Energy Efficiency 2017: Some Visions, Some Actions. Jose Mainez, desembre 2016

Potser alguns dels assoliments en termes d’acords climàtics assolits el 2016, anhelats des de múltiples sectors, i necessaris per a tots els que habitem el planeta, ens aproximin a l’eficiència energètica amb una nova visió fent emergir el potencial que del desenvolupament i aplicació del concepte en la seva totalitat es pot aconseguir.

Com a principi d’ actuació, resulta pràctic mantenir actiu el “energy efficiency first”, enunciat i impulsat des d’Europa, i que ocupa una posició central per a l’adequada interpretació de la revisió del “energy package 2016”. També amb el propòsit de clarificar i ordenar comentaris, decisions estratègiques i accions properes i futures que resultaran essencials per a les transformacions en curs en el sistema energètic, econòmic i social, i d’ altres posteriors en el marc d’ aquesta nota.

Addicionalment per emfatitzar i precisar nocions que encara necessitaran ser reiterades, repetides, i replicades en múltiples fòrums, cal destacar:

• El canvi de model energètic exigeix un determinat nivell de compromís amb un model energètic de partida i un model energètic objectiu, la transició entre els quals proveeix de línies estratègiques a l’organització per a la definició de les seves actuacions
• La gestió de l’eficiència energètica implica la introducció de nous conceptes, sistemes de gestió, tecnologies i metodologies
• De la mateixa manera que el concepte de supply chain ha reestructurat les operacions de negoci suportat sobre nous serveis de mercat i eines d’ informació en temps real, els processos de digitalització també han de suportar l’ ús estratègic de la informació relacionada amb l’ ús de l’ energia en el sistema organitzatiu, i la manera com el sistema es relaciona amb l’ ús de l’ energia
• La implantació i l’ús necessaris de sistemes de gestió de l’energia no asseguren un focus estratègic cap a l’eficiència energètica. En primera instància simplement faciliten l’ estructura d’ un sistema de mesura de l’ energia que podria limitar el desenvolupament posterior cap a eficiència energètica en fases següents
• La implantació del sistema de gestió energètica desconnectat dels processos de negoci garanteix que el focus de la visió estratègica no es dirigirà cap a l’excel·lència des de l’eficiència energètica

La introducció de la gestió en base a sistemes en el sistema energètic sobre el qual opera l’ organització canvia radicalment la manera com aquest opera en la majoria de models. Això implica un procés de gestió del canvi des de relacions reactives en la forma de demanda- subministrament, cap a relacions circulars que operen des dels sistemes definits, sobre els quals es poden aplicar processos estàndards de millora contínua des de l’ àrea de qualitat.

Com a resultat de la introducció d’aquest canvi (gestió energètica en base a sistemes), la resta de sistemes organitzatius connectats canvien, la qual cosa implicarà gestionar aquesta circumstància a diferents nivells organitzatius, fins a refinar els indicadors apropiats, expressats en termes d’eficiència energètica, en el panell d’indicadors de gestió de l’organització.

L’ ús de models de prestació de serveis energètics, essent una àrea de desenvolupament en si mateixa, està cridat a desenvolupar una funció de molta major rellevància en introduir esquemes que no només compensen la aparent disminució en volum de transaccions de negoci en el mercat energètic tradicional; sinó que actuarà com a element integrador de les funcions internes i externes amb què l’organització estableix en l’actualitat les seves relacions de negoci entre àrees organitzatives pròpies, proveïdors externs (i entre ells les funcions ESCO emergents), i socis (stakeholders). D’aquesta manera la introducció de models Empreses de Serveis Energètics (ESCO) a nivell d’estructura i organització ha d’operar des d’un disseny que afegeix major flexibilitat i capacitat d’adaptació.

Tot i això, i evitant entrar a valorar quin pogués ser el millor escenari perquè la introducció de sistemes de gestió formals, tipus ISO50001 o similars, l’adequada discriminació d’aquests sistemes en l’àmbit de gestió enfront d’altres sistemes de gestió vigents (qualitat, prevenció de riscos, medi ambient, responsabilitat social corporativa), també resultarà d’extraordinari valor la identificació dels processos específics relacionats amb l’energia. Aquests processos, pendents d’ identificació en bona part dels casos, se situaran fora de l’ àmbit dels processos de negoci, productius o de prestació de servei. Resultant clau aquesta identificació per a la posterior gestió del sistema de gestió energètica sota principis de la qualitat en els processos. Sobre ells també podrem obrir la porta a una àrea de valor, des del corrent de digitalització, per estructurar i inserir en els processos de gestió de la informació aquells relacionats amb la gestió de l’energia.

En portes d’un nou i esperançador exercici 2017, la reconsideració de l’eficiència energètica com un mecanisme extra per a:

• la gestió del canvi,
• el control del risc en els processos de negoci,
• la integració de nous serveis i àrees de negoci (mobilitat, emmagatzematge, emissions, electrificació, ciutats sostenibles)
• la seguretat dels processos físics,
• la creació de patrons redundants que augmentin la resiliència del conjunt mitjançant la gestió de sistemes,
• i les sinergies amb els processos de digitalització intensiva,

ens fan mirar amb il·lusió molt més enllà dels limitats marcs de referència que puguin dictar l’entorn regulatoris (renovables, eficiència energètica, i control i reducció d’emissions), tampoc el control de costos com a mecanisme de permanència al mercat, o en les versions més tradicionals de gestió del negoci.

Jose Mainez
Col·laborador de la Fundació Empresa i Clima