El sector energètic denuncia que el mercat del CO ₂ eleva el preu de l’electricitat

El mercat dels drets d’emissió de _CO2 està deixant la seva empremta en els costos de l’energia i en l’eficiència de la indústria europea. Segons va explicar Ismael Romeo, conseller delegat de SendeCO2, durant la jornada d’Energia organitzada pelEconomista, la fixació del preu dels drets de les emissions cada vegada està menys influenciat pels fonamentals del mercat i més per “les decisions polítiques de tota índole” i a l’especulació d’uns pocs agents, que són els que finalment guanyen les subhastes.

Per exemple, a Europa, el 50% dels drets se subhasten i acaben en mans de 17 actors, la qual cosa implica “que hi ha posicions dominants molt importants”que han portat a situar els drets en nivells rècord.

En concret, el gener del 2018 els drets d’emissió cotitzaven a 8 euros i sis mesos després van arribar als 25 euros. Els vaivens en aquest mercat que “està subjecte a decisions polítiques i temes especulatius” colpegen de ple les companyies i “porten al trast els seus pressupostos”. “Les empreses no suporten aquestes variacions en els preus”, va assegurar Romeo durant la celebració de la taula Els reptes dels mercats majoristes.

En línia amb aquest discurs, Belén de la Fuente, presidenta d’Armie, va assenyalar que el cost dels drets d’emissió del _CO2 influeix directament en el preu de l’energia. “Si el gas en comptes d’estar a deu euros estigués a 30 euros, súmele 25 euros i estaríem parlant de preus de 65 euros que després va arrossegant a la resta dels mercats”, va assenyalar l’alta executiva, que al llarg de la seva intervenció va deixar clar que el més important és aconseguir un mercat majorista “transparent, competent i líquid” que tendeixi a estar interconnectat, quelcom que actualment no passa per les limitacions

El perill d’anar molt ràpid

Quant als vaivens del preu de l’electricitat, que estan influenciats pel mercat del _CO2 i per la capacitat de generació i abocament de les renovables, Javier Esteban, president de GasIndustrial 4, va cridar l’atenció sobre el perill de voler liderar molt ràpidament la reducció de les emissions a Europa a base de penalitzacions, i “d’allunyar-nos molt de l’escamot perquè les indústries no el suportarien”.

“Tenim uns preus que són diferents als d’Europa i ens hem d’acostar. Quan s’universalitzen els preus, aquests tendeixen a la baixa, però fins aleshores cal graduar què és el que podem fer sense danyar la indústria”, va advertir Esteban.

En aquest punt, el president de Viesgo, Miguel Antoñanzas, va parlar, abans que comencés el debat, de la importància que els mercats n’adonessin d’inversió per assolir els objectius de descarbonització. Un escenari complicat ja que “hi ha molta volatilitat ja que conviuen preus molt baixos per alta penetració amb preus d’escassetat i problemes per abocar l’electricitat”. Per exemple, a Alemanya s’arriben a veure forquilles de preus entre els 80 euros i els -49 euros i a Irlanda d’entre 135 euros i zero al juliol.

Però lluny d’advocar per un mercat més regulat, Ignacio Soneira, director general d’Axpo, assegura que, tot i que ens adreçem a un mercat d’alta volatilitat, si es vol regular perquè sigui més estable això serà “a costa de subsidiar els preus quan siguin més baixos”. En aquest punt, sempre es pot operar amb cobertura per evitar els pics. “Fer front a les diferències de preus diaris és tot un repte”, va asseverar.

Per la seva banda, Raúl Yunta, president de Mibgas, va destacar que Espanya té una oportunitat per crear un mercat de GNL ja que tenim “actius molt profitosos que hem d’explotar”. “Tenim un avantatge que és la flexibilitat que podem tenir amb el mercat del GNL i la capacitat d’arribar a pagar per ell un preu real”, va assegurar Yunta.

Per a Blanca Losada, president Fortia Energía, “els mercats són elements de transmissió d’eficiència” i el repte és buscar els mecanismes que “permetin optimitzar el temps i espai”. “Es necessita més claredat, ordre i transparència per competir en mercats locals i abundar en el disseny dels mercats a termini”, va apuntar.

Font: L’Ecomonista