Espanya afronta el seu primer pla nacional d’exploració de minerals des dels 80

La Direcció General de Mines i l’Institut Geològic Miner d’Espanya (IGME-CSIC) treballen en el disseny del Programa d’Exploració Nacional de Matèries Primeres Crítiques, al qual obliga la Unió Europea i que, en el cas d’Espanya, serà la primera vegada que s’abordi un pla d’aquestes característiques des dels anys 80.

Arran de les crisis desatades després de la invasió d’Ucraïna per Rússia i el desabastiment de semiconductors, la Unió Europea (UE) va decidir que els estats membres havien de saber quina quantitat de minerals crítics per a la transició ecològica i tecnològica atresoren al seu territori per tal de reduir la seva dependència de tercers països.

A la recerca de 34 matèries primeres

El 2024, el reglament sobre matèries primeres fonamentals per al futur de les cadenes de subministrament de la UE va identificar 34 matèries fonamentals, de les quals 17 són considerades estratègiques (níquel, grafit, gali, magnesi, metalls de titani, terres rares pesades i lleugeres, germani, metalls del platí, silici metàl·lic, liti, coure, alumini/bauxita, cobalt, wolframi, bismut i bor/borat). Per determinar aquests materials, la UE s’ha basat en dos criteris: la seva importància econòmica i els riscos per a la seguretat del subministrament. Actualment, la Xina controla el 100 % del subministrament de terres rares a la UE i el 71 % del de gali; Turquia, el 98 % del de bor; Xile, el 79 % del de liti, i Guinea, el 63 % del d’alumini. Per tal de reduir aquestes i altres dependències, la UE ha fixat l’objectiu al 2030 que, almenys, el 10 % del consum d’aquestes matèries primeres fonamentals s’extregui a la UE i que el 40 % es processi aquí, així com que el 25 % procedeixi de reciclat i que cap tercer país concentri més del 65 % d’un subministrament.

Seguir llegint notícia a EFE Verd