EUA torna a l’Acord de París, canvi de rumb a la política energètica mundial

Científics climàtics de tot el món miren amb expectació la victòria dels demòcrates a Estats Units. En aquests quatre anys, el president Donald Trump ha qüestionat que el canvi climàtic fos real. El seu negacionisme va tombar tota la normativa de la ‘era Obama’ destinada a canviar el model de producció basat en combustibles fòssils.

No obstant això, la política energètica i climàtica de Joe Biden podria suposar un viratge de 180 graus. La inclinació d’aquest canvi dependrà en gran mesura de qui tingui majoria al Senat. Però fins al gener no se sabrà.

Mentrestant, el president electe ja ha anunciat com a prioritari que EUA torni a l’Acord de París i que invertirà uns 1,7 n nòlars de dòlars (1,684 0 milions d’euros) en un programa massiu d’ocupacions verdes per construir infraestructura d’energia renovable durant aquests pròxims quatre anys. Els demòcrates volen acabar amb els ajuts als combustibles fòssils i prohibir els nous permisos de petroli i gas en terres públiques.

“Per a la indústria del petroli i el mercat internacional el que realment ha revolucionat els preus (aquest dilluns) és la vacuna de Pfizer i BioNTech”, expliquen a Invertia fonts d’un fons d’inversió especialitzat en mercat de matèries primeres, “però a mitjà termini, si es produeix la ‘Ola Azul’ al Senat, és a dir, majoria demòcrata, es podria accelerar la transició energètica als EUA”.

Això tindria conseqüències globals. “Si aproven més restriccions per controlar les emissions de _CO2, perjudicaria la indústria de petroli i gas estatunidenc, però seria molt positiu per al mercat de les commodities, i beneficiaria les petroleres d’altres països perquè pujaria el preu del cru”.

Per tant, és important conèixer quina és la política energètica d’EUA, “la seva indústria d’Oil &Gas és la vàlvula d’ajust de preus per al mercat internacional”, conclouen les mateixes fonts.

Emissions de _CO2

Per a l’exvicepresident i ara president electe, l’escalfament global és un desafiament que defineix una era i combatre’l és una oportunitat econòmica. El 2050, com a molt tard, portaria al país a zero emissions netes de gasos d’efecte hivernacle segons el pla.

La proposta de Biden és molt ambiciosa. Més gran que els plans que va presentar durant les primàries demòcrates i incorpora idees polítiques, com invertir en comunitats desfavorides, que atrauen l’ala liberal del partit i els votants climàtics que es mostraven escèptics amb ell.

Climate Action Tracker (CAT), un grup ambientalista d’anàlisi, assegura que, si es compleix, el pla de Biden reduiria les emissions de gasos d’efecte hivernacle en aproximadament 75 gigatonelades de diòxid de carboni per a 2050, disminuint escalfament global en 0,1 °C a finals de segle.

“La victòria de Joe Biden és un gir radical a les polítiques climàtiques de Trump”, ha explicat a Invertia José Luis García Ortega, responsable d’Energia de Greenpeace, “les seves decisions anaven en contra de tota lògica, no només ambiental, sinó també econòmica i social”.

Petroli i gas esquist

L’únic aspecte de política energètica en el qual coincidien ambdós líders nord-americans era en protegir la indústria del fracking. “No obstant això, si assumeix la seva responsabilitat climàtica, una de les primeres decisions hauria de ser retirar tota mena d’ajudes a les empreses de gas i petroli esquist”, assenyala García Ortega.

Una indústria que ha patit molt amb la pandèmia i que encara no s’ha recuperat perquè els preus del petroli segueixen molt per sota dels nivells que li permet ser rendible.

Durant aquesta última dècada, l’auge de l’esquist va convertir els EUA en el major productor del petroli del món i en una potència de les exportacions d’energia, cosa que li ha permès presumir de “domini energètic” fins ara.

Hi ha al voltant de 9.000 productors independents de petroli i gas natural a Estats Units. Aquestes empreses operen en 33 estats i empren una mitjana de només 12 persones. Al voltant del 91% dels pous petrolífers estatunidencs són propietat de productors independents i produeixen el 83% del cru del país i el 90% del seu gas natural.

Però el coronavirus ha precipitat a la ruïna i a la bancarrota a molts d’ells. L’arribada de Biden bé podria ser la punteta.

