Emetre menys no n’hi ha prou, el futur de l’aviació passa per volar diferent

Dos avions idèntics poden enlairar-se amb el mateix consum de combustible i deixar empremtes climàtiques diferents. El resultat no depèn només de les emissions de diòxid de carboni, sinó de com, quan i per on operen dins de l’espai aeri. Incorporar aquestes variables en la planificació de rutes obre la porta a redissenyar l’ activitat aèria per reduir-ne l’ impacte ambiental.

Durant dècades, les conseqüències climàtiques del transport aeri s’han associat gairebé exclusivament al diòxid de carboni (CO₂). Iniciatives de disseny de l’espai aeri, com Fly Clean a Espanya, han impulsat rutes més directes i eficients que redueixen emissions. L’avanç cap a la neutralitat climàtica el 2050 amplia ara aquesta mirada.
“El CO₂ no és tot l’impacte de l’aviació. De fet, representa més o menys un terç. Els altres dos terços són impactes no CO₂ segons algunes estimacions, encara que pot variar segons els models”, explica a SINC l’enginyera aeroespacial María Cerezo Magaña, de la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M). Cerezo Magaña, juntament amb el seu company del departament d’Enginyeria Aeroespacial de la UC3M, Manuel Soler Arnedo, formen part del consorci multidisciplinari europeu RefMap. Aquesta iniciativa busca desenvolupar una plataforma digital capaç de quantificar i optimitzar l’abast ambiental de l’aviació -tant d’avions com de drons- a múltiples escales. En el marc del projecte, el seu treball busca reduir l’empremta dels vols comercials amb una reestructuració de l’espai aeri. Per a això incorporen criteris climàtics en l’ optimització de trajectòries de vol, per tal de minimitzar tant les emissions com altres efectes associats al transport aeri.

Seguir llegint en Agènciesinc