Descarbonitzar o desaparèixer. Alicia Carrasco, octubre 2023

La urgent necessitat de descarbonitzar i desgasificar el consum de calor

El sector industrial juga un paper fonamental en l’economia d’Espanya, generant ocupació i contribuint al desenvolupament del país. La indústria manufacturera representa l’11,3% del PIB del nostre país, però aquest sector també és un dels principals responsables de les emissions de GEH. Segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, l’any 2019 la indústria manufacturera va ser responsable del 22% del consum final de combustibles fòssils, cosa que dona idea de la urgent necessitat de descarbonitzar i desgasificar el consum industrial de calor per aconseguir l’objectiu de neutralitat climàtica el 2050.

Per aquest motiu, la descarbonització industrial s’ ha convertit en una prioritat ineludible en la lluita contra el canvi climàtic. En aquest context, La recerca de solucions per a la descarbonització industrial ha fet un pas significatiu en la direcció correcta. El PERTE de Descarbonització Industrial, recolzat per una inversió total d’11.600 milions d’euros, dels quals 3.100 milions provenen del sector públic, s’ha consolidat com un recurs essencial per impulsar aquesta transició cap a un sector industrial més sostenible.

D’altra banda, les mesures incloses en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), que es veuen potenciades en part per la implementació d’aquest PERTE, projecten una reducció significativa de més de 20 milions de tones de CO₂ equivalent entre 2019 i 2030. Aquest compromís no només enforteix les iniciatives de suport a la cadena de valor i la descarbonització de la indústria, sinó que també emfatitza la importància de l’ eficiència energètica, l’ ús de fonts renovables i l’ economia circular per millorar la competitivitat a llarg termini. A més, aquestes mesures s’alineen amb la visió europea expressada en el “Pla Industrial del Pacte Verd” de la Comissió Europea, publicat al febrer de 2023, i amb la proposta de la “llei sobre la indústria amb zero emissions netes” presentada al març del mateix any. La sinergia entre aquests esforços nacionals i europeus promet aplanar el camí cap a una indústria més respectuosa amb el medi ambient i econòmicament sòlida.

No obstant això, aquest objectiu es veu amenaçat per altres problemes acuciants per al sector industrial, com l’augment dels preus dels combustibles i les matèries primeres o la disrupció de les cadenes de subministrament, a més de factors geopolítics com la invasió russa a Ucraïna o el conflicte reactivat recentment a Orient Mitjà, desafiaments que afecten negativament el pes de la indústria en el PIB a Espanya. D’altra banda, el sector industrial cada vegada es trobarà amb més restriccions legals de cara a emetre gasos d’efecte hivernacle o contaminants atmosfèrics, i una previsible pujada del preu dels drets d’emissió per a tots aquells sectors que es troben a RCDE, per la qual cosa és urgent accelerar la descarbonització d’un sector clau per a l’economia del nostre país.

Però com descarbonitzar un consum industrial de calor elevat?

El consum industrial de calor a Espanya és molt alt i gran part d’aquesta calor es genera mitjançant la crema de combustibles fòssils, la qual cosa contribueix de manera significativa a les emissions de CO₂. Aquest excés d’emissions GEH no només afecta el medi ambient, sinó que també va en contra dels compromisos assumits per Espanya en el marc de l’Acord de París i les polítiques europees de descarbonització, que han fixat que la Unió Europea sigui neutra en termes climàtics per a l’any 2050.

Un dels principals obstacles per a la transformació de la indústria a Espanya rau en la falta de tecnologies adequades per descarbonitzar els processos de producció. Malgrat els avenços tecnològics, moltes empreses industrials no tenen solucions viables per reduir les seves emissions de carboni sense comprometre la seva eficiència i competitivitat.

A més, el desemparament econòmic dels productors industrials és un problema afegit. La inversió requerida per implementar noves tecnologies i sistemes de producció més sostenibles és significativa, i les empreses enfronten dificultats per finançar aquests projectes sense el suport adequat. Això crea un cicle d’immobilitat, ja que moltes empreses se senten atrapades en sistemes obsolets i contaminants a causa de les limitacions financeres.

L’ adaptació dels processos productius a terminis restrictius, juntament amb la necessitat d’ inversions considerables, és un desafiament crític que enfronten les empreses del sector. La viabilitat econòmica d’ aquestes empreses és cabdal, ja que la competitivitat i la possible deslocalització estan en joc. De fet, els recursos actuals que es materialitzaran en ajudes a través del PERTE són insuficients per satisfer les necessitats del sector.

Addicionalment, la competitivitat prèviament esmentada acaba sent desigual en el mercat europeu, amb ajudes estatals d’ altres països, agregant complexitat al procés de descarbonització a Espanya. Altres països europeus han invertit significativament més en les seves indústries i han començat a abordar la descarbonització abans. En comparació, Espanya sembla estar reclosa en termes de finançament i terminis realistes per a la descarbonització.

Un altre desafiament que enfronta la indústria a Espanya és la lenta adequació dels nous models energètics. Malgrat els esforços governamentals i de les institucions europees per promoure la transició cap a fonts d’energia més netes, la indústria encara mostra una resistència a abandonar els combustibles fòssils en favor d’opcions més sostenibles.

