Així és la revolució verda europea: taxes al carboni i la fi de la venda de cotxes de combustió el 2035

La Comissió Europea va presentar aquest dimecres un titànic paquet legislatiu en matèria de transició verda que afectarà tots els àmbits de l’economia i la societat i que servirà per articular durant la present dècada el camí que hauria de seguir la UE per desprendre’s definitivament del diòxid de carboni (CO₂) el 2050. “L’emissió de _CO2 ha de tenir un preu”, va dir a tall de resum la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, durant la presentació del pla.

L’Executiu comunitari, en la seva proposta Fit for 55, en referència a l’objectiu de reduir les emissions el 2030 almenys en un 55% respecte a 1990, dona a conèixer diverses mesures de calat, com la prohibició de vendre cotxes de combustió a partir del 2035 i anar reduint el seu impacte mediambiental fins aleshores; noves taxes impositives al carboni; l’obligatorietat que els edificis d’habitatges siguin sostenibles; i que un 40% del consum brut d’energia provingui de les renovables, entre altres punts.

Les 12 iniciatives elaborades durant mesos per Brussel·les, en gran part modernitzacions i revisions de normes ja existents, són les entranyes d’aquestes aspiracions verdes en un periple cap a la sostenibilitat que requerirà grans esforços, però que també aportarà retorns i beneficis, segons va assegurar el vicepresident de la Comissió, Frans Timmermans, en un al·legat de solidaritat amb les generacions futures.

Amb aquest paquet, l’Executiu comunitari no només pretén reduir les emissions, sinó que busca transformar gradualment la societat en el seu conjunt i generar un creixement econòmic més sostenible. Es persegueix, entre altres metes, reduir la dependència energètica de la UE, que gasta uns 27.500 milions d’euros al mes en importacions, i en particular de combustibles fòssils.

Les propostes, articulades en centenars de documents, hauran de negociar-se ara amb els Estats membres, representats en el Consell, i amb el Parlament Europeu. Aquestes són algunes de les que tenen més impacte.

Automoció

La Comissió proposa que el 2030 els nous vehicles emetin entre un 60% i un 90% menys de gasos contaminants que a dia d’avui i que ja el 2035 no es vengui cap cotxe o furgoneta de combustió dins de les fronteres comunitàries. Per a això, fomentarà els models elèctrics i els d’hidrogen gràcies a la fabricació de no menys de tres milions de sortidors elèctrics d’accés públic per a 2030, entre altres mesures.

“El 20 % de les nostres emissions segueix procedint de les nostres carreteres”, va declarar la comissària europea de Transport, Adina Valean, en la presentació de la gran proposta legislativa.

Tot i que es farà una revisió general del pla el 2028, no s’esperen canvis fins al final de la dècada per donar temps a la indústria a adaptar-se a la transició. I tot i que els cotxes de combustió podran seguir utilitzant-se, Brussel·les compta amb el fet que la flota que inclou aquests models es reemplaci completament per al 2050, data en què tot el sector del transport hauria d’haver reduït les seves emissions en un 95%. Des de la Comissió, han reiterat fonts europees, asseguren que la política climàtica no desindustrialitzarà Europa, que tindrà temps d’adaptar-se a aquest nou marc.

Transport

Més enllà dels cotxes i combustibles, segons la proposta, l’aviació comercial haurà d’anar barrejant progressivament biocombustibles amb el querosè, carburant que tindrà un nou impost, i tots els vaixells que atraquin en ports comunitaris hauran d’usar combustibles menys contaminants. Entre altres mesures, per animar l’ús de combustibles menys danyosos amb el medi ambient, Brussel·les incentivarà l’ús de combustible sostenible d’aviació (SAF, per les seves sigles en anglès) en el sector aeri mitjançant l’exempció d’impost, beneficiant-se d’un tipus impositiu mínim zero.

Carboni en frontera

El pla inclou mesures per evitar una “fuga de _CO2“, la forma tècnica per la qual els experts es refereixen al fenomen en el qual les empreses europees més contaminants podrien desplaçar la seva producció (per exemple d’acers, ciment o alumini) cap a països propers que tinguin acords comercials amb la UE però que siguin menys estrictes en les seves normatives mediambientals.

Aquesta eina, que pot col·lisionar amb les normes de l’Organització Mundial del Comerç, pretén en definitiva evitar que les indústries comunitàries es deslocalitzin a països amb normes més suaus, però també salvaguardar els interessos de les empreses comunitàries.

