El Govern apujarà l’Impost de Matriculació per afavorir el cotxe elèctric

El Govern prepara un ampli pla per tractar de fer front a la contaminació de les grans ciutats i, alhora, impulsar l’ús del vehicle elèctric. Per a això, diversos departaments ministerials estan preparant un ventall de mesures regulatòries centrades a reduir l’ús del vehicle privat en entorns urbans de l’ordre d’un 35% fins a l’any 2030 i dels trànsits interurbans en un 1,5% anual.

Aquest paquet de mesures, que impulsarà el teletreball, el vehicle compartit i l’ús de mitjans no motoritzats (caminar, bicicleta), inclou una profunda reforma fiscal de dos dels principals impostos als quals han de fer front els conductors: l’Impost de Tracció Mecànica (el numerit) i l’Impost de Matriculació. En tots dos casos, l’Executiu de Pedro Sánchez està preparant canvis que penalitzaran els vehicles de combustió per accelerar la transició al cotxe elèctric.

Per a l’Impost de Matriculació (IEDMT), la intenció de l’Executiu és focalitzar-lo en els vehicles de menor consum, actualitzant els trams d’emissions en els quals es basa l’impost amb la intenció d’avançar la paritat del preu del vehicle elèctric amb el tèrmic, la qual cosa implica una pujada dels mateixos.

Els trams de l’impost de matriculació actuals són del 0% per a vehicles amb emissions menors o iguals a 120 gr/km de CO2; 4,75% per als que tenen emissions majors a 120 grams i menors a 160 gr/km de CO2; 9,75% per a aquells amb emissions superiors o iguals de 160 i menors de 200 g/km CO2; i 14,75% per als vehicles amb emissions superiors o iguals a 200 g/km CO2.

De moment, el Ministeri d’Indústria ha donat una moratòria fins al 2021 per començar a calcular les emissions en línia amb el nou sistema de mesuraments WLTP, que es va imposar després de l’escàndol del cas Volkswagen i que suposaria un ràpid increment dels ingressos per aquest tipus d’impostos, ja que el resultat s’incrementa notablement en tractar-se de proves de conducció real enfront de les emissions recollides en laboratori.

Pel que fa a la reforma de l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica, que recapten les entitats locals sobre la base de cavalls de vapor fiscals, el Govern vol reorientar-lo cap a un gravamen relacionat amb l’emissió de contaminants, sobre la base de la norma Euro i l’etiqueta mediambiental de la DGT, penalitzant els vehicles més antics i, per tant, generadors de més emissions.

Revisió europea

La Comissió Europea, de fet, està treballant en una àmplia reforma de la fiscalitat ambiental per tractar d’orientar-la amb els compromisos de canvi climàtic que té adquirits cap al 2050 i en aquesta mateixa línia està plantejant un augment dels mateixos amb les emissions de CO2 com a referent, al temps que s’està començant a plantejar la creació de noves figures impositives lligades a les emissions de NOx. Les patronals elèctriques Aelec i l’Associació Empresarial Eòlica, de fet, així li ho han demanat ja al Ministeri de Transició Ecològica en les seves al·legacions per a l’Estratègia a 2050 que el Govern ha de remetre abans d’acabar l’any a Brussel·les.

Entre les mesures que pretén implementar Pedro Sánchez figura també un ambiciós pla de comunicació, centrat a facilitar informació del cotxe elèctric, el preu i la localització de punts de recàrrega mitjançant tot tipus de canals, en línia amb les exigències de la normativa comunitària que demana que es posin cartells en els quals comparar els diversos tipus de combustible per ajudar els consumidors en la seva decisió de compra.

A més, preveu la posada en marxa de programes a fons perdut que multipliquin el pressupost posat a disposició dels particulars i empreses per a l’adquisició de vehicles elèctrics. Moncloa vol també impulsar la instal·lació de punts de recàrrega elèctrics en àrees de servei i centres de treball i impulsar la signatura de convenis amb empreses de cotxe compartit.

