evitar pics de demanda elèctrica aplanant el consum traslladant-se en menor ús del gas per a la producció elèctrica.
De la mateixa manera no es pot obviar que la flexibilitat de la demanda ha d’ haver de participar en tots els mercats.
Gràfic: Flexibilitat de la Demanda – Full de Ruta per a la Flexibilitat de la Demanda · ENTRA Agregació i Flexibilitat
Qualsevol mesura temporal aplicada responent a emergències com per exemple l’ Excepció Ibèrica, no s’ han de prorrogar més enllà del temps necessari i, a llarg termini, abans d’ un intervencionisme es pot fomentar un ús més àgil dels PPAs, buscant forma d’ agilitar els riscos que aquests comporten.
Els mercats de capacitat són necessaris, i Europa ha d’ agilitar la seva posada en marxa i fomentar-ne l’ harmonització, obrint-se de forma competitiva i no discriminatòria a tots els recursos i els mercats a curt termini són líquids, equitatius i eficients en costos.
Els Cfd- contractes per diferència que es posicionen com una eina a tenir en compte per fomentar la inversió en renovables, tot i així han de ser voluntaris, i avaluar-ne l’ impacte que poden tenir diferents models i finançament.
Finalment m’agradaria deixar unes paraules a tall de conclusió, el mercat actual ha patit fallades, que no necessàriament són conseqüència de la seva estructura sinó de vegades de l’operativitat del mateix, i és per tant que proposo a Europa a atrevir-se a ser més concisa en les seves directives alhora que a fomentar transposicions més harmonitzades i accelerades, i d’igual manera proposo als estats membres a ser més ambiciosos a l’hora de transposar les directives i regulacions que la Unió Europea proposa.
Alicia Carrasco
CEO d’ oliveraENERGY
Empresa Membre de la Fundació Privada Empresa i Clima
Oficina Barcelona
C. Roger de Llúria, 113 4t
08037 Barcelona
93 004 75 17
info@empresaclima.org