Per a això, Brussel·les proposa també un novè mecanisme per gravar a les fronteres de la UE aquells productes fets fora la fabricació dels quals generi més _CO2 del permès. Aquest impost especial ha estat dissenyat principalment per evitar que altres països menys exigents amb els estàndards mediambientals puguin beneficiar-se d’un mercat com l’europeu, amb més de 400 milions de consumidors.

Brussel·les va assegurar que aquesta eina, obertament criticada per socis com Estats Units, evitarà a tota costa caure en el proteccionisme. Amb tot, l’Executiu comunitari confia en què cungui l’exemple al voltant de tothom i que el nou paquet sigui replicat en altres mercats.

Preu al _CO2

Es reformarà, segons el paquet elaborat per l’Executiu comunitari, el sistema de comerç d’emissions (ETS) llançat el 2005, que posa preu al CO _{20.000 instal·lacions de consum intensiu d’energia i cobreix al voltant del 40% dels gasos d’efecte hivernacle de la UE.}

El nou ETS abastarà el transport per carretera i la despesa energètica dels edificis i generarà fons per ajudar les llars en risc de pobresa energètica. En aquesta línia, el pla inclou la creació d’un fons amb 70.000 milions d’euros en 10 anys que ajudi les llars humils i que tenen problemes per costejar la calefacció. D’aquest fons especial, uns 7.600 milions anirien per a Espanya, segons la proposta.

Al seu torn, es pretén incitar els productors d’energia a triar tecnologies menys contaminants en lloc de pagar un preu per tona de CO₂₀₂₀ , que s’anirà encarint, i s’espera que la reforma de l’ETS impulsi també l’eficiència energètica dels edificis, que tindran a més objectius més estrictes.

Renovables

Les energies renovables són la gran baza per reduir la dependència energètica de la UE en les importacions de combustibles fòssils. De l’actual objectiu del 32% de renovable en el consum final brut de la UE el 2030 es passarà a prop del 40%. Serà, a més, un objectiu legalment vinculant per als països, que de mitjana situen el pes de les renovables en el 20%.

“L’economia dels combustibles fòssils ha arribat als seus límits”, va dir Ursula von der Leyen. “Volem deixar a la pròxima generació un planeta saludable i també bons llocs i un creixement que no danyi la natura. Les metes climàtiques ja no són només un objectiu polític, sinó també una obligació legal”.

Fiscalitat

En el pla, la Comissió Europea també llança la idea de reformar per complet els paràmetres fiscals amb els quals es regeix el sector energètic dins de la UE. L’objectiu és que aquells combustibles més contaminants, com el dièsel o la gasolina (sobretot si es destinen al transport) es graven en major mesura que altres alternatives més sostenibles com els biocombustibles o altres combustibles renovables com l’hidrogen. Així, segons el pla de Brussel·les, els combustibles fòssils convencionals com el gasoil i la gasolina, així com els biocombustibles no sostenibles, estaran subjectes a la tarifa mínima més alta de 10,75 euros per gigajuli quan s’utilitzin com a combustible de motor, i 0,9 euros quan es destinin a la calefacció. La tarifa mínima més baixa, per la seva banda, serà de 0,15 euros en el cas de l’electricitat, independentment del seu ús, i dels biocombustibles i biogàs sostenibles avançats, així com dels combustibles renovables d’origen no biològic com l’hidrogen renovable. Entre aquests dos extrems hi haurà diferents taxes en funció del tipus de combustible i l’ús, però a grans trets la diferència del gravamen entre les alternatives més i menys contaminants serà de més de 70 vegades.

Les noves normes, va explicar Brussel·les en un comunicat, tenen com a objectiu abordar els efectes nocius de la competència fiscal sobre l’energia, ajudant que els Estats membres “obtinguin ingressos d’impostos ecològics menys perjudicials per al creixement que els impostos sobre el treball”. També eliminaran les exempcions i incentius obsolets per a l’ús de combustibles fòssils, per exemple, en el transport aeri i marítim de la UE, al temps que es promouen les tecnologies netes. En la proposta, la Comissió carrega durament contra una “àmplia gamma d’exempcions i reduccions nacionals” que a dia d’avui afavoreixen de facto l’ús de combustibles fòssils a la UE, al temps que contribueixen a la fragmentació del mercat únic.

Font: Cinco Días