Per a les estacions de servei, l’Executiu inclourà dins de la valoració tècnica de nous projectes de punts de subministrament l’establiment de punts de càrrega de vehicle elèctric i d’altres fonts alternatives. De fet, en l’esborrany de la Llei de Canvi climàtic ja s’obliga més de 1.000 benzineres a posar punts de recàrrega amb una potència de 22 Kw, que les petroleres consideren que és irrisòria i hauria d’ascendir a més de 50 kw, com a Portugal, perquè tingui sentit.

Les mesures relacionades amb el transport no acaben sols en el vehicle elèctric. El Govern de Pedro Sánchez vol augmentar el transport de mercaderies per ferrocarril del 6% previst al Pitvi al 7,5% previst en el Pla Integrat d’Energia i Clima. Per a això, es crearan instruments financers amb l’objectiu de mobilitzar inversions en infraestructures ferroviàries des de la carretera al ferrocarril, encara que aquesta és una aspiració que ve de llarg però que mai es desenvolupa.

El Govern augmentarà la quota modal del ferrocarril mitjançant la creació d’estratègies comercials per promoure el canvi modal (ofertes de Renfe i liberalització del sector), millorarà la mobilitat porta a porta cap a zero emissions, la sol·licitud d’incentius al canvi modal tant en mercaderies com en viatgers, el prototip de vagó per autopista ferroviària o l’impuls del transport ferroviari amb origen o destinació en ports.

Així mateix es vol recuperar els Plans de Transport al treball, que ja va llançar la Llei d’Economia Sostenible de Zapatero facilitant l’accés a serveis de mobilitat compartida a les empreses, promoció de la bicicleta i la creació de la figura del coordinador de mobilitat per incrementar el nombre de companyies que el tinguin.

Transport a 44 tones

El transport per carretera es farà també d’ una manera més eficient. Per a això, s’augmentarà la massa màxima autoritzada a 44 tones i l’altura a 4,5 metres per incrementar la càrrega mitjana d’aquests vehicles un 10% a partir de 2021 i reduir el nombre de vehicles per quilòmetre i consum.

Les empreses comptaran amb programes d’ajuda a fons perdut però a canviar hauran de realitzar auditories energètiques per a les flotes, cursos de gestió de flotes i formació en conducció eficient de vehicles industrials.

En matèria energètica, els plans que el nou Govern va a plantejar-li a Brussel·les també resulten d’allò més ambiciosos

A partir de 2021 s’instal·laran 57.000 MW de renovables, la qual cosa suposa una cobertura del 74% del consum elèctric amb renovables. S’estima que entre 2021 i 2030 aproximadament 22.000 MW hauran superat la vida útil regulatòria per al que cal un pla específic per a la renovació tecnològica. Per aquest motiu, el Govern escometrà subhastes per a l’ assignació d’ un règim retributiu específic; establirà un calendari plurianual de subhastes llevat d’ un canvi en les condicions de mercat en el qual es vengui l’ energia a generar i la variable sigui el preu i on es podrà distingir entre tecnologia per la seva capacitat de donar potència ferma, gestionabilitat i maduresa tecnològica. Aquesta part, no obstant això, contrasta amb el plantejament del Govern de fer subhastes per 3.000 MW anuals, inclosa en la Llei de Canvi climàtic.

El Pla de renovació tecnològica de projectes de renovables inclourà una simplificació administrativa amb l’ exempció del tràmit d’ utilitat pública i integració en el territori, l’ exempció de la necessitat de presentar un nou estudi arqueològic, la reducció dels terminis de tramitació de l’ avaluació d’ impacte ambiental i d’ informació a altres administracions públiques.

L’Executiu vol impulsar la participació local en projectes de renovables

L’Executiu vol impulsar la participació local en projectes de renovables mitjançant un mecanisme d’adhesió perquè aquestes plantes puguin accedir a un contracte de venda de la seva electricitat a un preu fix lligat al resultat de les subhastes. Es reservarà una quota anual que s’ atorgarà als primers que ho demanin i es facilitaran garanties públiques per abaratir el finançament.

