La fi del cotxe de gasolina al paquet de 12 arriscades lleis verdes a Europa

Europa ha llançat la revolució que la col·locarà com a líder mundial en la lluita contra el canvi climàtic. Consisteix en una bateria de mesures que transformaran el mode de vida dels europeus en molts aspectes de la seva vida quotidiana. Sumen 12 projectes legislatius que marquen la ruta per assolir l’objectiu de reduir les emissions de CO2un 55% el 2030, com a pas intermedi cap a la neutralitat climàtica, fixada per al 2050.

Es tracta d’un paquet tan ambiciós com controvertit pels canvis profunds que comporta i que provocaran pressions i protestes d’empreses i ciutadans, a més d’irritar alguns socis comercials com la Xina i Rússia. És d’alt risc en molts terrenys. “La Comissió Europea ha de demostrar que el seu pla porta a una transició equitativa i solidària. Si fracassem a convèncer d’això, la resistència serà massiva”, va reconèixer el vicepresident Frans Timmermans.

Els canvis són profunds. Suposa que no es vendran més cotxes amb motor de combustió a partir del 2035, variacions de la fiscalitat energètica, augmentar les renovables fins a un 40% del total d’energies, gravar el carburant utilitzat en transport per carretera i calefaccions dels edificis, i establir un impost als productes importats de països que no apliquin normes estrictes contra el canvi climàtic.

Segons la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, és un paquet equilibrat: “El pla combina la reducció d’emissions de carboni amb mesures per preservar la natura i situar l’ocupació i l’equitat social al centre d’aquesta transformació”. Una afirmació que serà posada a prova primer en les negociacions amb els països i el Parlament Europeu, i després, un cop aprovat, pels sectors afectats per la seva aplicació.

D’entrada, el canvi en els cotxes. S’aniran disminuint progressivament els topalls de la contaminació que causen, per aconseguir el 2030 una reducció del 55% de les emissions i posteriorment, el salt definitiu: cinc anys més tard una reducció del 100%. És a dir, a partir del 2035 tots els vehicles nous a la venda no podran emetre emissions, és el final dels cotxes amb motor de combustió. I també el final dels híbrids. En canvi, no afecta les motocicletes.

Una prohibició que afecta els vehicles nous, ja que els antics podran seguir usant-se, tot i que la previsió és que vagin abandonant-se a mesura que augmenti l’ús dels elèctrics. Per a això, és essencial millorar la infraestructura de recàrrega. Actualment, a la UE el 70% de punts de recàrrega estan concentrats en tres països (Holanda, França i Alemanya), quelcom que haurà de canviar. En aquest sentit, l’ objectiu és que al llarg de les rutes principals hi hagi un punt de recàrrega per als cotxes elèctrics cada 60 km, i per al rebost d’ hidrogen, cada 150 km.

“Si no convencem que és una transició solidària, la resistència serà massiva”, adverteix Timmermans

D’altra banda, hi ha una proposta que aixeca molts temors per la previsible resistència social que va a trobar entre els ciutadans amb menor poder adquisitiu. S’inclou el transport per carretera i la calefacció dels edificis en un nou sistema de drets d’emissions de car¬bo (ETS), la qual cosa suposarà un augment dels costos per als ciutadans. És una penalització a través del combustible contaminant de cotxes i calefaccions que s’iniciarà el 2026 de forma gradual.

Molt s’ha debatut a Brussel·les la presentació d’aquesta iniciativa perquè el fantasma de la protesta dels armilles grogues a França del 2018 segueix present. En aquella ocasió, era una protesta per la pujada de l’impost al dièsel, i aquí pujaran els preus del carburant i afectarà especialment les llars amb menys ingressos.

Per compensar aquest cost, es posarà en marxa el Fons Social del Clima, amb un muntant de 72.200 milions d’euros en un període de set anys. Uns diners que es distribuiran entre els estats membres d’acord amb diversos criteris com la pobresa enèrgica, i que permetrà subvencionar un 50% els projectes que els països posin en marxa.

Un fons de 72.000 milions per evitar protestes de ‘armilles grogues’

A més, també es planteja un impost als productes que arribin a la UE de països tercers que no apliquin mesures contra el canvi climàtic. És l’anomenat Mecanisme d’Ajust de Carboni en Frontera (CBAM), destinat a evitar que les em¬preses europees competeixin en ¬inferioritat de condicions. Elles estan obligades a complir una regles mediambientals i, per tant, la UE gravarà productes que arribin de països en els quals no la indústria no estigui sotmesa a aquestes condicions.

El nou impost s’aplicarà a partir del 2026 de forma gradual, i afectarà cinc sectors: acer, alumini, ciment, fertilitzants i electricitat. S’han triat perquè en ells hi ha un elevat risc de fuga de carboni, és a dir, que les empreses es traslladin a altres països en què les normes mediambientals no siguin tan estrictes.

És una mesura que la UE haurà de demostrar que és compatible amb les regles de l’Organització Mundial de Comerç (OMC) i que pot provocar fortes reaccions dels països més afectats, que són la Xina, Rússia, Turquia i el Regne Unit. “Són els grans afectats, i no són pre¬cisament amb els quals tenim millors relacions”, reconeixen fonts comunitàries.

El pla preveu gravar el combustible de cotxes i calefaccions, cosa que afectarà els menys afavorits

Un altre element clau serà un augment de les reduccions (del 43% al 61%) de les emissions de carboni permeses en el mercat de drets d’emissions (ETS) existent, i que abasta les indústries d’ús intensiu d’energia, com refineries i siderúrgia, a més de l’aviació comercial. L’impost al querosè en els vols interns de la UE, la introducció del sector marítim en el mercat de drets d’emissions de carboni són altres propostes que completen aquest ambiciós i arriscat paquet.

Font: La Vanguardia