Estàndards de report en sostenibilitat: Quin escollir?. Núria del Pou, febrer de 2026

Durant l’últim any la paraula Òmnibus ha sonat amb força, i ha estat un moment decisiu, entre d’altres, per a la Directiva d’Informació Corporativa en Sostenibilitat (CSRD). Tot i que l’acord final no assoleix l’ambició dels textos inicials, ara almenys les empreses tenen més claredat per avançar.

Què ha canviat en la versió final de la CSRD?

• L’àmbit revisat abasta empreses amb més de 1000 empleats i una facturació de 450 milions d’euros.
• Les exempcions s’ estenen a filials cotitzades i participacions financeres, subjectes a condicions específiques relacionades amb la participació de la direcció.
• Les empreses fora de l’abast, però que hagin estat obligades a informar sota el CSRD aquest any, no estaran obligades a informar per als exercicis 2025 o 2026.
• La clàusula de revisió preveu la possible necessitat d’ ampliar l’ abast en el futur o establir un règim simplificat d’ informe.
• La directiva revisada introdueix nous límits sobre el que les empreses afectades poden sol·licitar a socis amb menys de 1000 empleats.
• Les sol·licituds d’informació per a finalitats de report es limiten a l’Estàndard Voluntari de PIMES (VSME).
• Aquesta limitació no s’ aplica a la recopilació d’ informació realitzada amb fins de deguda diligència o gestió de riscos.

S’espera que el Consell doni la seva aprovació final a la Directiva Òmnibus 1 (1) el proper 24 de febrer. Entrarà en vigor 20 dies després de la seva publicació al Diari Oficial.

L’aplicació de la directiva implica una reducció significativa del perímetre d’empreses obligades a reportar sota els Normes Europees d’Informació en Sostenibilitat (2) (NEIS) i tot i que no hi ha informació exacta sobre el nou univers d’empreses afectades, és clar que la reducció en el perímetre d’aquestes tindrà un efecte significatiu en la direcció i impacte de la directiva.

Com han canviat les Normes Europees d’Informació en Sostenibilitat (NEIS)?

El 3 de desembre, l’EFRAG va presentar el seu informe tècnic a la Comissió Europea sobre la simplificació de les NEIS. Els nous estàndards redueixen substancialment i simplifiquen els requisits i dades obligatòries de divulgació, fent-los més fàcils i accessibles, incloent:
• Un canvi cap a informació útil i una presentació justa.
• Una avaluació simplificada de materialitat amb una orientació més clara.
• Mesures significatives de proporcionalitat i implantacions específiques per a les àrees més difícils.
• Tot i que els estàndards revisats mantenen la funcionalitat general del marc de les NEIS, la reducció considerable de punts de dades i la combinació d’exempcions implica que hi ha una forta dependència de les empreses perquè exerceixin el seu judici de bona fe.

És important destacar que, encara que s’hagi reduït el nombre d’empreses obligades a reportar d’acord amb la CSRD, des de la Comissió Europea es recomana a les empreses – particularment a les pimes – continuar reportant informació en matèria de sostenibilitat de forma voluntària. Amb aquesta finalitat, l’EFRAG ha dissenyat unes Normes voluntàries de report en sostenibilitat (VSME).

Què són les normes voluntàries de report en sostenibilitat (VSME)?

L’ estàndard voluntari es guia per principis dissenyats per fer que els informes de sostenibilitat siguin accessibles i valuosos.

