L’FMI alerta que les borses no estan tenint en compte els riscos del canvi climàtic

Les Borses s’han deslligat temporalment de la macroeconomia. Malgrat la cascada de males dades econòmiques, els principals parquets mundials han recuperat en les últimes setmanes bona part del valor perdut en el batec dels primers dies de pandèmia. La inundació de liquiditat i l’expectativa d’una millora tangible en la crisi sanitària —que ja estem veient— ha estat suficient per allunyar els pitjors presagis i donar ales a una remuntada parcial. Però en un termini més llarg és una altra l’asincronia que preocupa al Fons Monetari Internacional (FMI): el valor actual de les cotitzades no està reflectint els riscos del canvi climàtic. La pandèmia passarà, però l’escalfament global romandrà.

“La major freqüència i severitat dels desastres causats pel canvi climàtic és una amenaça potencial per a l’estabilitat financera”, subratllen els tècnics de l’organisme en un estudi publicat aquest divendres. I a les Borses, “un segment clau” en l’arquitectura financera global, aquests riscos estan deixant empremta: 2019 va ser l’any d’explosió de la causa ambientalista, que va fer arrels en àmplies de la capa de la societat i va assolir un grau de compromís mai vist, però els parquets van navegar pràcticament aliens a aquest moviment. “Les valoracions agregades de les accions no semblen reflectir els riscos físics en diversos escenaris del canvi climàtic”, atiaven els economistes del Fons en un capítol del seu informe d’estabilitat financera global dedicat íntegrament a aquesta qüestió. Només cal veure l’ocorregut en els selectius estatunidencs, que van ser de rècord en rècord fins a l’arribada del coronavirus. “Un millor mesurament i divulgació de l’exposició [de las empresas] als desast
res climàtics són necessàries perquè les valoracions incloguin els riscos” derivats de l’emergència ambiental, explica l’FMI en el seu informe.

Els senyals són abrumadors. La temperatura mitjana global ha pujat en 1,1 graus des dels nivells preindustrials, a la calor —mai millor dit— de l’augment generalitzat de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Però el pitjor està encara per arribar si no es produeix un gir de 180 graus a la senda dels pròxims anys: de seguir el camí actual de mitigació, molt més lent del que recomana la comunitat científica, els mercuris pujaran fins a tres graus a finals d’aquest segle, amb fenòmens meteorològics cada vegada més extrems “que poden tornar-se en desastres que provoquin pèrdua de vida i de capital, així com disrupcions en l’activitat econòmica”.

La seqüència no és nova: es va veure en l’huracà Katrina, que va assolar la ciutat de Nova Orleans (Estats Units) el 2005. O a l’huracà María de 2017, que va causar danys a Dominica equivalents a dues vegades el seu PIB. Sense un canvi de rumb, les pèrdues anuals calculades a les ciutats costaneres superaria el milió de dòlars (l’equivalent al PIB dels Països Baixos), enfront dels 60.000 milions de dòlars (el PIB de Costa Rica) en un escenari en el qual s’escometessin inversions per adaptar-se al nou entorn i mantenint constants —en els nivells actuals—, les probabilitats d’inundacions marítimes.

“Valorar els riscos climàtics futurs és extremadament difícil, donades les grans incerteses al voltant de les projeccions de la ciència climàtica i el cost econòmic dels perills pronosticats”, reconeixen els tècnics de l’FMI. Però també és quelcom necessari: els qui inverteixen en Borsa, admet el document, “no semblen estar prestant tota l’atenció que mereix a l’augment de les temperatures, la qual cosa suggereix que tampoc estan prestant-li tota l’atenció necessària al canvi climàtic”. Aquesta contradicció resulta especialment evident en el cas de les empreses amb interessos en mercats emergents o en vies de desenvolupament, on la severitat del cop climàtic s’ antoixa significativament més gran.

Els fons d’inversió que es regeixen per criteris de sostenibilitat, que presten més atenció als riscos climàtics i tenen les mires posades en horitzons temporals molt més llargs, segueixen sent una mínima fracció del total. I els inversors individuals “s’enfronten a un desafiament informatiu dessalentador”: sobre la base dels escenaris climàtics traçats pels científics, han de tractar d’endivinar l’impacte sobre les accions que tenen en cartera o en les que pensen invertir. En la marató de complexitat i escassa informació proporcionada per les pròpies empreses sobre la seva exposició als riscos climàtics, als tècnics de l’FMI no els sorprèn que les valoracions actuals no reflecteixin aquesta nova font d’incertesa empresarial. Però el resultat és nítid: “Les valoracions borsàries no reflecteixen aquest risc i, per tant, els inversors en renda variable poden estar prestant una atenció insuficient a les variables climàtiques”.

Amb tot, la bretxa entre risc climàtic i mercats de valors dista molt de ser una novetat. En l’últim mig segle, els grans desastres (huracans, però no només: també tempestes, inundacions, onades de calor i fred o incendis) han tingut un “impacte modest” en els índexs borsaris i, en particular, en els títols de bancs i firmes d’assegurances, el nínxol al qual —per fonamental— més hauria de colpejar. I en no tants anys, tot apunta al fet que aquest vincle es tornarà molt més estret, a mesura que la recurrència i la força d’aquest tipus de tragèdies naturals i humanes augmentin i les pèrdues socioeconòmiques siguin “significativament superiors que en la història recent”. Si el principal objectiu dels inversors és anticipar-se al futur, en aquest punt estan clarament marrant: la miopia comença a ser acusada.

Font: El País