Espanya no serà 100% renovable el 2050

Espanya no serà 100% renovable el 2050, però gairebé. D’acord amb l’Estratègia de Descarbonització a Llarg Termini, que el Govern acaba de treure a informació pública, el sistema energètic serà net en un 97%, i el conjunt de les emissions de COE₂ del país -que estaran en un 10% del nivell de 1990-, es compensaran amb la reforestació de 20.000 hectàrees anuals i altres mesures. L’Executiu calcula que faran falta al voltant de 500.000 milions per aconseguir-ho

Complint amb els compromisos adquirits per la UE amb la ratificació de l’Acord de París, el Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco) ha tret a informació pública el pla perquè Espanya emeti menys _CO2 del que serà capaç d’absorbir el 2050. Suposa passar dels 334 milions de tones de carboni de l’any passat a uns 29 milions de tones, amb una capacitat d’absorció de 37 milions de tones.

L’Estratègia espera aconseguir-ho gràcies a la producció elèctrica renovable, una edificació, una agricultura i un transport sostenibles, i somnis de carboni, en boscos i aiguamolls, que permetran absorbir el carboni emès per les activitats impossibles de descarbonitzar, com la indústria pesant.

L’Estratègia aspira a invertir 500.000 milions d’euros fins al 2050 perquè el país compleixi l’objectiu de ser neutre en emissions de _CO2. Sobre l’escenari tendencial, al final del període augmentaria el PIB un 2% i crearia fins a 350.000 ocupacions -un 1,6% més-, estalviaria 344.000 milions en importacions -passarien del 73% al 13%- i reduiria la mortalitat associada a la contaminació atmosfèrica un 64% en relació a 2010.

Per a això compta amb les directrius de la UE i d’Espanya, que preveuen destinar un 30% dels pressupostos anuals a actuacions que recolzen el compliment dels objectius climàtics, començant amb el pròxim sexenni, de 2021 a 2027, que inclou el paquet d’ajuda de 750.000 milions, també bolcat en les inversions sostenibles.

Oberta a consulta pública fins al 30 de setembre, es tracta d’una prolongació de l’actual Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), que preveu la inversió de 240.000 milions fins al 2030 per reduir un terç les actuals emissions de _CO2. A partir d’aquí, calcula que seran necessaris altres 300.000 milions addicionals a l’escenari tendencial per complir els objectius, al voltant de l’1% del PIB anual, en línia amb els càlculs de la UE.

El sistema energètic, fonamental

La clau està en el sistema energètic, responsable de dos terços de les emissions. Planteja un sector elèctric 100% renovable abans d’arribar a la meitat de la centúria, duplicant el consum d’electricitat des del 26% actual fins al 52% el 2050; la llum cobrirà el 86% de la demanda de les llars i el 91% dels serveis.

En el cas del transport, la penetració de les renovables no serà total, ni estarà totalment electrificat. Les necessitats d’energia de la mobilitat les cobriran en un 79% l’electricitat i altres combustibles renovables, com els biocarburants o l’hidrogen verd, mentre que el 21% restant seguirà sent d’origen fòssil.

Les importacions de petroli, gas i carbó s’haurien de reduir des del 2,8% del PIB el 2031 fins al 0,42% del PIB el 2050, uns 7.600 milions d’euros. En total, el 97% del sistema energètic hauria de ser renovable a meitat de segle.

En edificació preveu una rehabilitació massiva, ja que el 80% del parc actual seguirà en peu i amb ús a mitjan segle… En agricultura, més rotacions en cultius herbacis de secà, l’ optimització de l’ aportació de nitrogen, la millora del tractament de fems, la reducció del malbaratament en la cadena alimentària. En residus, molta Economia Circular… En somnis de carboni, restaurar 50.000 hectàrees d’aiguamolls i tres milions d’hectàrees forestals, a més de plantar 20.000 hectàrees a l’any…

“Espanya pot ocupar una posició de lideratge en els segments econòmics vinculats a la transició ecològica. Comptem amb un important volum de recursos renovables, hores de sol, vent, amplis espais naturals, que es complementen amb un teixit empresarial, tecnològic, d’innovació que ha estat protagonista en el desplegament internacional de les energies renovables de les dues últimes dècades”, assenyala la titular del Miteco, Teresa Ribera.

Sobre l’escenari escollit per fer els càlculs, el PIB hauria de créixer un 1,32% anual de 2021 a 2050, amb un augment de la població del 5,8%. En relació als costos energètics, es consideren els empleats per la Comissió Europea -el barril de cru ascendeix a 90 euros el 2025 i gairebé 120 euros el 2050- i el dret d’emissió de COE₂ assoleix els 50 euros per tona el 2040 i els 90 euros per tona el 2050.

Sobrecosts de 3.700 milions

L’Estratègia també calcula l’augment de costos que provocarà la mitigació de les emissions de certs sectors “durs”, molt difícils o impossibles de descarbonitzar amb les tecnologies actuals, entre els quals figuren la siderúrgia, el transport pesat i marítim i l’aviació.

El document defensa l’aplicació de mesures de protecció per a la indústria -com l’aranzel de carboni previst per la UE o altres ajustos en frontera- amb l’objectiu de no minvar la seva competitivitat. No obstant això, reconeix que la mitigació augmentarà els seus costos de producció i que aquests sobrecosts es traslladaran als preus dels productes, provocant la pèrdua de poder adquisitiu dels consumidors i un impacte negatiu per a l’economia.

Els sobrecosts, sobre l’escenari tendencial, oscil·len entre els 600 milions el 2031 als 3.700 milions el 2050, del 0,04% al 0,2% del PIB respectivament. Aquest increment en la fase final del període es deu alhora que les seves emissions seran les més cares d’ evitar, tot i que en el quadre macroeconòmic té un efecte molt petit.

Font: L’Economista