L’impacte del canvi climàtic a la seguretat alimentària

Al món hi ha 690 milions de persones que viuen amb inseguretat alimentària. Aquestes persones no tenen un accés regular als aliments que necessiten per créixer, desenvolupar-se i portar una vida activa i saludable.

La inseguretat alimentària es dóna en els casos en què no es disposa d’ aliments o quan no es disposa dels recursos necessaris per obtenir-los. Per exemple, en els casos en què les i els agricultors que viuen de la terra no poden conrear el camp. Els factors que influeixen en aquesta situació van des de causes polítiques a interessos comercials, guerres i conflictes armats, pandèmies o desastres naturals.

Sens dubte, una de les causes que afecten més la producció d’aliments i, per conseqüència, la seguretat alimentària, és el canvi climàtic.

Inundacions, sequeres, onades de calor i tempestes són fenòmens que s’han intensificat en els últims anys com a conseqüència de l’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que ha provocat el canvi climàtic.

La crisi climàtica impacta especialment en l’augment de la fam al món i és una de les principals causes de les crisis alimentàries, tal com assenyala l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO). Els efectes del canvi climàtic en l’alimentació també tenen greus efectes sobre la desnutrició i podria afectar milions de nens el 2050.

Organismes com la FAO i entitats com Acció contra la Fam i altres organitzacions humanitàries treballen per pal·liar la situació. A la regió africana de Sahel (Àfrica), una de les més afectades per la crisi climàtica i la fam, s’utilitza la intel·ligència artificial i les dades recopilades per satèl·lits per detectar les millors pastures entre la sequera; això repercuteix en la seguretat alimentària, ja que es facilita l’accés als mitjans de vida de milions de persones.

Gràcies a aquest tipus d’iniciatives, l’índex de desnutrició al món ha caigut del 18% a l’11% en els últims deu anys. Actualment, es calcula que 63 països en desenvolupament han complert l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible: Fam Zero.

No obstant això, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) adverteix que, si no actuem amb major contundència, 600 milions de persones més podrien passar fam el 2080 com a resultat de l’impacte del canvi climàtic.

Efectes de la crisi climàtica

El canvi climàtic provoca onades de calor, períodes més llargs i intensos de sequera, inundacions, tempestes, etc. Aquests fenòmens es produeixen com a conseqüència de l’ escalfament global, un augment de la temperatura mitjana de la superfície de la Terra durant llargs períodes de temps.

Els efectes del canvi climàtic afecten greument l’ accés els aliments. Costa més accedir-hi, produir-los de forma estable i, per tant, això impedeix mantenir hàbits alimentaris i oferir les cures i les pràctiques de salut de les poblacions més vulnerables.

Això es deu al fet que els fenòmens derivats del canvi climàtic destrueixen els cultius, empobreixen el sòl i provoquen l’augment dels preus dels aliments. A més, sovint estan relacionades amb l’ augment de la pressió sobre els recursos naturals i, en particular, amb l’ accés a l’ aigua potable, la qual cosa té greus conseqüències per a la salut de les persones.

Algunes poblacions es troben sense accés a aliments i privades dels seus mitjans de subsistència. Quan la situació es torna massa greu, la gent no té més remei que desplaçar-se a altres llocs per sobreviure. Són els anomenats “refugiats climàtics” i podrien arribar a ser 143 milions el 2050, segons dades del Banc mundial.

Tres regions del món estan particularment afectades per aquest pronòstic: Àfrica subsahariana, el sud d’Àsia i Amèrica Llatina. En aquest últim cas, un estudi d’Acció contra la Fam revela que 9 de cada 10 famílies tenen dificultats per accedir a una alimentació correcta al Corredor Sec de Centreamèrica. A més, la regió ha de fer front també als efectes de la pandèmia.

Àfrica, la més afectada

Els països amb major risc de fenòmens meteorològics extrems tenen, en conseqüència, un major nombre de persones desnutrides, especialment a les zones on la població depèn de l’ agricultura local. La majoria d’ aquests països es troben en zones en desenvolupament i són molt vulnerables als efectes de fenòmens extrems com ciclons o huracans, inundacions i sequeres prolongades.

Actualment, 183 milions de persones es troben en situació d’estrès alimentari. I d’aquestes, el 71% es distribueixen en una trentena de països d’Àfrica. Especialment greu és la situació dels països de la Banya d’ Àfrica i Àfrica meridional, que es veuen greument afectats pels fenòmens climàtics.

Per exemple, les previsions per a la temporada de carestia de 2021 al Sahel són alarmants: el nombre de persones en risc d’inseguretat alimentària s’ha triplicat en només dos anys, cosa que eleva la xifra a més de 29 milions a la regió. Les poblacions en situació d’emergència que requereixen una acció immediata s’han multiplicat pràcticament per vuit des del 2019 i s’estimen en més de 811.000 individus.

“El Sahel és un clar exemple dels tres factors que intervenen en la generació de fam: els conflictes, els efectes del canvi climàtic en les collites i la ramaderia, i l’impacte de la COVID-19 en sistemes econòmics i socials fragilitzats. Això es traduirà en una greu crisi nutricional aquest estiu i haurem de mobilitzar recursos addicionals per respondre-hi”, assegura Manuel Sánchez Montero, director d’Incidència i Relacions Institucionals d’Acció contra la Fam.

Font: La Vanguardia