Entre les mesures per als pròxims anys s’inclou, a més, l’impuls d’un programa per a tecnologies en desenvolupament, que comptarà amb un calendari de subhastes específic i un volum de potència reduït per a projectes de demostració (energies del mar o eòlica marina), on fins i tot hi podria haver finançament públic. De fet, els territoris extrapeninsulars comptaran amb un programa d’ajuts per a les noves instal·lacions de renovables que aportin garantia de potència.

En matèria de xarxes es preveu l’ adaptació de la planificació de les xarxes de transport i distribució, que ja s’ ha iniciat, per al desenvolupament de nous nusos d’ evacuació i reforç dels existents. Curiosament, el Govern considera fonamental la participació ciutadana però el Ministeri es nega a donar a conèixer les al·legacions als projectes d’interconnexions internacionals.

L’Executiu afrontarà la definició de la capacitat de connexió a la xarxa en cada node en funció de la potència màxima d’evacuació i no de la potència pic. Al temps que garantirà la transparència de la capacitat de connexió.

Emmagatzematge

El nou Govern apostarà pel desenvolupament de sistemes d’emmagatzematge. Està prevista una alça de la tecnologia de bombament que aportarà 3,5 GW de potència addicional, equivalents a 2,5 GW el 2030 amb un mínim de dues hores d’emmagatzematge a càrrega màxima. Per aconseguir-ho es convocaran subhastes per incorporar potència ferma de recolzament que no utilitzi combustibles fòssils. La variable per a l’oferta serà la retribució addicional per unitat de potència ferma (MW) o capacitat d’emmagatzematge (MWh) i s’analitzarà la possibilitat de reformular l’operació de la capacitat de bombament hidràulic perquè el seu principal objectiu sigui l’estabilitat del sistema i la integració de renovables, un tema al qual s’oposen radicalment les elèctriques. El Govern vigilarà també la fi de la concessió de les centrals hidroelèctriques, regulant els procediments i terminis aplicables a aquestes instal·lacions.

Una altra figura que guanyarà pes és la de l’agregador de demanda, que permetrà participar als sectors terciari i residencial dels serveis al sistema. La gestió serà quelcom habitual per a consumidors que poden agregar com flotes de vehicles elèctrics, operació de parcs de bateries o sistema de climatització distribuïts.

Gasos renovables

Pel que fa al gas, s’aprovaran plans per promoure els gasos renovables. S’ inclourà el biometà, l’ hidrogen i altres combustibles en la fabricació dels quals s’ hagin usat exclusivament matèries primeres i energia d’ origen renovable. Es realitzarà una anàlisi de la situació dels gasos renovables a Espanya per determinar el potencial de producció teòric, tècnic i econòmic i es definirà una estratègia per determinar l’ ús més eficient, la qual cosa inclou el disseny de mecanismes de suport sustentats, si fos necessari, en un sistema de certificació que permeti la supervisió i control de les obligacions sense descartar regulacions que permetin la injecció a la xarxa de gas.

Per a la indústria es preveu impulsar la contractació bilateral a llarg termini d’ energia renovable, per a la qual cosa s’ analitzarà la viabilitat de contribucions mínimes de subministrament renovable per a les administracions públiques i els grans consumidors d’ energia.

Estratègia nacional per a l’ autoconsum

El nou Govern impulsarà una Estratègia nacional per a l’Autoconsum que passarà per analitzar el potencial de penetració per fixar uns objectius ambiciosos però assolibles. En les previsions de l’Executiu es tindrà en compte la sostenibilitat del sistema elèctric permetent l’adaptació de les xarxes i de la pròpia tarifa, a una probable reducció dels seus ingressos.

S’incorporaran plantes als aeroports amb un objectiu per a Aena del 10% el 2030 i s’aportarà finançament tou mitjançant el retorn en base als estalvis econòmics que suposa la generació autoconsumida. S’ afavorirà la gestió per part de tercers que assumeixen la inversió i el manteniment perquè venguin als consumidors l’ energia en condicions favorables i s’ impulsaran mesures de foment des d’ àmbit local mitjançant la simplificació dels tràmits. L’ Estat coordinarà el desenvolupament de les millors pràctiques.

Font: L’Economista