Dinamarca s’avança a la UE i busca reduir les emissions en 70% el 2030

El Parlament danès va aprovar un paquet de mesures per assolir la meta de reducció d’emissions més alta anunciada per un país fins avui.

El juny passat, el Parlament de Dinamarca va aprovar el nou Pacte Verd Danès que té com a meta principal la reducció del 70% de les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEI) en comparació a 1990. Aquest pas transforma l’integrant de la Unió Europea (UE) al país amb la meta més ambiciosa anunciada fins a la data en aquesta matèria.

De fet, l’objectiu del bloc és inferior. La setmana passada, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar que el bloc augmentarà de 40% a 55% la meta de reducció d’emissions per a 2030 -des dels nivells de 1990- per complir amb l’Acord de París i en línia amb el Pacte Verd Europeu que busca la carboni neutralitat a 2050.

L’ambaixador de Dinamarca a Xile, Jens Godtfredsen, comenta que l’ambició de la meta respon al fet que existeix una “voluntat política” d’avançar. “En les eleccions generals de l’any passat vam veure que per primera vegada el canvi climàtic és una de les pors més importants de l’electorat. Avui tenim la pandèmia, però la gran majoria pensa que hem de continuar aquesta feina”, sosté.

El diplomàtic assenyala que el Pacte Verd Danès -que es va aprovar després de l’acord del govern amb els principals partits polítics- estableix un paquet de mesures per impulsar la nova meta d’emissions, les que s’implementaran a partir del 2020.

A grans trets, considera iniciatives per fomentar la transició energètica cap a una matriu d’energies renovables, mesures perquè la indústria sigui sustentable, recol·lecció i tractament d’escombraries, entre d’altres, cosa que significarà una reducció de 3,4 milions de tones de _CO2 a 2030.

Un punt d’inflexió de la política sostenible de Dinamarca va ser l’adopció de la Llei de Canvi Climàtic el desembre del 2019. L’ambaixador explica que la llei danesa estableix que cada cinc anys el govern de torn ha de proposar al Parlament metes parcials per combatre el canvi climàtic amb una perspectiva a deu anys. També determina que les propostes “no poden ser menys ambicioses que les existents”

“Això és important, perquè obliga tots els sectors de l’economia a buscar formes per reduir les emissions, tots hi han de contribuir. El govern ha creat 13 taules sectorials per discutir amb les empreses, sindicats i gremis com aconseguir aquestes metes”, assenyala l’ambaixador.

Focus en energies netes

Entre les principals mesures de l’acord, hi ha la construcció de dues illes energètiques eòliques, la qual cosa contribuirà a l’electrificació amb energies renovables. “El 2019, la generació d’energia provenia en un 50% d’eòlica i la resta gas natural i carbó, però tenim un pla de descarbonització amb energies renovables”, afirma Godtfredsen.

Un eix clau és el desenvolupament de l’hidrogen verd. “Hi ha cinc o sis empreses importants del país que han fet un compromís per invertir en produir hidrogen verd i utilitzar-lo, per exemple, en combustible per a vaixells, que és un sector molt rellevant. Aquí l’Estat recolzarà el desenvolupament tecnològic de la planta”, explica el diplomàtic.

El pla, a més, contempla la renovació energètica dels habitatges socials i d’edificis públics. En detall, es destinaran 500 milions d’euros per reemplaçar les calderes a gas per bombes solars o centrals de calefacció verda.

L’acord també considera iniciatives per al sector industrial. Entre elles, l’ambaixador destaca mesures de reconversió energètica, per a la qual cosa es destinaran 1.000 milions d’euros i la creació del Fons Futur Verd de 3,3 mil milions d’euros per incentivar la investigació i desenvolupament de tecnologies verdes, a través de crèdits a empreses i deducció d’impostos.

Si bé encara no defineixen el cost total de la implementació de l’acord, Godtfredsen explica que el govern del seu país ingressarà enguany un projecte de llei de reforma tributària per finançar el paquet de mesures i per definir la política tributària que va a contribuir “de la millor manera a la meta”.

“Se’n van a discutir aspectes com l’impost al _CO2 a les empreses o rebaixa d’impostos per al desenvolupament de tecnologies verdes. A Dinamarca fa molts anys que tenim impostos verds, estem acostumats, no és quelcom nou”, diu.

Afegeix que el nou és “la meta de reducció d’emissions més ambiciosa del món”, per la qual cosa avança que hi haurà un diàleg important sobre el que significa per a les companyies. “És obvi i natural que tinguem la discussió, però en general es pot dir que les empreses daneses estan molt conscients de les seves possibilitats a ser els primers en tecnologia verda, però també en ser competitives”, sosté.

Font: Diari Financer