COP de Marràqueix. Ana Penya de Ferrovial. Octubre del 2016

A poques setmanes de celebrar-se la COP de Marrakech, les expectatives són altes.

Partim d’un acord signat en l’anterior COP, la de París, que suposa un gran assoliment per a la gran majoria de les fonts consultades però que no satisfà a altres molts.

Tot i això, tots opinen que l’acord suposa un gran repte en haver de mobilitzar tots els agents implicats per assolir l’objectiu que la temperatura a final de segle quedi per sota dels 2 graus respecte als nivells preindustrials i, perseguir els esforços per limitar l’augment a 1,5 graus per evitar els impactes catastròfics del canvi climàtic.

Aquests reptes requereixen la involucració de moltes parts, entre les quals es troben els països, les empreses i la societat principalment.

Des del meu punt de vista els governs tenen un paper fonamental en aquest escenari. Tenen la potestat de legislar i, per tant, la varita màgica per mobilitzar els recursos en la lluita contra el canvi climàtic. A través d’aquesta via i de l’aposta per la sensibilització, empenyeran les empreses i els ciutadans cap a economies baixes en carboni.

De moment, els països signants de l’Acord de París han presentat els seus INDCs (Intended Nationally Contributions) que són les contribucions a nivell país que marcaran el Full de Ruta cap a una economia baixa en carboni en els pròxims anys. Aquestes contribucions haurien de ser suficients per assolir l’objectiu de temperatura marcat, però hi ha veus que diuen que no ho són i que a més les emissions no han tocat sostre. Per aquesta raó, aquests compromisos han de ser revisats cada cinc anys. Aquest aspecte va a ser molt interessant perquè s’ espera com a resultat, unes contribucions cada vegada més ambicioses basades en la identificació d’ aquelles activitats amb elevat potencial de reducció d’ emissions. Tot i que s’està veient un desacoblament entre creixement i emissions, es pot donar el cas que alguns països augmentin les seves emissions associades a un augment del creixement econòmic.

Des del punt de vista empresarial, són moltes les empreses que estan ansioses per saber les regles de joc, és a dir, si es va a imposar taxes a les emissions i al consum de certs combustibles, si es va a establir nous mercats de drets d’ emissió, si es van a incloure nous sectors en els mercats actuals o si al contrari, se’ n va a beneficiar aquelles que aportin un valor afegit. La realitat és que les empreses ja estan analitzant els riscos i les oportunitats relacionades amb el Canvi Climàtic i per aquesta raó, demanen que s’aclareixi si s’imposarà o no un preu al carboni per poder quantificar-los.

En línia amb això, algunes empreses ja han establert objectius de reducció. En alguns casos, són en termes absoluts i en d’ altres en termes relatius de facturació. Molts agents externs valoren els termes absoluts, però el més realista és establir objectius en termes relatius que contemplen un desacoblament entre el creixement i les emissions. Per complir amb això, les empreses estan realitzant esforços i implantant nombroses mesures que van acompanyades d’altes reduccions.

Aquí pren rellevància la importància que l’ acord dóna a la innovació en noves tecnologies. En aquest sentit les empreses han identificat una àmplia gamma d’oportunitats de negoci en solucions com eficiència energètica, mobilitat sostenible, valorització de residus o infraestructures més sostenibles en el vessant de la mitigació, com en la de l’adaptació com el vector aigua. Les empreses i governs poden fer ús dels mecanismes de finançament establerts en l’ acord per a fer viable algunes d’ aquestes oportunitats en països en desenvolupament.

Quant a la comptabilització de les emissions i absorcions de gasos d’efecte hivernacle, l’acord estableix un marc de transparència per garantir la informació sobre les mateixes. I és que, moltes vegades, ens hem preguntat sobre la metodologia seguida pels països per quantificar emissions i reduccions, sobre si segueixen la mateixa i si són comparables. Tal vegada, sota el paraigües d’ aquest punt, s’ estableixi un mecanisme de comptabilització que permeti que les dades siguin auditables.

Sens dubte, molts d’aquests temes estaran presents a Marrakech on s’espera una COP més tècnica.

Ana Peña Laseca
Responsable de Canvi Climàtic i Qualitat
Ferrovial

Empresa Membre de la Fundació Empresa i Clima

A_opinión_Ana_Peña_Ferrovial_Octubre 2016