Descarbonitzar el cacau: una urgència ètica i necessària per a una indústria en expansió. Víctor Borràs, octubre de 2025

La indústria del cacau es troba en una cruïlla. D’una banda, la creixent demanda global de derivats del cacau —com el cacau en pols, la mantega i la pasta de cacau— impulsen un mercat a l’alça i l’expansió de la producció i transformació industrial a nivells mai vistos. De l’altra, però, els desafiaments mediambientals i socials associats a aquesta cadena de valor exigeixen una transformació profunda i urgent que ha d’anar de la mà d’aquest procés expansiu abans d’acabar un carreró sense sortida.

L’ impacte ambiental del cacau: de l’ origen al producte final

El cacau que transformem en les plantes europees prové, principalment, de l’Àfrica Occidental i Sud-amèrica, regions que concentren el 74% i el 17% de l’oferta mundial, respectivament. En aquests territoris, la pressió sobre els ecosistemes és intensa: la desforestació, la pèrdua de biodiversitat i treball infantil o forçós són realitats que no es poden ignorar.

Costa d’Ivori, per exemple, ha perdut gran part del seu bosc primari en les últimes tres dècades, una cosa en què la transformació dels usos del sòl i l’avanç de les plantacions agrícoles gestionades sense cap mena de visió llargària ni en termes d’impacte mediambiental han jugat un paper innegable que, potser, no ha estat tan intens ni evident en els cultius sud-americans.

D’ altra banda, hi ha empreses transformadores, ubicades tant als països productors com a països europeus, que se situa en el tram intermedi d’ aquesta cadena. Tot i que no cultiven cacau, la seva activitat industrial té una petjada de carboni significativa, derivada del transport internacional, el consum energètic en planta i els processos de mòlta i premsat. Per això, la descarbonització no és només una qüestió d’origen, sinó també de transformació.

Estratègies de sostenibilitat i descarbonització en la indústria del cacau

Vist l’ escenari, penso que qualsevol estratègia ESG de qualsevol companyia vinculada al sector cacauter, sigui quin sigui el seu paper i acompliment, hauria de contemplar la totalitat dels reptes, impactes, riscos i oportunitats de la totalitat de la cadena de subministrament.

Per experiència pròpia, crec que és molt recomanable partir d’un exercici de doble materialitat en el qual es convidi a participar tant personal intern de la companyia com, per suposat i com a mínim, a clients, proveïdors, consumidors, institucions sectorials, administració pública i entitats financeres.

De la mateixa manera, és interessant abordar l’ estratègia a partir d’ un primer procés d’ obtenció de dades significatives, que passa per una revisió exhaustiva de la cadena de subministrament, revisió exhaustiva de papers i informes relacionats amb l’ impacte mediambiental en el sector, revisió dels reports de la competència, proveïdors i altres empreses clau del sector, càlcul d’empremta d’organització i càlcul d’empremta de producte (encara que sigui aproximada o de les principals referències a comercialitzar).

D’ aquesta manera, totes les accions derivades d’ aquests exercicis haurien d’ anar en la direcció següent:

• Promoció, formació i inversió en tècniques d’agricultura regenerativa i de cultiu ecològic als països productors; sanejament del sòl i recuperació del bosc perdut.

• Propiciar l’accés a l’educació en la infància, millorar les infraestructures en les comunitats cacauteres i promoure unes condicions econòmiques atractives per als plantadors.

• Digitalització de procediments als països productors per millorar la traçabilitat dels productes i transaccions i tenir un control òptim de l’acompliment de la cadena de subministrament.

• Transició cap a fonts d’energia renovables; digitalització i millores aplicables al control de consums i descarbonització del transport de mercaderies.

• Circularitat com a principal objectiu en la gestió de residus, especialment orgànics.

Regular: una palanca imprescindible… si es fa bé

La regulació és una eina imprescindible per avançar en sostenibilitat, però la seva eficàcia depèn de com es dissenya, s’ aplica i es comunica. En els últims mesos, la Unió Europea ha iniciat un procés de simplificació normativa que afecta directament directives clau com la CSRD (informes de sostenibilitat) i l’EUDR (regulació contra la desforestació).

Aquesta simplificació, que parteix d’ una regulació inicialment ambiciosa però poc consensuada i conscient, ha generat incertesa entre les empreses que ja havien invertit a adaptar-se als nous marcs. Observo amb preocupació com aquesta desregulació pot frenar l’impuls transformador que havíem iniciat.

La coherència regulatòria, el consens tècnic i polític, el suport científic i la contundència en l’aplicació són elements essencials perquè la regulació funcioni com a palanca de canvi i no com a obstacle. Regular és necessari, però fer-ho bé és urgent.

En definitiva, la descarbonització i la mitigació d’impactes de la indústria cacautera no és una opció, sinó una necessitat si volem continuar gaudint de xocolata (o de productes que el continguin) accessible, especialment des del punt de vista econòmic, i constructiu, des del punt de vista social i ambiental. Personalment, penso que és possible conciliar competitivitat global amb responsabilitat ambiental, una cosa que des dels reguladors s’hauria de potenciar des del rigor, el coneixement i la coherència.

Per a això, és imprescindible que les empreses del sector adoptin una visió sistèmica, col·laborativa i compromesa amb el futur del planeta. Perquè el cacau, més enllà de ser un producte adorat des de temps immemorials, és també avui una oportunitat per transformar indústries i comunitats des de l’ètica i la sostenibilitat.

Víctor Borràs Clerigué
Responsable de Comunicació i Sostenibilitat
de Nessentis (Nederland Group)