La solució més interessant: explotar tecnologies en desenvolupament per a projectes puntuals

Per abordar aquest conjunt de desafiaments, és essencial explorar i explotar les tecnologies que ja compten amb un nivell de desenvolupament comercial, però que encara no s’ han utilitzat en el seu màxim potencial. La realització de projectes puntuals que aprofitin aquestes tecnologies pot ser un primer pas important per demostrar la seva eficàcia i viabilitat en el context industrial espanyol.

Cal, a més, dur a terme una planificació integral que permeti a les empreses industrials ser conscients de la realitat tecnològica i de les oportunitats que existeixen per a la descarbonització. Això implica la identificació de tecnologies adequades, l’ avaluació de costos i beneficis, i la formulació d’ estratègies d’ implementació que s’ adaptin a les necessitats i capacitats de cada empresa.

Un aspecte crucial per accelerar aquest procés de transformació és el suport financer i els ajuts governamentals. És fonamental que les autoritats espanyoles desenvolupin programes de suport específics que donin suport a les empreses industrials en l’adopció de tecnologies més netes i sostenibles. Actualment, hi ha ajudes com les destinades a l’emmagatzematge tèrmic de l’IDAE (Institut per a la Diversificació i Estalvi d’Energia) recentment tancada el setembre de 2023, tot i que és necessari més claredat i difusió sobre com accedir-hi i com es poden aplicar en projectes concrets.

A nivell tecnològic, l’hidrogen verd es postula com un actor crucial en aquesta transició, però la seva adopció plena pot enfrontar obstacles, com terminis prolongats per desenvolupar projectes sostenibles i la dependència de l’evolució regulatòria i els processos alentits d’obtenció d’ajuts. En paral·lel, altres tecnologies com les bombes de calor troben limitacions en les temperatures d’operació que fan que siguin descartades en moltes avaluacions des dels equips de descarbonització en la indústria.

Per això, es troba una solució alternativa per a determinats sectors industrials les necessitats tèrmiques dels quals són més reduïdes (per sota de 450 ºC) com són el químic, del paper, tèxtil, aliments, alguns processos ceràmics, guix, etc. la representació dels quals en consum energètic industrial a Espanya és molt determinant, l’emmagatzematge tèrmic.

En l’ actualitat, es troben tecnologies d’ emmagatzematge tèrmic que descarbonitzen i electrifiquen sistemes industrials amb generació de calor renovable. A Espanya, sorgeix una oportunitat imperdible a causa de la sinergia directa d’aquest tipus de sistemes amb la generació massiva de generació renovable.

Un exemple concret de tecnologia que pot contribuir a la descarbonització i electrificació de la indústria a Espanya és la proposada per l’empresa alemanya LUMENION. Aquesta empresa ha desenvolupat una innovadora tecnologia d’ emmagatzematge de calor que pot exercir un paper cabdal en la transformació dels processos industrials.

Des de la seva creació, l’ empresa LUMENION, membre del grup econnext, ha treballat a tot el món en casos d’ aplicació directa en la indústria paperera, d’ alimentació, cervesera, begudes i químiques, entre d’ altres, descarbonitzant consums de calor en forma de vapor, aigua o olis industrials. La seva presència a Europa pren gran força, destacant països com Alemanya, Espanya i Portugal, així com partners col·laboradors en diferents nivells i processos com la companyia Vattenfall [resto de partners/empresas del grupo econnext]

El sistema d’ emmagatzematge tèrmic de LUMENION es basa en acer, la qual cosa el fa altament eficient i capaç de retenir grans quantitats d’ energia tèrmica durant llargs períodes de temps. Això permet que les empreses industrials emmagatzemin calor durant moments d’ alta disponibilitat d’ energia renovable i l’ utilitzin quan sigui necessari, reduint així la seva dependència de combustibles fòssils i el gas.

A més, aquesta tecnologia té la versatilitat de proporcionar tanta calor com electricitat, cosa que la converteix en una solució integral per a la descarbonització i electrificació de la indústria.

Per tant, la necessitat de descarbonitzar i desgasificar el consum industrial de calor a Espanya és un desafiament que no pot ser ignorat i en el qual des d’oliveraENERGY ens hem enfocat.

“Com a consultoria de transició energètica que treballa en la promoció de nous models de negoci per a la descarbonització de l’economia, identifiquem la necessitat de descarbonitzar la calor industrial com a clau per reduir GEH alhora de proveir el sector industrial espanyol de solucions que els dotin d’autonomia energia millorant la competitivitat dels seus processos productius” comenta Carlos Alcaide, Project Manager en olivoENERGY.

La manca d’ un ampli i conegut ventall de tecnologies adequades, la limitació econòmica de les empreses i la resistència al canvi són barreres que s’ han de superar. L’ explotació de tecnologies en desenvolupament, la planificació integral, i el suport governamental són claus per avançar cap a una indústria més sostenible. Exemples com el de LUMENION demostren que hi ha solucions viables i efectives que poden contribuir a aquesta transformació. El futur de la indústria a Espanya depèn de la voluntat d’adoptar un enfocament més net i sostenible, que no només reduirà les emissions de CO₂, sinó que també enfortirà la competitivitat i la resiliència d’aquest sector crucial.

Alicia Carrasco

CEO d’ oliveraENERGY

Membre de la Fundació Privada Empresa i Clima.