1. Adopció voluntària: l’aplicació de l’estàndard queda al criteri de la pime, no estant requerit per cap legislació d’obligat compliment.
2. Enfocament proporcional: s’adapta als recursos de les pimes, la qual cosa garanteix un esforç manejable per a l’elaboració d’informes de sostenibilitat. El desenvolupament d’ una única norma repercuteix també en l’ optimització dels recursos de les empreses en no haver de donar resposta a diferents criteris que es podrien requerir.
3. Simplicitat: apunta a un llenguatge clar i una estructura intuïtiva.
4. Modularitat: ofereix dues opcions (mòdul bàsic i mòdul complet) per adaptar-se a la capacitat del seu negoci, podent escalar-se la informació abordada.
5. Alineació europea: la norma és coherent amb el marc de sostenibilitat de la unió europea en matèria de sostenibilitat, recollit a través de la Directiva d’Informació Corporativa en Sostenibilitat (CSRD) i les seves normes associades.
6. Accés i rellevància: ajuda a demostrar el rendiment per millorar l’ accés al finançament i els mercats centrant-se en les divulgacions essencials d’ ESG.
7. Govern corporatiu: emfatitza la responsabilitat i la transparència en la presentació d’ informes sobre pràctiques sostenibles, alineant-se amb els estàndards i regulacions d’ informes de sostenibilitat.
8. Eina de gestió interna: ajuda a gestionar el seu propi acompliment i riscos de sostenibilitat.

Aquest estàndard ofereix dues opcions de report:

• Mòdul “bàsic”: la base fonamental
Aquest mòdul proporciona la base essencial per a les empreses que comencen en els informes de sostenibilitat.

• Mòdul “complet”: per a un enfocament en profunditat
Per a les empreses que desitgen millorar els seus informes de sostenibilitat, el Mòdul complet agrega 9 divulgacions addicionals al Mòdul Bàsic.

Aquest estàndard representa un nou element a considerar per les empreses en l’ univers d’ estàndards de report de sostenibilitat existents. En aquest context, com s’alinea aquest estàndard amb altres existents i àmpliament integrats com GRI, utilitzat àmpliament per a la preparació d’Estats d’Informació no Financera (EINF) a Espanya?

I els estàndards GRI llavors?

EFRAG i GRI han col·laborat per construir el primer conjunt de NEIS. L’EFRAG va adoptar la mateixa definició de materialitat d’impacte que GRI i va aprofitar l’experiència de GRI. A més, GRI i EFRAG van signar un primer Memoràndez d’Entesa el 2021, i el 10 de juny de 2024, GRI va publicar una declaració en la qual detallava l’impacte de la CSRD en les organitzacions que ja utilitzen les normes GRI. Addicionalment, existeix un índex formal i documentat que descriu la interoperabilitat entre estàndards, un mapatge detallat de requisits d’ informació, així com una alineació conceptual en relació amb el concepte de materialitat.

Les normes voluntàries s’han dissenyat en base als requeriments i continguts de les NEIS (interoperables amb l’estàndard GRI), però amb un menor grau d’exigència, amb l’objectiu de facilitar a les pimes l’acreditació del compliment del seu acompliment en sostenibilitat com a part de la cadena de valor d’empreses obligades a reportar d’acord amb la CSRD.

Llavors què va triar?

• Si estem dins l’ àmbit d’ aplicació de la CSRD, haurem d’ utilitzar les normes NEIS modificades.
• Per a les organitzacions que queden fora de l’ abast actual de la CSRD:
  • Podem actuar de forma proactiva, avançant-nos a l’obligació de reportar, podent utilitzar les normes NEIS revisades o bé utilitzar estàndards voluntaris (com el VSME o GRI) (3).
  • Si actuem de forma reactiva, quedarem a mercè de les divulgacions que ens puguin sol·licitar els socis comercials, els bancs o altres.

Per aprofundir en les normes voluntàries els convidem a assistir al nostre Webinar sobre “ELS ESTÀNDARDS VOLUNTARIS DE SOSTENIBILITAT PER A PIMES (VSME)” que tindrà lloc el proper 18 de març, dimecres a les 16.30 hores.

(1) Hi ha diverses directives Òmnibus, de les quals l’Òmnibus 1 és la que afecta la directiva CSRD.

(2) Les NEIS concreten com les empreses han de reportar la informació requerida en el marc de la CSRD, establint punts de dades i indicadors a reportar.

(3) El fet d’escollir un estàndard voluntari o un altre dependrà de la casuística de cada empresa (incloent-hi elements com mercats en els quals opera, grups d’interès que demanen la informació, o sector d’activitat).

Núria del Pou

Àrea Legal de la Fundació Privada Empresa i Cim