Espanya recorre a un impost verd per lluitar contra el plàstic

El Ministeri per a la Transició Ecològica ha desenfundat aquest dimarts la que per a molts és la millor eina per lluitar contra els problemes mediambientals i per canviar conductes pernicioses: la fiscalitat. Ha posat sobre la taula un nou impost per reduir els residus plàstics. Aquesta figura, que preveu una recaptació anual de 724 milions, està contemplada dins de l’avantprojecte de llei de residus i sòls contaminats que ha aprovat aquest dimarts el Consell de Ministres i que comença ara la seva tramitació. Si s’acceleren moltíssim els terminis, la norma estaria llesta definitivament en el primer semestre de 2021.

Aquesta llei fixa com a gran objectiu reduir un 15% la generació de tots els residus del país el 2030 respecte als nivells de 2010. I amb ella Espanya se sumarà a la lluita contra els residus plàstics que van iniciar fa un parell d’anys les institucions europees. De fet, una de les raons de ser de la norma és incorporar les dues directives de residus i de plàstics que la Unió Europea va aprovar el 2018 i 2019. Espanya fixarà així per llei el veto a partir de juliol de 2021 a la venda d’objectes de plàstic d’un sol ús com coberts i paelles. A més, es prohibiran els microplàstics que s’afegeixen a productes cosmètics i detergents, i s’obligarà els bars a posar a disposició dels clients aigua de l’aixeta gratis a partir de l’aprovació definitiva de la norma. Aquestes són algunes de les mesures amb les quals es pretén contribuir a la lluita global contra aquesta contaminació. A l’any arriben als oceans “vuit milions de tones de plàstic”, ha recordat aquest dimarts la vicepresidenta i ministra per a la
Transició Ecològica, Teresa Ribera.

Però l’avantprojecte va més enllà de les directives en fixar aquest nou impost i recorre a una fórmula ja emprada, per exemple, per lluitar contra l’obesitat en molts països a través de gravàmens sobre begudes ensucrades. L’impost proposat ara serà de caràcter indirecte i recaurà sobre “la fabricació, importació o adquisició intracomunitària d’envasos de plàstic no reutilitzables que vagin a ser objecte d’utilització al mercat espanyol”, segons detalla el Ministeri per a la Transició Ecològica. Ribera ha justificat aquest impost i la resta de mesures de la llei en el “ús absolutament desmesurat, irracional i irresponsable” que es fa dels envasos plàstics.

El ministeri ha explicat que el nou gravamen és “similar al que es pretén implantar en altres països” com el Regne Unit i Itàlia. “El tipus impositiu serà de 0,45 euros per quilogram d’envàs”, afegeix. Tenint en compte les últimes dades disponibles, corresponents a l’exercici 2017, el Govern estima que es podrien recaptar anualment prop de 724 milions d’euros.

Ribera ha admès les grans mancances que té Espanya quant als impostos mediambientals. La Comissió Europea i organismes internacionals com l’OCDE o l’FMI porten anys instant a Espanya a que escolti una reforma de la seva fiscalitat verda per augmentar la seva recaptació i penalitzar més les activitats contaminants. El ministeri ha recordat aquest dimarts que, segons les dades de 2017, el país “té el cinquè percentatge més baix d’ingressos mediambientals respecte al PIB de la UE”. En concret, “els ingressos derivats de la fiscalitat verda van suposar l’1,83% del PIB, enfront d’una mitjana de la UE del 2,40%”, ha afegit aquest departament. “Espanya compta amb un marge molt alt d’actuació en matèria de fiscalitat verda”, ha resumit la vicepresidenta.

A principis d’any el Govern va obrir una consulta pública sobre fiscalitat mediambiental. Va anunciar la possibilitat de posar en marxa un impost sobre els envasos de plàstic d’un sol ús. Finalment, aquest tribut s’ ha inclòs en la llei de residus i sòls contaminats. Paral·lelament, es va obrir una altra consulta sobre una altra nova taxa sobre el transport aeri. Això va ser al febrer, abans que la pandèmia colpegés amb especial virulència al sector de l’aviació; res se sap d’aquest tribut, que bé es podria haver inclòs en el projecte de llei de canvi climàtic que va aprovar recentment el Govern i que es tramita ja el Congrés. Tot i que no es va fer.

La Comissió Europea porta un parell d’anys barallant posar en marxa un impost per als plàstics. Brussel·les calcula que podrien recaptar-se a tota la UE entre 3.000 i 9.000 milions segons el seu abast i aquests fons servirien també per finançar la recuperació després de la crisi econòmica de la covid-19. Però Brussel·les encara no ha donat llum verda a aquest impost. La primera proposta que va difondre el 2018 la Comissió advocava per una taxa única per a la UE de 0,8 euros per quilogram d’envasos no reciclats.

No només les institucions internacionals demanaven a Espanya una reforma fiscal verda. Les principals organitzacions ecologistes —Greenpeace, Ecologistes en Acció, WWF, SEO/Birdlife i Amics de la Terra— porten molts anys proposant usar aquestes eines per gravar les activitats més danyoses. “Ens sembla genial que es posi en marxa un impost perquè es pagui el cost ambiental”, ha valorat aquest dimarts Julio Barea, de Greenpeace. “Però que sigui un cost real”. Barea es queixa així del gravamen tan baix que es proposa al seu entendre, aquests 45 cèntims per quilo.

En el costat absolutament oposat està Luis Cediel, director general d’Anaip, l’Associació Espanyola d’Industrials de Plàstics. “No podem estar més en contra de l’impost”, resumeix. La seva associació ja va al·legar contra aquest gravamen quan es va obrir la consulta pública i lamenta la “demonització” del plàstic que es fa, ja sigui d’un sol ús o d’un altre tipus. Anaip considera que la taxa proposada és “discriminatòria”, ja que només grava un sol ús de plàstics i no d’altres materials, i “injusta”, ja que “soscava la competitivitat i posa en perill la supervivència” d’un sector que genera 93.000 ocupacions directes.

Font: El País