Influència per països

Aquest és un punt d’inflexió històric per a la política energètica mundial. EUA, ara més concorde amb els compromisos de París, se suma així a grans potències que a més són grans contaminadors.

D’una banda, la Unió Europea, que vol liderar aquest canvi en les polítiques energètiques. El Green Deal es presenta per fer d’Europa el primer continent amb zero emissions d’efecte hivernacle.

De l’altra, el poderós sud-est asiàtic amb la Xina al capdavant, ja que fa unes setmanes va anunciar que seria neutre en carboni el 2060. Li segueixen Japó i Corea del Sud, i amb ells dos terços de l’economia mundial i més del 50% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle.

“Però no n’hi ha prou amb això, fins i tot si tots aquests països compleixen amb els objectius climàtics, aquest segle acabarà amb una pujada mitjana del planeta de 3ºC”, continua l’expert en Energia.

I mentre Europa i Àsia se sumen a aquesta lluita, hi ha altres grans països que no acaben de donar el pas.

“Al Brasil de Bolsonaro ningú li espera, és un altre negacionista com Donald Trump. També falta per veure com reaccionarà Mèxic, el president del qual és un nacionalista fòssil que està obstaculitzant el desenvolupament de les renovables”.

N’hi ha més. “Països com Indonèsia, amb una política forestal destructiva, o Sud-àfrica, un altre país clau, segueixen estancats en el consum de fòssils com el carbó”. En el cas d’Austràlia o l’Índia, “són molt contradictoris, tant l’un com l’altre defensen les renovables però de l’altra, són grans productors i consumidors de carbó”.

A Austràlia, per exemple, hi ha estats que han sobrepassat el 100% de la seva capacitat solar, “de fet, és el país amb més autoconsum del món” però una potència en exportació de carbó”.

I atenció amb Vietnam. “El seu creixement econòmic és meteòric, però està basat en el consum del carbó, finançat des de la Xina, perquè són la fàbrica del món”, afegeix el responsable de Greenpeace.

Per últim, també cal comptar amb la posició de Rússia, el quart major emissor de gasos d’efecte hivernacle del món. Fa tres dies el seu president, Vladimir Putin, va signar un decret per intentar reduir les emissions per al 2030 fins a un 30% per sota dels nivells d’emissió de 1990.

“És un problema planetari, que hem d’arreglar entre tots, la responsabilitat és mundial”, conclou García Ortega.

10 mesures climàtiques

Durant la carrera per la presidència d’EUA, els demòcrates van presentar almenys 10 accions executives per dur a terme d’immediat:
1. Exigir límits agressius de contaminació per metà per a noves operacions de petroli i gas.
2. Impulsar, amb 500.000 milions de dòlars cada any, els vehicles d’energia neta i zero emissions.
3. Garantir que totes les instal·lacions públiques siguin més eficients.
4. Reduir les emissions en el transport. Per a això, es desenvoluparà una Llei d’Aire Net i nous estàndards més rigorosos per electrificar els vehicles.
5. Duplicar els combustibles líquids del futur, per exemple els biocombustibles avançats, que fan de l’agricultura una part clau de la solució al canvi climàtic. Aquest sector pot crear llocs de treball i noves solucions per reduir les emissions en avions, embarcacions oceàniques i més.
6. Nous i agressius estàndards d’eficiència en edificis i electrodomèstics.
7. Compromís perquè tota inversió federal en infraestructura inclogui la reducció d’emissions i exigir que qualsevol decisió federal sobre permisos consideri els efectes de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i el canvi climàtic.
8. Exigir a les empreses públiques que divulguin els riscos climàtics i les emissions de gasos d’efecte hivernacle en les seves operacions i cadenes de subministrament.
9. Protegir la biodiversitat i aprofitar les solucions climàtiques naturals mitjançant la conservació del 30% de les terres i aigües d’Estats Units per al 2030.
10. Protegir els tresors naturals d’EUA. Protegir permanentment el Refugi Nacional de Vida Silvestre de l’Àrtic i altres àrees afectades per l’atac del president Trump a terres i aigües federals. Establir parcs nacionals i monuments que reflecteixin el patrimoni natural d’ EUA. Prohibir nous permisos de petroli i gas en terres i aigües públiques. Modificar les regalícies per tenir en compte els costos climàtics. Establir programes específics per millorar la reforestació. Per últim, desenvolupar energies renovables amb l’objectiu de duplicar l’energia eòlica marina per al 2030.

Font: L’Espanyol